Els mestres i els infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües celebren la Setmana Cultural amb 'Artistes Km0' (no sé de cap altre municipi de similar nombre d'habitants que tingui tants artistes per quilòmetre quadrat com aquí.) M'hi compten per a una sessió de contacontes. Al matí han llegit col·lectivament el conte a l'àlbum il·lustrat i a continuació l'han repetit a gust en imatges a la pantalla. Així que em veuen, els petits m'estampen la pregunta: «L'has dibuixat tu, aquest conte?» Els noto una certa decepció quan dic que no, que és obra i gràcia d'un senyor que n'ha dibuixat 76 més i que es diu Pere Prats Sobrepere. Tot seguit anem per feina, que no tenim tota la tarda. Han entès bé el sentit del conte i se'l saben de memòria. Explico com anirà la sessió i s'hi posen amb entusiasme. A la primera part preparem materials i assagem sons (aprendrem a fer vent i a aviar coets) que a la segona part aplicarem a 'viure el conte'. Tenim una reina tocada i posada, un poble decidit a no deixar-n'hi passar ni una, una assemblea ciutadana a punt i un guacamai d'ales grogues disposat a anar de viatge amb la reina, ara que ja li agrada el color groc. Es farà justícia i l'amor tot ho pot. Bravo!
Els contes són una eina estratègica que tenim els adults per advertir als infants que la maldat existeix i, per contrast, també existeix la generositat més genuïna. Personatges tan submisos com els ciutadans represaliats del conte Quin groc t'ha picat? i tan radicalment dominants i agressius com la reina, ajuden a comprendre la diferència entre uns i altres. I aleshores és quan els contes acompleixen la seva funció, és a dir, aportar recursos per ajudar els infants —a través de la imaginació— a interpretar el món i a formar-se en l'esperit crític.
Per saber-ne més:
