 |
Maria Teresa Cabré Castellví
|
Al ple extraordinari de l'Institut d'Estudis Catalans del dia 3 de juny ha estat nomenada presidenta
M. Teresa Cabré Castellví nascuda a l’Argentera, Baix Camp, el 1947. Cabré, que en presideix des de fa set anys i mig la Secció Filològica, és la primera dona, en 114 anys d’història, que es posa al capdavant de l’IEC.
Va rebre el 1996 la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, i
el 2007 el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. També és
premi a la Qualitat en la Docència del Consell Social de la Universitat
Pompeu Fabra del 2009 o Creu de Sant Jordi del 2015. L'any 2018 Cabré va
ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Ginebra en
reconeixement a les contribucions en terminologia i lingüística. I el
2019 va ser nomenada membre internacional del Centre de Normalització i
Política Lingüística de la Xina, distingida per l'experiència en
lingüística aplicada, lexicogràfica i terminologia.
Durant el discurs d'acceptació del càrrec, Cabré ha destacat la singularitat de l’IEC : «És l’única institució acadèmica de creació
catalana, té una tradició ininterrompuda d’activitat des del seu
naixement, l’any 1907, abasta tots els territoris de parla catalana i és
pluridisciplinària».
Cabré ha manifestat en una entrevista al Diari Ara que «amb l’Acadèmia Valenciana i la Universitat de les Illes Balears tenim
la mirada posada en una sola normativa. Lluny de ser rígida, vol ser
flexible, perquè els parlants de cada territori puguin veure reflectides les diferències de prestigi dels diversos usos. No es tracta de
dialectalitzar una eina normativa, però sí de reconèixer aquestes diferències.» Fa palesa una obvietat: «Si permetem escissions en matèria normativa, la llengua hi surt perdent, es fragmenta». També ha expressat la seva voluntat de posar en marxa un nou diccionari normatiu pancatalà, «amb trets actius de cada dialecte, però que comparteixi els trets prestigiosos dels altres».
Ha subratllat que la institució s’ocupa de la normativa de la llengua,
de fer recerca i «d’emetre opinió sobre qüestions que afecten la
societat». I ha avançat: «El fet que l’IEC aplegui bona part de
l’expertesa del país i la nostra independència de criteri ens ha de
portar a emetre opinions vinculants per als poders públics». Segurament
és cert que aplega experts en molts àmbits, però pateix de falta de
comunicació. La ciutadania desconeix què es cou en aquesta institució.
Ni tan sols en coneix l'existència. Només pot limitar-se a assumir-ne
les decisions, com en el cas de la supressió de la majoria dels
diacrítics, l'actualització dels quals no va ser gens ben entesa per
falta d'informació. No és demanar gran cosa a un estament públic que en
aquesta nova etapa hi hagi una difusió continuada —i justificada— de les
resolucions. I que les comunicacions telefòniques siguin eficients, per l'experiència que en tinc —l'acabo d'actualitzar fa uns minuts— no responen mai a la primera. La sensació d'institució tancada persisteix fins i tot en aquest aspecte.
Els membres de la candidatura escollida començaran a exercir el càrrec l’1 de setembre de 2021. El mandat té una durada de quatre anys i només podrà ser reelegida consecutivament una vegada.
