L'Adrià C. M. té nou anys. És un nen amistós, que escolta amb tranquil·litat els altres. I els respon serè, ponderat. És d'aquelles criatures en qui els adults i els companys de la seva edat poden confiar. Va fer aquest dibuix un caient de tarda d'aquest estiu, al jardí de llicorella del refugi de la Vinyeta. Va venir a casa amb la seva mare i el seu germà Genís perquè els dediqués el conte La draga sense escates.
Avui, quan anava a arxivar el dibuix, m'he adonat que l'Adrià va dibuixar al fons el pont sobre el barranc d'Enseula que dóna nom a aquest blog. Va començar el dibuix pel gerro de flors. El va fer tan gran que no li cabia a la plàtera de postres que li vaig facilitar i el va repetir en aquesta altra plàtera. Un cop dibuixades amb tots els detalls les flors, va dibuixar el paisatge natural que l'envoltava. Mentre el feia, anava dient: aquí faig les plantes del jardí (a la dreta s'hi veu clar un romaní), les orenetes volen, allà dibuixo la serra, el para-sol... Tret de la proporció del para-sol, la resta és prou fidel al que es veu des de la perspectiva de la taula del jardí. El dibuix diu molt de la sensibilitat de l'Adrià, un nen de nou anys que no només sap escoltar, sinó que també sap mirar.