Aquest llibre parla de convivència i de l'alegria que proporciona compartir les coses bones amb éssers molt diversos. A la biblioteca tothom hi és benvingut, si respecta les normes. Per tant, si es comporta, no hi ha cap llei que digui que no hi pot entrar un lleó. Deixen, doncs, que passi de llarg pel taulell de prèstec i que es passegi per la sala de lectura. Aquí cal remarcar la cara que s'imagina l'il.lustrador que fan els lectors menuts que en aquell moment es trobaven a la bilbioteca. De primer, sorpresa continguda, i, després d'una estona, amistosos amb l'animal. El dia que arriba abans de l'hora del conte, col.labora en la neteja de la pols dels llibres amb la pelussa de la seva cua, i deixa pujar al seu llom els petits que no arriben a les prestatgeries. Si un dia fa un terrabastall de rugits, com en qualsevol cas de transgressió de les normes, el sentit comú s'imposa. Si els rugits estan justificats com és el cas, ja que els ha fet per demanar ajuda, se li aixeca la sanció i pot tornar a entrar a la biblioteca.
La història és atractiva, però les il·lustracions són d'aquelles que fan caure la bava als petits i als adults. L'il·lustrador presenta un espai i uns personatges realistes, del quals destaca el lleó entotsolat i, alhora, content quan és útil a la biblioteca. Un animal que comunica emocions amb el gest i l'expressió entenimentada. Una delícia.
La història és atractiva, però les il·lustracions són d'aquelles que fan caure la bava als petits i als adults. L'il·lustrador presenta un espai i uns personatges realistes, del quals destaca el lleó entotsolat i, alhora, content quan és útil a la biblioteca. Un animal que comunica emocions amb el gest i l'expressió entenimentada. Una delícia.