LES TRES XEMENEIES DEL BESÒS

 

Les construccions de les Tres Xemeneies del Besòs i l'edifici de la Nau Turbines han obert per primer cop les portes al públic en el marc de la biennal Manifesta, que se celebra a Barcelona.  La propietària Fecsa-Endesa va tenir operativa la central tèrmica de l'esquerra de la desembocadura del riu Besòs del 1973 al 2011. Un cop desmantellada la central, s'hi van conservar les turbines i les xemeneies, que ara són de titularitat municipal (dues de Sant Adrià del Besòs i l'altra de Badalona) i estan protegides com a Bé Cultural d'Interès Local. Les gegantines torres de 200 metres formen part del perfil de la ciutat, tenen una ubicació privilegiada, amb el mar a tocar.

Només se'n pot visitar una part, però també val la pena el passeig per dins i per l'entorn de les emblemàtiques torres que queden com un monument  a les persones que les van construir i hi van treballar, així com un símbol del passat industrial recent. Amb motiu de la inauguració de portes obertes s'hi mostren diverses instal·lacions artístiques que fan amable la visita.

Arribem a les Tres Xemeneies del Besòs amb transport públic: L2 fins a Glòries i tramvia T4 fins a Estació Sant Adrià i 5 minuts a peu. 

Portes obertes fins al 24 de novembre.

LA PERERA DESPISTADA

Perera al jardí de llicorella, Duesaigües © Paüls

Les darreres pluges —fins ahir benaurades!— d'aquesta tardor han fet que les plantes es despistin després de no haver rebut una gota aprofitable en anys. Ara al costat dels olivers a punt de collita i els bolets d'oliu, les plantes de primavera presenten una florida espectacular a deshora. Les parres i la perera tenen encara totes les fulles verdes. Segurament aquestes peres erculines són rebrots que s'assecaran i cauran com les fulles un moment o altre. Són un testimoni viu de l'efecte del canvi climàtic. La foto del ramell de peres és d'avui mateix, a dos dies de Tots Sants, mentre una gota freda mata persones i malmet propietats al Païs Valencià.

PS. Les peres no s'han fet gaire més grans. Han caigut a principis de desembre.

Fins on ens arriba la vista, suren

ombres enigmàtiques i expectants,

l’altra cara de les tórtores dels ponts

quan van i venen entre avellaners.

 

* * *

'L'ORQUESTRA IMPOSSIBLE', AL TEATRE CONDAL

L'orquestra impossible

Idea original i dramatúrgia: Marcel Tomàs i Susana Lloret. 

Direcció musical i arranjaments: Adrià Bauzó i Xavi Molina. 

Direcció artística: Marcel Tomàs. Teatre Condal, Barcelona

Fa dos anys ens va causar un gran efecte l'espectacle Els colors de Duke Ellington, liderat pel xòuman  Marcel Tomàs. Ara, també al Teatre Condal, ha presentat en una sola funció L'orquestra impossible, un treball musical amb registre còmic que encomana energia. L'espectacle és un homenatge a les orquestres tot terreny del segle passat que anaven en autocar de poble en poble. A escena, una magnífica orquestra de nou músics, suposadament improvisada, i l'actor Toni Escribano participen engrescats dels gags surrealistes en què els embolica Marcel Tomàs. Com a cloenda, acompanyen el públic a la sortida del teatre. Una festa. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'ELS INDESITJABLES'

Els indesitjables [Bâtiment 5]. Direcció: Ladj Ly. França, 2023

El cineasta francès Ladj Ly ha creat i dirigit aquesta contundent pel·lícula política i social basada en situacions reals de la perifèria parisenca. Aborda el tema de l'habitatge social a Montvilliers, ciutat de ficció que s'inspira en el municipi Clichy-Sous-Bois (departament de Sena Saint-Denis), on va néixer el director.  Va créixer en l'edifici on transcorre l'acció. El pla de rehabilitació va foragitar els habitants dels barris.
La protagonista és Haby Keita (interpretació brillant d'Anta Diaw), una jove immigrant de segona generació que treballa a l’ajuntament. Viu amb la seva extensa família en un bloc d'apartaments socials que necessita reparacions. La jove lidera amb altres dones el moviment del veïnat que intenta aturar que els expropiïn els pisos.  El desnonament brutal sense justificació fa feredat per tal com és de real. Els veïns es troben al carrer de sobte. Desprotegits, indigents. Un relat que creix per la versemblança de la realitat social que explica. Filmin 8/10

NINES CASTANYERES A REUS

Ninos Pere Carboner. Nines de Drap, d'Isabel Marsal
Cliqueu la imatge per veure tota la col·lecció

 

En començar la tardor, en aparadors de botigues i en escoles de Reus apareixen unes nines artesanes que ens la recorden amb múltiples detalls. Són les nines castanyeres que surten del taller artesà de la reusenca Isabel Marsal. 

Nina castanyera
Nines de Drap, d'Isabel Marsal

Enguany la Isabel ha continuat ampliant-ne la família, amb el disseny de nines de diferents mides, amb models que es poden desvestir per afavorir-ne la conservació. Com a novetats presenta el nino Mario Castanyer, el nino Pere Carboner i el gat Marameu. I, pensant en espais grans, la Isabel ens farà per encàrrec la Castanyera Lili, amb totes les decoracions populars pròpies de tardor que ens es aportin escalfor: sac de castanyes, estora d'arpillera amb brodat, manteleta, cistella, fogonets, paella, espàtula, carbasses, bolets...

Ja en sento el perfum. Marrameu, a la vora del foc. 

Per saber-ne més:

* Nines de drap 

* Nines en llista d'espera
 * Música i silenci per dissenyar nines 
* Nines amb certificat d'adopció    * Passejant nines i tallers*'La castanyera', nina de drap 2021
* Nines d'hivern * Traguem les castanyes del foc!** Nina castanyera, l'artesania no s'improvisa

El pallasso Slava Polunin

Vam descobrir l'extraordinari pallasso Slava Polunin fent de lligam als diferents números d'El Cirque du Soleil. Després va muntar el seu propi espectacle i el va presentar al Teatre Tívoli. Des d'aleshores l'ha portat per tot el món i va tornar a Barcelona (2010), al Coliseum i ara el rep Girona (2024), al Festival Temporada Alta al Teatre Muncipal, amb poques variants. 

A Slava's Snowshow, Slava Polunin i els seus homes seriosos de grans orelles que fan d'alpinistes entre els seients i els caps dels espectadors, creen un clima de complicitat i de joc extraordinaris. Entre molts números de gran bellesa, l'espectacle té el seu punt àlgid quan una cel·lulosa embolcalla tothom dins d'un capoll i, tot seguit, una tempesta de paperets convertits en neu obliga els espectadors a amagar-se als seients. I finalment, una invasió de globus gegants converteix la platea en una festa còsmica. No recordo si vam tenir esma d'acomiadar Slava Polunin amb un aplaudiment perquè va aconseguir fer-nos protagonistes actius del seu espectacle. Únic.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

PEL·LÍCULA 'GREEN BORDER'

Green Border [Zielona granicaaka]

Guió: G. Lazarkiewicz-Sieczko, M. Pisuk, A. Holland
Direcció: Agnieszka Holland
Bèlgica, Txèquia, França i Polònia, 2023

Cinema social contemporani que denuncia la gestió de la immigració, amb aires de documental. Un retrat poderós que transcorre en els boscos pantanosos —la frontera verda— entre Bielorússia i Polònia. Refugiats de l'Orient Mitjà i d'Àfrica intenten arribar per aquesta zona als països de la Unió Europea, que el dictador bielorús Alexander Lukashenko ofereix com a pas fàcil.  Amb una precisió esfereïdora, mostra el sofriment dels membres d'una família siriana que pretenen arribar a Suècia on tenen familiars. Aguanten les humiliacions i no defalleixen a fi de conservar l'esperança d'una vida millor, entre la brutalitat per part d'uns i la insensibilitat dels altres. La història es repeteix, es repeteix... en un catàleg d'injustícies que ens deixa sense alè, però que no serveix per millorar la vida dels que s'hi troben. 

Fotografia en blanc i negre, estèticament exquisida, que fa sentir la desolació en què viuen les persones assetjades per la misèria i els conflictes polítics d'avui.  Durada: 2:30 h. Filmin. 10/10

'LONELINESS', A LA SALA TALLERS DEL TNC

Loneliness. Dramatúrgia i coreografia i direcció: Roberto G. Alonso. 

Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El bullying, el maltracte psicològic, explicats per mitjà del llenguatge coreogràfic. Un relat circular basat en imatges impactants, com la d'un jove en una peixera,  el joc de tanques metàl·liques, metàfores de l'aïllament, de la solitud. I els cossos que amb les seves accions rebutgen i exclouen l'altre. Un espectacle singular que invita a reflexionar sobre la responsabilitat de cadascú en l'art de conviure en un mon just. Bellament servit pels oficiants. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY