'OPENING NIGHT', DE LA VERONAL, AL TNC

Opening night. Idea i direcció: Marcos Morau

Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

A la immensitat de la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, la companyia La Veronal presenta Opening night un espectacle internacional de dansa contemporània i text en francès —sub i sobretitulat—per explicar l'emoció col·lectiva del teatre des de l'interior de cada intèrpret oficiant. L'actriu Mònica Almirall, diva amb atributs que se li suposen (ram de flors, glamur i emoció pels apaudiments) adreça un monòleg previ als espectadors i agraeix —gairebé un a un— a tots els treballadors i als espectadors de totes les parts del teatre que facin possible el miracle que fa que s'aixequi cada dia el teló i que tot rutlli. I, alhora, mostra la fragilitat de l'artista i la buidor després de la plenitud. Tot seguit, sis personatges vestits de negre en solos, en duos o en grup es revolquen,  s'empenyen, lluiten contra els límits de l'escenografia, ordenen que baixi el pont de llums i obren trapes de totes mides al terra de l'escenari on cabussar-se o sortir-ne, aprofitant l'equipament potentíssim del TNC. L'artista té el seu lloc a l'escenari i existeix quan un espectador és conscient del seu art. 8/10

Espectacle guardonat amb el Premi de la Crítica 2022

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

SÈRIE SUÏSSA 'FRIEDEN'

Frieden. Creació: Petra Volpe

Director: Michael Schaerer. Suïssa, 2020

Laberinto de paz [Frieden] és una superproducció europea ambientada a Suïssa el 1945, en els dies posteriors a la fi de la II Guerra Mundial. Es basa en una família suïssa d'industrials del tèxtil i posa en entredit la neutralitat de Suïssa. Des d'una mirada autocrítica, continguda en excés, tracta veritats incòmodes, com ara l'aliança amb l'Alemanya de Hitler, la negació a acollir gaire temps infants i joves jueus alliberats dels camps de concentració alemanys, el blanqueig del diner nazi,  el refugi de criminals de guerra acomodats.

Per una banda Klara (Annina Walt), la filla de la casa, fa de voluntària en una institució d'acollida de joves supervivents de l'Holocaust. Johann (Max Hubacher), el gendre, lluita per modernitzar l'empresa familiar i es veurà obligat a obtenir diner tacat de sang. Egon (Dimitri Stapfer), el seu germà, treballa a l'oficina del Fiscal General perseguint nazis fugitius. Tres trames amb massa entitat que van a la seva de tal manera que no acaben d'integrar-se en un conjunt compacte. Així i tot, la sèrie és visualment brillant i d'evolució narrativa molt àgil. Filmin. 9/10

 

LLUÏSA TARRAGÓ GRIÑÓ, IN MEMORIAM

Lluïsa Tarragó (2010)

Avui ha mort als 93 anys la Lluïsa Tarragó Griñó, de Duesaigües. Se n'ha anat amb la feina feta i ara reposarà d'una llarga vida de treball, dedicada a tenir cura de la casa, del seu home i dels dos fills de la parella,  dels quals n'estava molt gelosa i satisfeta.  Però, a més, va ser una pagesa incansable que, al costat del seu home, portava l'hort com un jardí, més enllà del Barrancó,  i compartia amb ell les feines que calien per a la producció d'avellanes, d'olives i d'ametlles.

Ens vam conèixer fa molt anys a la botiga de cal Rofes i vam estar en contacte fins que fa uns anys va anar perdent la memòria ja no es podia valdre per ella mateixa al poble. Va formar part de la junta de Dones de Duesaigües i hi va tenir una participació molt activa. No era de gaires paraules, més aviat era reservada i poc amiga de  tafaneries. Amb altres dones de la seva generació ens havíem trobat algunes tardes d'estiu a conversar (i a tastar els meus modestos cocs), a parlar de la vida, fins que el sol declinava. (Vaig deixar-ne constància en aquest apunt: Cuina de la terra.) Però, a banda de les xerrades al refugi de la Vinyeta, la imatge que me'n queda és asseguda a l'entrada de casa seva envoltada de sacs d'ametlles a les quals llevava la pellofa. Era el primer pas abans de trencar les ametlles i moldre-les per fer-ne menjar blanc o panellets. Sempre, sempre, amb les mans feineres i pensant en els que estimava. Moltes gràcies, estimada Lluïsa, per tot el que he après de tu.

SÈRIE TV 'THE CAZALETS'

The Cazalets. Regne Unit, 2001
Direcció: Suri Krishnamma 

La plataforma Filmin rescata feliçment la minisèrie The Cazalets, produïda per la BBC el 2001. És una adaptació de les 'Cròniques dels Cazalet' de la novel·lista  Elizabeth Jane Howard (Londres, 1923-2014), centrades en les vivències d'una acabalada família anglesa entre 1937 i 1941, tot i que hi ha matèria per arribar fins al 1956, quan acaba la cinquena de les novel·les de la saga. 

La família Cazalets passa l'estiu a la finca Home Place que tenen a Sussex on cadascú té el seu lloc i un parent nouvingut és agombolat per la resta. Amb l'inici de la II Guerra Mundial, a la vista dels bombardejos a Londres, tota la família es trasllada a la finca familiar. Hi conviuen el patriarca que comanda el negoci familiar de la fusta; la mare que fa que la casa rutlli; la filla pendent de la seva enamorada, ara, conductora d'ambulàncies, els tres fills casats que van i venen cadascú amb la seva circumstància, els nou nets de diferents edats, una institutriu i el nombrós personal de servei. En aquest ambient conservador no surten a la superfície les tensions latents ni les frustacions, que es ventilen darrera les portes amb forrellats de cada cambra.  Escolten en família les notícies de la guerra a la ràdio, però no les comenten. No s'hi parla de política ni de malalties ni del fill desaparegut ni del net pacifista, ni la filla d'Edward explicarà a ningú que el seu pare n'ha abusat sexualment. Això, sí, continuen vestint-se amb llacet i pells per sopar. 10/10

QUIN GROC T'HA PICAT? REPORTATGE AL «DIARI DE TARRAGONA»

«Amb un somriure es pot estimular l'esperit crític»

Lena Paüls i Pere Prats Sobrepere proposen als més petits 

una reflexió sobre l'abús de poder en un àlbum il·lustrat. 

Reportatge de Sílvia Fornós. 

«Diari de Tarragona», 6-4-2021

 

Per descarregar el PDF, cliqueu la imatge:

 

 HEMEROTECA: A l'entorn de Quin groc t'ha picat?

 

'DIÀLEGS INTRUSOS', AL MNAC

El Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta un projecte museogràfic provocatiu que ens estimula a visitar de nou la col·lecció. El recorregut per les sales del romànic s'ha convertit en una experiència estètica i cultural singular. Situades en diferents punts del museu, dinou creacions contemporànies de la segona meitat del segle XX  estableixen associacions amb obres de la col·lecció patrimonial de més de 1.000 anys d'història. Les obres dialoguen a partir del contrast o la semblança, tot suggerint lectures diverses.

La proposta neix de la col·laboració entre el Museu Nacional i la Fundació Suñol, a l'entorn de l'art de postguerra i de les segones avantguardes.

Oberta fins al 7 de novembre de 2021

DIA INTERNACIONAL DEL LLIBRE INFANTIL 2021

Il·lustració del cartell de Roger Mello

Des de l'any 1967, se celebra cada 2 d'abril el Dia Internacional del Llibre Infantil, que commemora el naixement de Hans Christian Andersen. Enguany el missatge adreçat a tots els infants del món i el cartell són, respectivament, de l'escriptora cubanoamericana Margarita Engle i de l'il·lustrador brasiler Roger Mello.

En aquest enllaç de «Cornabou»  s'hi pot llegir el missatge en català, espanyol i anglès, que l'autora ha titulat: «La música de les paraules». 

* * *

 La meva contribució a la literatura 

adreçada a infants i joves:

 

NOVEL·LA PER A JOVES

* Dret d'admissió (2003)

NOVEL·LA PER A INFANTS
* Un riu que creix de nit. (2013)

CONTES PER A INFANTS

* Quin groc t'ha picat? (2021)

* Qui hi ha sota el barret? (2018)

* Els músics de Bremen (2018)

* La sirena de la font (2017)

* L'esquirol Quatredies (2017)

* I tu, què mires? (2015)

* La Vamba Groga (2013)

* La geganta Ela (2011)

* El Geni del Moscatell (2009)

* La draga sense escates (2008, 2011)

* Familiar al cava (2008)
* L'Aixecacases (2002, 2017)

'JOSEP', PEL·LÍCULA DIBUIXADA

Direcció i direcció artística: Aurel 

Guió: Jean-Louis Milesi

Música original: Sílvia Pérez Cruz

Veu: Sergi López

Direcció tècnica: Frédérik Chaillou

Muntatge: Thomas Belai

 

Josep refà la història de Josep Bartolí, combatent antifranquista i dibuixant excepcional, explicada per un gendarme amb qui es va fer amic en un camp de concentració. 

Febrer de 1939. Milers de republicans que fugien de la dictadura franquista van ser confinats per les autoritats franceses en camps de concentració improvisats, on els vençuts van patir tot tipus d'inclemències, a més del tracte vexatori dels soldats i els gendarmes francesos que els van tractar com a presoners i no com a refugiats de guerra. Argelers, Sant Cebrià i Barcarès, el primer dels set camps que trepitjaria Josep Bartolí en dos anys. La pel·lícula permet apropar-se a les emocions i experiències d'aquest personatge real i reivindica la memòria històrica.

Després de diversos intents de fuga, i com altres intel·lectuals exiliats, Josep Bartolí va poder establir-se a Mèxic el 1943. Hi va conèixer els artistes Diego Rivera i Frida Kahlo, amb qui va mantenir una relació sentimental.

El director, Aurélien Froment (Aurel),  dibuixant i caricaturista francès, presenta la història amb un material dibuixat, no animat, procedent en gran part de les desenes de dibuixos de Bartolí, convertits en un mosaic d'escenes que no segueixen cap narrativitat lineal.

La pel·lícula ha estat guardonada amb el Premi César i l'European Film Award, entre d'altres reconeixements.

Filmin 10/10

Vegeu ressenya de 'Josep' (Símbol Editors, 2020)Ció Munté. Blog «Endreçant l'armari»