PEL·LÍCULA 'ADEU, SENYOR HAFFMANN'

Adéu, senyor Haffmann
Guió: Fred Cavayé, Sarah Kaminsky
Direcció: Fred Cavayé. França, 2022

Un drama inquietant i claustrofòbic al París de 1942, basat en l'obra teatral de Jean-Philippe Daguerre. El senyor Haffman (Daniel Auteil) és un orfebre jueu que amb l'ocupació nazi intenta sense èxit escapar i reunir-se amb la seva família que ja és a la zona lliure. En trobar les sortides de la ciutat bloquejades,  acorda amb el seu fidel treballador (Gilles Lellouche) que simularà que li ven la joieria i, per la seva banda, la regirà fins que la guerra s'acabi i mentrestant ell s'amagarà al soterrani de l'edifici. L'acord canvia el destí i la relació per sempre dels personatges ja que porta la cobdícia de l'ajudant que abans no tenia res i ara ho vol tot. Accedir definitivament a la posició del joier comporta fer la gara-gara als alts càrrecs nazis que compren les seves joies (que fa el joier al taller del soterrani). Un final memorable, fa justícia. 9/10

'L'AMIC RETROBAT', AL TEATRE GOYA

L'amic retrobat. Basat en la novel·la de Fred Uhlman

Traducció: Dolors Udina. Dramatúrgia: Josep Maria Miró

Direcció: Joan Arqué. Teatre Goya 

El conflicte reobert entre Israel i Palestina ressona a L'amic retrobat. L'escriptor Fred Uhlman (Sttutgart, 1901 - Londres, 1985) va escriure la trilogia del nazisme viscut i patit en pròpia pell amb les novel·les: L'amic retrobat, L'ànima valenta i El retorn, les tres traduïdes per Dolors Udina i publicades aquí entre els anys 1996 i 1997 a Columna Edicions. En tinc un record viu de lectora.

La dramatúrgia de Josep Maria Miró se centra en la primera de les novel·les, protatonitzada per dos adolescents alemanys, Hans (el noi jueu) i Konradin (el noi aristòcrata, simpatizant de Hitler), que es troben immersos en l'ascens i la consolidació del nazisme a partir del 1933. L'amistat dels dos nois passa per l'admiració, de l'estimació a la desconfiança, el desengany i la frustació. L'espectacle es clou amb Hans de vell, als Estats Units on ha viscut exiliat, llegint una carta escrita per Konradin tres dies abans de ser executat, el 1944, acusat d'haver participat en el complot per assassinar Hitler. La carta pertany a la segona novel·la, tanca el cercle i justifica el títol. Relat dit i escenificat i coreografiat en un marc auster. Hi brillen Quim Àvila i Jordi Martínez (desdoblats en Hans) i Max Grosse Majench (Konradin), que continguts i precisos tallen l'alè a l'auditori des de la primera paraula, des de la primera acció.

Vegeu la crítica literària de la trilogia de Fred Uhlman sobre el nazisme. Articles d'Andreu Sotorra: «Adolescents i herois per força» (Suplement Cultura AVUI, 21-XI-1996) i «La cicatrització de les ferides» (Suplement Cultura AVUI, 23-X-1997). Descarregueu-los en PDF aquí: [ARTICLES CRÍTICA LITERÀRIA].

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'LOVE, LOVE, LOVE', A LA VILLARROEL

Love, Love, Love, de Mike Bartlett. Trad: Cristina Genebat. 
Direcció: Julio Manrique.  La Villarroel, Barcelona

Marc Bosch, Clara de Ramon, Laia Marull i David Selvas. Només quatre intèrprets de la companyia La Brutal, dirigida per Julio Manrique, camaleònics tots, amb personatges qeu transiten d'una generació a una altra. Amb fons un pèl caricaturtizat de l'idealisme dels anys seixanta per canviar el món, passant per la primera pantoflada servida per la Dama de Ferro, fins a les conseqüències del crac del 2008 que encara cueja. El 1967 tenen al voltant de 20 anys i es retransmet per primera vegada per satèl·lit el concert dels Beatles: «All you need is love» Les accions arriben fins al 2011, any que Mke Bartlett estrena la peça. Ironia per allò que la generació de finals del 40 i principis del 50 va crear, que provoca somriure als que ens hi veiem emmmirallats i rialles als que s'imaginen que és ficció.  Altres moments històrics transcendentals situen l'espectador en projeccions sobre els tuls que emmarquen el quadrilàter. La generació posterior ha estat afalagada, consentida sobremanera i no s'ha rebel·lat i es troba ara amb les mans buides, sense saber com encaminar la seva vida. En format d'humor l'espectacle posa en punt de mira en el debat de la societat que es troba encasellada entre l'eufòria del que podia haver estat i la realitat crua. 10/10

Llegiu-ne la crítica de l'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'VICTORINA', AL TEATRE AKADEMIA

Victorina. Autora: Eva Hibernia. 

Direcció: Marc Vilavella. Companyia La Barni

Teatre Akadèmia, Barcelona

Victorina és un espectacle musical inspirat en Victorina Durán Cebrián (Madrid 1899-1993), escenògrafa, figurinista i pintora avantguardista alineada amb el surrelisme. En un espai escenogràfic bigarrat d'objectes que prenen vida, Querubí (Gracia Fernández) reprodueix els records de Victorina (Sílvia Marsó), ara un espectre joguiner. Querubí recrea el món lúdic, fantasiós i musical de Victorina. La línia argumental passa per la il·lusió de la Victorina jove, de la seva relació familiar i amb col·lectius feministes fins a la implicació en el moviment de l'euforia artística dels anys vint i primers dels trenta del segle XX, fins a l'exili forçat per la guerra civil. Un espectacle de petit format, amb el luxe de músics en directe acompanyant Gracia Fernández i Sílvia Marsó que broden coreografia i cançons. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE 'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER A REUS. TRES MIRADES'

Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 17-X-2023

Atenent el calendari previst, després de nou mesos de gestació, presentem el llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, culminació d’un projecte elaborat amb cura i dedicació d'orfebres. La sala de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus fa goig (amb inesperat overbooking i tot!) i hi percebem expectació. 

Enceta l'acte formal la Carme Puyol, autora dels textos referencials i coordinadora de l'edició. Explica el naixement del projecte com a proposta que va rebre de la Cambra. Després de traçar una idea editorial, que va ser acceptada per l'entitat impulsora, va buscar companyes de viatge. És així, doncs, com ens vam aplegar tres dones d’àmbits professionals diferents per endegar aquest treball que hem creat amb absoluta llibertat, des de decidir el fons i la forma fins al format i disseny del llibre, per a la qual cosa hem rebut totes les facilitats.

Llegiu aquí la presentació i el capítol d'agraïments.A càrrec de Carme Puyol

Les tres autores hem gaudit del procés creatiu, encarant-nos amb actitud poètica a cada projecte de Domènech i Montaner a Reus. Diu la Carme que «La Teresa s’ha lliurat amb cos i ànima per oferir-nos un treball creatiu on la bellesa dels edificis queda copsada amb mestria i sensibilitat extrema. I ho ha fet amb obres que ens donen perspectives generals, però també interiors i detalls meravellosos que la seva mirada i mans privilegiades han portat sobre el paper.» I de la meva feina: «La Lena neda àgil en el mar de la creació literària, ella pot escriure un relat, crear un diàleg o enfilar uns versos... [...] ha incorporat personatges, uns reals, d’altres creats, i tots habitant aquells espais que prenen vida i en els apropa oberts i actius.»

La coordinació de l'edició que ha exercit Carme Puyol ha estat exemplar en suports de qualitat, convocant assessoraments i contactes per aprofundir en la valoració artística de cada edifici que l'arquitecte va dur a terme a Reus. La Carme ens ha activat la imaginació i la memòria proporcionant-nos material gràfic, situant el context històric i connectant-lo amb la biografia de Domènech i Montaner i amb la dels promotors dels edificis.

Crònica gràfica:

Farners Casas | Josep Coca | Antonieta Codina | 

Pilar de los Hielos | Monika Escuer | Biel Ferrer |

Clara Rivas | Andreu Sotorra | Cesca Toledano

En la meva intervenció, he remarcat dues característiques que fan el llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades d'excepcional singularitat. La més evident és la representació dels projectes arquitectònics amb el llenguatge universal de l'art. Aquarel·les i dibuixos per representar façanes, interiors, decoracions, detalls.  L'altra singularitat és la representació humanística dels projectes llegats per l'arquitecte. Edificis pragmàtics, habitats i intensament viscuts en diferents moments històrics. En aquest sentit, la mirada orientada cap a les persones implica un reconeixement i, alhora, una aportació  a la memòria col·lectiva.

La Teresa Llorach explica, amb el suport de la projecció de dibuixos, com va plantejar les làmines ja siguin pintades o bé deixant només el perfil del llapis. Les taques de color defineixen els espais, mentre que les línies detallen millor el que vol explicar. Com que a l'arquitectura modernista i a les arts aplicades d’aquests edificis hi ha tanta informació, es pot apreciar més la riquesa dels detalls si no els pintava del tot. Pel que fa als colors, afirma que coneix la paleta de forma intuïtiva. Diu que no segueix cap mètode, que no sempre pinta igual. Quan s'ha de fer una superfície gran, fa el color al godet, per aconseguir uniformitat. En l'aquarel·la té tanta importància el pigment com l'aigua, a vegades la paleta és el mateix paper, per als vitralls ha reforçat el dibuix amb llapis de color.

Sobre la interpretació de les paraules per convertir-les en imatges, diu que quan rep un conte o un relat, el llegeix diverses vegades, intenta decidir el que és important i resumir d’alguna manera el que s’hi explica. Al llibre hi ha 10 edificis, 10 històries molt diferents, 10 èpoques, 10 personatges. Les ha intentat escenificar cadascuna en un dibuix.

©Teresa Llorach
Escala de la Casa Gasull

Mentre la Teresa parla, mostrem l'original de la làmina dels infants llegint a la llum zenital de l'escala de la Casa Gasull i el públic aplaudeix. Ens hauria agradat que també hagués pogut veure el dibuix original el públic que es va haver de quedar a la sala contigua, seguint per altaveus la presentació. Avanço que l'any que ve tothom qui vulgui tindrà l'oportunitat d'admirar els originals que la Teresa Llorach ha fet per aquest llibre d'homenatge.

Per cloure l'acte de presentació, la Carme Puyol llegeix la dedicació del llibre, mentre a la paret s'hi projecta la imatge dibuixada de l'arquitecte:

A l'arquitecte Lluís Domènech i Muntaner,
en homenatge pel seu virtuós llegat reusenc,
referent universal de tradició i d'innovació.

Savi humanista,
filòsof i mestre de la raó i l'emoció.
Talent precursor de la llum,
guia d'artistes i d'artesans
en el temps de la rosa en pedra,
vidre, fusta, ceràmica i forja.
Torrent de realitats sensorials.

 

 Expandint Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades

Articles, entrevistes i objectes

'LLUÍS DOMÈNECH I MONTANER. TRES MIRADES'

 
Expandint Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades

Articles, entrevistes i objectes

El llibre il·lustrat Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades aplega creativament els deu projectes de Reus signats per Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849 - 1923), l’arquitecte més influent del Modernisme. Comparteixo autoria amb  l'artista plàstica Teresa Llorach i la historiadora Carme Puyol. Les 'tres mirades' del títol hi presentem cada projecte arquitectònic amb tres menes de relats vinculats: la síntesi històrica, la representació pictòrica o dibuixada i el relat literari de ficció.

La part de creació literària dedicada a cada edifici és un relat breu, una prosa poètica o un poema que capta la substància d'un ambient, d'una manera de fer, d'una atmosfera de l’època on se centra l'estat interior sensible dels protagonistes. Històries de vida de persones que van imaginar els edificis, que els van estimar, que hi van viure o que hi han treballat en diferents èpoques. En aquest sentit, la mirada orientada cap a les persones implica un reconeixement i alhora, una aportació a la memòria col·lectiva.

El llibre Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades ha estat impulsat i editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, dins l'Any Domènech i Montaner, que commemora el centenari de la mort de l'arquitecte. Durant el procés d'elaboració i edició del llibre, les autores hem gaudit d'una elaboració harmònica en el temps que ens ha permès fer consultes, aprofundir en coneixement, activar memòria i imaginació i concloure l'edició amb el mateix apassionament creatiu que en iniciar-la. Un plaer.

Llegiu-ne i/o descarregueu-ne el 'Preludi'  

Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades, 
Autores: Teresa Llorach, Lena Paüls i Carme Puyol. 
Edició: Cambra de la Propietat Urbana de Reus, 2023

 

***

 

Lluís Domènech i Montaner, 

l'arquitecte que va construir els seus somnis a la ciutat de Reus

 

Teresa Llorach
Lena Paüls
Carme Puyol
 

    En ocasió de l’Any Domènech i Montaner, per encàrrec de la Cambra de la Propietat Urbana de Reus, hem elaborat aquest llibre commemoratiu que engloba creativament els deu projectes de Reus signats per l’arquitecte més destacat i influent del Modernisme.

    Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 1849-1923) va desplegar a Reus el seu talent excepcional en deu projectes de naturalesa i funcionalitat diversa, dins un ventall temporal que va de 1897 a 1911, la qual cosa ens permet recórrer la seva etapa àlgida i consolidada. Trobem una obra on l’arquitecte enceta un tipus d’arquitectura inèdita de caire sanitari (Institut Pere Mata), edificis on queda definit el seu estil més personal en tota la seva esplendor (Casa Rull, Casa Navàs), construccions industrials on desplega tot l’enginy i conjuga tradició i modernitat (Magatzem Llopis, Magatzem Gasull), així com una pionera sala de cinema (Sala Kursaal) que va captivar els reusencs i que va ser enderrocada el 1973. Reus també compta amb una mostra del seu art funerari (Capella de la família Margenat), amb la singular reforma de la biblioteca de Pau Font de Rubinat i amb una obra tardana (Casa Gasull).  A més de dos projectes que no es van materialitzar: el Teatre Circ i les escales del Círcol, que també formen part de la trajectòria professional de l'arquitecte.

    La creació del llibre d'homenatge Lluís Domènech Montaner a Reus. Tres mirades ens ha estat confiada a tres autores que hi hem interrelacionat mirades en diàleg a través de disciplines diferents: la història, l'art i la literatura.  Hem seguit, amb actitud poètica, un itinerari de recerca de l'essència de cada projecte, hem indagat sobre el context que els va fer possible i hem imaginat situacions que transcorren en un espai de cadascun dels projectes domenequians a Reus construïts o ideats. 

    El punt de partida de l'anàlisi de cada projecte s'ha basat en el treball de recerca en documents d'arxiu, en fonts personals, en imatges reals i en bibliografia sobre l'època del Modernisme i el pensament estètic, filosòfic i polític de l'arquitecte, aplicats amb als projectes de Reus en particular.
    El relat històric i documental situa el context de cada projecte i remarca els aspectes constructius rellevants, la iconografia i el simbolisme que l'arquitecte integra a les arts decoratives. 
    El llibre inclou una biografia succinta de Lluís Domènech i Montaner, la qual cosa és un repte per les múltiples facetes que el personatge va desenvolupar amb profunditat i passió en els seus plantejaments arquitectònics i vitals. 
    Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades és un llibre singular perquè és la primera vegada que el conjunt de projectes arquitectònics de Domènech i Montaner a Reus es representen en una publicació amb el llenguatge universal de l'art. 
    A manera de reportatge gràfic, dibuixos i aquarel·les interpreten els tresors patrimonials llegats per l'arquitecte, façanes i estances interiors, des de diverses perspectives, amplifiquen detalls (un plafó ceràmic, un capitell, un vitrall, una escultura, un esgrafiat), retraten el temps i superposen imatges de vida. Les il·lustracions comuniquen, en definitiva, una nova i màgica profunditat dels edificis domenequians comprensible per tothom.
    Un al·licient que fa exclusiu el llibre és que s'hi enfoca la relació de les persones amb els edificis. Inspirats en fets reals, es dona la veu a persones que van imaginar els edificis, que els han estimat, que els han habitat o que hi han treballat en diferents moments històrics. El relat literari remarca la subtilesa d'una manera de fer, el to amb què es comuniquen les persones i l'atmosfera de l’època on se centra l'estat interior sensible dels personatges. 
    Fent el recorregut immersiu en les obres reusenques signades per l'arquitecte Domènech i Montaner es troben similituds de forma i sentit d'uns edificis en uns altres —com ara de l'Institut Pere Mata de Reus a l'Hospital Sant Pau de Barcelona; del projecte del Teatre Circ de Reus al Palau de la Música de Barcelona—i és ingent la munió de missatges que l'arquitecte, l'artista, el director d'orquestra d'artesans va plasmar en cada obra, en complicitat amb qui l'hi encarregava. 
    En aquest volum donem relleu —amb tres mirades apassionades— a una arquitectura expressiva, viscuda i amena en reconeixement tant a qui la va fer possible com als usuaris de diferents èpoques i, alhora, és una aportació a la memòria col·lectiva. 

 

***

'LA NOSTRA CIUTAT', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

La nostra ciutat. Autor: Thorton Wilder

Traducció:Víctor Muñoz Calafell. Dramatúrgia: Llàtzer Garcia.

Direcció: Ferran Utzet. Sala Fabià Puigserver, Lliure Montjuïc

No coneixia l'obra La nostra ciutat i entro al Lliure amb expectatives altes pel text que va ser premi Pulitzar el 1938. I les compleix Rosa Renom com a narradora que fa la descripció metateatral del que hi ha a escena, sense ser-hi. Molt bé. Ara bé, la primera part avança tan plana —que parlin tres intèrprets des de la platea no aporta res— que penso que podria tractar-se del pas del temps i de les generacions que se succeixen com a El llarg dinar de Nadal, del mateix autor, o com a L'auca del senyor Esteve,  però sense plantejament, ni trama ni desenllaç. Com que no hi trobo res més, m'entretinc pensant com és de salvatge el que s'explica a Dogville, però aquí sense marques a terra, amb una estructura escenogràfica ampul·losa que ocupa tot l'espai del fons, terra  i bambolines amb un rectangle corredís gairebé inútil. La nostra ciutat és un quadre de costums que se sustenta en les accions, entrar i sortir d'escena, i la manera de dir dels intèrprets que aquí es mostren de forma neutra, sense intenció, ni seriosa ni humorística (se n'escapa el personatge que broda Carles Martínez). El resultat és un espectacle tirant a insuls. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

A BARCELONA, LA MILLOR BIBLIOTECA PÚBLICA DEL MÓN

Biblioteca Gabriel García Márquez
Pl. de Carmen Balcells Segalà, 1
Metro L2, Sant Martí. Bus: H12, V19

El multipremiat edifici de la  Biblioteca Gabriel García Márquez és una espectacular construcció de vidre i fusta (confiem que els corcs no hi facin cua) amb la vegetació exterior que filtra la llum. Tot l’interior està governat per un buit que travessa l’edifici, del semisoterrani a la planta tercera, cinc nivells en total. Va obrir el 28 de maig de l'any passat i no para de tenir visitants adults que, com nosaltres, voldrien tenir-la a prop per anar rampa amunt, rampa avall i reposar mig endormiscats mentre es va fent fosc a les hamaques, amb una revista d'actualitat a les mans (perquè no sigui dit). 

L'especialització de la biblioteca, com indica el nom en honor a l’escriptor colombià Gabriel García Márquez, és la literatura llatinoamericana. Sembla que la comunitat llatina veu la biblioteca com un lloc propi i la direcció rep nombroses propostes de presentacions i d'activitats.

De moment, els usuaris de proximitat són els ciutadans del districte de Sant Martí. El dissabte al migdia de la nostra visita, colonitzen majoritàriament la biblioteca joves ajaguts de qualsevol manera a les hamaques, sobre les catifes, a les butaques de vímet penjants, als balancins, als coixins, a les butaques reclinables amb reposapeus (un usuari a peu nu), als sofàs i a les grades. Si el  reclam adreçat a lectors joves era tan fàcil com distribuir per tota la biblioteca aquest tipus de mobiliari, valdria la pena incloure'l a totes les biblioteques del país. I, si pot ser, aconseguir que llegeixin algun llibre.  El vídeo de promoció no compta! En la nostra visita, els joves no tenien cap llibre —ni un de sol—, a les mans. De fet, ¿per què n'hem de malpensar? Potser llegien al mòbil algun llibre prestat a l'ebiblio. Però, per això no cal anar a una de les millors biblioteques del món ni a cap altra. O sí, per la companyia, per l'ambient relaxat, pel refugi climàtic i pel meravellós apèndix de casa, que també compten.

Des d'aquí veig que ha quedat un balancí lliure. Tanco. A veure si...