EL NAIXEMENT DE 3CAT

Rosa Romà, presidenta de la CCMA i els directors de TV3
i Catalunya Ràdio, Sigfrid Gras i Jordi Borda

Catalunya Ràdio i TV3 estan a punt de perdre les seves identitats històriques, després de 40 anys, que celebren enguany. ¿Algú ha sentit a dir que aviat Catalunya Ràdio es dirà 3Cat? ¿I que TV3 canvia de nom? Sí, també es dirà 3Cat. Remet a marrameus, la cosa. Aquest dimecres, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha anunciat la fusió en una sola marca. També portarà el nom 3Cat la nova plataforma de retransmissió de continguts en línia que s’estrenarà a la tardor i, així totes les finestres de distribució que s'obrin d'ara endavant. El logo fa plorar, amb una be que fa de tres, quatre diagonals expandides que deuen representar Catalunya, tipus fonògraf la Voz de su amo.

La presentació de la nova marca no augurava que el projecte sigui res de bo. Responien a la pregunta de manual: ¿Com es pot marversar una marca? El canvi es va comunicar sense energia, de funeral. La periodista Mònica Planas Callol explica la impressió decebedora de la presentació i també la inoportunitat temporal de la notícia, a l'article El naixement tristoi de 3Cat, a la secció Crítica TV, del Diari Ara (6-7-2023).

'LALI SYMON', AL TEATRE ROMEA

Lali Symon. Autor i director: Sergi Belbel

Intèrprets: Júlia Bonjoch, Mont Plans i Emma Vilarasau

Teatre Romea, Barcelona

¿Qui és qui a Lali Symon? Lali Symon, una monologuista incisiva amb programa propi en una televisió de gran audiència és la Joana (Emma Vilarasau, pletòrica en els matisos), filla de l'Aurora (Mont Plans, sibil·linament còmica), mare de la Violeta (Júlia Bonjoch, efectiva). Dones de tres generacions que encaren la vida de forma diferent i van justificant les seves eleccions segons la història vital de cadascuna que l'espectador va descobrint a pessics.

La Joana manté aferrissadament una imatge pública on no caben la filla ni la mare. El personatge passa del glamour i la façana escènica a la quotidianitat de la dependència física de la mare. Amb converses pendents amb la filla. Sense amics amb qui comentar com ha anat el monòleg. ¿Quina actriu catalana pot fer un personatge que pugui mostrar amb versemblança esfereïdora multitud de registres? ¿Quina actriu pot fer riure commovent l'auditori amb el patetisme del seu personatge? ¿Quina actriu jove té entitat excepcional per recollir i expandir el joc de mare i àvia a l'escena?   
El tema universal de les relacions familiars fa que no recordem que la idea d'escriure aquesta obra li va arribar a Sergi Belbel a partir de l'experiència de l'Emma Vilarasau, que va tenir cura de la mare malalta durant deu anys. La ficció ens consola del dolor de les pèrdues i ens les fa tolerables. És la funció catàrtica del teatre. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

DICCIONARI ESSENCIAL DE LA LLENGUA CATALANA

L'Institut d'Estudis Catalans acaba de presentar el Diccionari Essencial de la Llengua Catalana (DEIEC) que es troba en línia i ja no tindrà edició en paper. Conté menys termes que el dicccionari normatiu (DIEC) al qual remet, però amb entrades ampliades i amb més informació dialectal. Conté la conjugació verbal sencera, sinònims, partició gràfica, partició fonètica, cerca per finals de paraula (ei, poetes,  publicistes i rimadors tots!) i molts altres recursos útils. Tant les paraules dels articles del DIEC com les del DEIEC són navegables. 

Ara, tal com el DEIEC remet al diccionari normatiu, cal que també el normatiu (com ja connecta amb l'Alcover-Moll, el TERMCAT, etc) remeti a aquest nou diccionari. 

PS

14-7-2023 DEIEC i DIEC connectats en els dues direccions.

EL FUNÀMBUL, FESTIVAL GREC'23

Foto: Dani Rios, diari ARA
Barcelona, 2-7-2023

Les Traceurs. Concepció: Rachid Ouramdane. Música: Jean-Baptiste Julien. Funàmbul: Nathan Paulin. Producció: Chaillot - Théâtre national de la Danse de París. Festival Grec'23

Reinauguració popular del Festival Grec'23, a càrrec del funàmbul francès Nathan Paulin, en commemoració, també, dels 200 anys d'obertura del Passeig de Gràcia. Paulin va recórrer, a 70 metres d'alçària, durant gairebé 40 minuts, la distància de 350 metres que va des de la cúpula del Centre Movistar al Portal de l'Àngel-Plaça de Catalunya fins al terrat de l'Assicurazioni Generali, al Passeig de Gràcia-Gran Via de les Corts Catalanes.  La tecnologia ha permès veure en directe imatges inèdites de la ciutat, els girs i els jocs d'equilibri que feia l'artista sobre el cable i també s'ha pogut comprovar com anava subjectat. 

Paulin té vint-i-nou anys i ja compta amb rècords mundials de l'art del funambulisme. La seva gesta més coneguda és la travessa de 2.400 metres al Mont Saint-Michel, a la Normandia, durant 2 hores. Ha fet la travessa entre la Torre Eiffel i el Trocadero de París,  ha portat la seva destresa a Itàlia, a Rio de Janeiro i, ara, per primera vegada, a Barcelona.

El soroll de la ciutat no va permetre que lluïssin l'acompanyament musical i el recital poètic. Van resultar inaudibles els versos de Josep Carner, de Joan Vinyoli, de Clementina Arderiu, de Joan Maragall, del Rector de Vallfogona i d'altres, en la veu de diversos poetes catalans. La mirada va concentrar tots els sentits.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

ESTRÉS HÍDRIC DELS ARBRES

En els darrers estius els arbres fruiters, els dels boscos i els ornamentals de les ciutats pateixen estrés hídric. Dels fruiters ens n'informen els pagesos que malden per regar-los tant com poden, no per salvar la collita, sinó per salvar la planta. Als boscos avancen les clapes de color marró i el sotabosc fa pena. Als jardins públics, els arbres ornamentals s'han quedat sols, sense parterres florits ni gespa que els protegeixi. Als jardins privats, cada arbre aprofita com pot l'aigua que li serveixen amb comptagotes els propietaris.

Enguany, a finals de la primavera, els plataners de Barcelona es feien observar amb preocupació. No només perdien les fulles acabades de sortir, petites encara, sinó que també desprenien l'escorça i omplien escocells, carrers i voreres. Ara, a començaments de juliol, els arbres estan esclarissats de fulles i han perdut del tot l'escorça. Des del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals informen que el fet que els arbres es desprenguin de l'escorça és senyal que aprofiten la pluja, per minsa que sigui, per augmentar el diàmetre del tronc. La natura meravellosament en ordre, doncs.

Escolta el vent que inspira. 

Escolta el silenci que parla. 

Escolta el teu cor que sap.

ONES i ALGUES DE 'DESFICI DE MAR'

Minillibres objecte de Desfici de mar.
Ones i algues estampades amb segells artesans

 Llegiu Desfici de mar en línia

o bé

descarregueu el llibre en PDF

* 

Escolteu els poemes en pòdcasts a Spotifys

Pròleg de Carme Andrade

Disseny de la coberta: Fina Veciana

 

 *

HEMEROTECA
Articles, ressenyes, lectures... de Desfici de mar 
*

'DOUBLE INFINITE. THE BLUEBIRD CALL', AL TNC

Direcció i interpretació: María Muñoz i Pep Ramis
Sala Petita, TNC. Festival Grec'23

Els coreògrafs i ballarins María Muñoz i Pep Ramis fan fundar la companyia Mal Pelo fa 35 anys, i des d'aleshores han presentat els seus espectacles a escenaris de mig món. A Double Infinite. The Bluebird call es pregunten si es pot fer dansa als seixanta anys. Se serveixen de textos propis i fragments en castellà i anglès de John Berger, de Charles Bukowski, de Blaise Pascal o de Pier Paolo Pasolini. L'audiovisual en blanc i negre que emmarca els moviments mostra que, cadascú per la seva banda, ha transitat per boscos i per erms i ara arriben davant del públic cansats i desesmats. Canvien mobles —i músics— de lloc i hi juguen passejant-los, amagant-los. El duet coreogràfic es retroba malhumorat a escena. ¿On és el desig que volien tenir sempre encès? La resposta és a l'epíleg de màscares d'ocell blanc (o descolorit?); un ocell que un dia va ser blau i era al teu cor (diu el poema 'Bluebird', de Charles Bukowski). «¿Que no ho recordes? És un ocell blau, idiota!» 7/10

Llegeix la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'THE PULSE', AL TEATRE GREC

The Pulse [El pols].  Direcció: Darcy Grant. Direcció del Cor
de Noies de l'Orfeó Català: Buia Reixach i Feixes. Teatre Grec

La inauguració del Festival Grec ha comptat amb un espectacle trepidant de la companyia australiana Gravity & Other Myths i el Cor de Noies de l’Orfeó Català. Fusió perfecta en la performance dels acròbates i la música vocal en directe Afegim-hi el marc extasiant de l'amfiteatre del Teatre Grec. Inoblidable. 10/10

L'espectacle The puce va guanyar el premi a la millor producció, millor disseny i millor circografia als Premis Internacionals de Circ 2021. 

La gira que la companyia íntegra —australians i catalanes— farà durant tot el juliol anirà primer al Canadà, al Circus Arts City de Montreal; després al Twon Hall Center de Galway, a Irlanda; i finalment a la Graz Opera House d'Àustria.

 

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

*

 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY