'CONCOURS EUROPÉEN DE LA CHANSON PHILOSOPHIQUE', AL TEATRE LLIURE

Concours européen de la chanson philosophique. Idea i dramat.:
Claire de Ribaupierre. Idea i direcció: Massimo Furlan. 
Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Espectacle multilingüe en format concurs de cançons de diversos països, presentat al Teatre Lliure de Montjuïc pel seu creador i director, Massimo Furlan, i l'actriu catalana Sílvia Abril. Intèrprets cantants: Dominique Hunziker i Davide De Vita. El jurat en el dia de la meva funció (6-2): Antonio Baños, David Bueno, Marina Garcés i Marta Salicrú. Espectacle produït pel Théâtre Vidy-Lausanne.

No ens aturem mai de pensar: en quina civilització ens trobem? Pensar amb el cap, evidentment, però també amb les mans, amb el cos. Perquè pensar és, per descomptat, analitzar, contemplar, comprendre, sorprendre's, però també considerar, parar atenció: tenir en compte el que hi ha, les coses visibles, les invisibles, els humans, i iguament els animals, les plantes, el cel, la terra, els arbres, les màquines, les emocions, les idees. Pensar és desplacar-se dins d'altres cossos: desenvolupar un pensament orgànic, així com l'aranya va filant la teranyina.

Estendre's, canviar, encarnar. Pensar com una muntanya, com una rata, com un caníbal, com un exclòs, un "home infame", un llop, una aranya o un ocell. Pesnsar és la possibilitat de tornar-se un altre.

CLAIRE DE RIBAUPIERRE

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'MAESTRO FELLINI', A L'AKADÈMIA

Maestro Fellini. Ludovica Damiani, Guido Torlonia. Trad: E. Ianniello
i Albert Tola.  Direcció: G.Torlonia. Teatre Akadèmia, Barcelona

Guido Torlonia és l'autor d'un magnífic text biogràfic en primera persona del cineasta Federico Fellini. Durant noranta minuts, Fellini explica com encarava una nova pel·lícula, què buscava en els càstings, què demanava als intèrprets... La importància en la seva carrera de la seva parella Giulietta Masina, com va treballar amb Marcello Mastroiani, Alberto Sordi, Anita Ekberg, Anna Maganani o Roberto Nenigni i, un capítol especial dedicat al músic Nino Rota.

Al Teatre Akadèmia, se n'ha pogut gaudir d'una lectura única en italià, amb l'actriu Rossy de Palma i l'actor Sergio Rubini; després, una primera sèrie de funcions en espanyol amb l'actriu Serena Vergano i l'actor Mario Gas; i una segona sèrie de funcions en català, en una de les quals vam assistir nosaltres, també amb l'actor Mario Gas, però amb l'actriu Mar Ulldemolins.

A la pantalla, sincronitzades amb les paraules dels intèrprets lectors, van passant fragments de documentals, d'entrevistes i de pel·lícules del mestre Fellini, amb voluntat divulgativa, cosa que fa que el muntatge no sigui per a cinèfils en exclusiva. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

«CORNABOU», SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES

«Cornabou» Revista de Literatura Infantil i Juvenil

Articles d'actualitat i selecció de novetats

Suplement, núm. 25, gener 2020
Descarregueu-lo aquí

SUMARI

El pintor dels pobres

¿Quina és la frontera del teatre per a tots els públics?

 Les noves narratives digitals

Escriure des de la presó

Novetats literàries

L'aparador (llibre i àlbum il·lustrat)

Llibre i àlbum il·lustrat

L'aparador (autors catalans)

Autors catalans

L'aparador (traduccions)

Traduccions

'DECADÈNCIA', A L'ESCENARI JOAN BROSSA

Decadència, Steven Berkoff. Trad: Neus Bonilla i Carme Camacho
Direcció: Glòria Balañà.  Escenari Joan Brossa, Barcelona

L'actriu Míriam Alamany i l'actor Carles Martínez es posen a la pell de Sybil i Les, dos personatges desvergonyits, obscens i patètics que representen 'el triomf decadent de la classe benestant, el triomf del diner i del poder'. Steven Berkoff (Stepney, Londres, 1937), l'enfant terrible de la dramatúrgia britànica, als seus vuitanta-i-tants anys,  posa al descobert la intimitat dels que materialment ho tenen tot, però els falta el sentit moral de la vida. Sobreeixits, avorrits de tot, s'autodestrueixen. La versió catalana excel·leix en la traducció de vocables vulgars, que interpretats per aquests dos còmics d'alt voltatge fan aixecar el públic de la cadira. Tant en els diàlegs en picat com en els soliloquis. Bravo! 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'GRETA & FRIDAY', A L'ESCENARI JOAN BROSSA

Greta & Friday I: Amor pur
Dramatúrgia i direcció: 
Albert Mestres 
Escenari Joan Brossa, Barcelona

En el context d'una vaga dels «Fridays for Future», l'amor neix entre un noi i una noia adolescents. La seva relació apassionada s'impregna dels valors del compromís i l'activisme ecològic de la jove Greta Thunberg. El món s'esfondra i dubten de si podran continuar vivint en plenitud el seu amor. 

En la intimitat de la Sala Palau i Fabre, la relació entre els personatges —interpretació vibrant de Lola Carandell i de José Luis Oliver (un plaer sentir-lo parlar amb la força dialectal del seu mallorquí nadiu, bellíssim)— evoluciona a base de moviments coreogràfics, acrobàcies, trapezi, barra d'equilibris, entrada de pallassos... El circ de la vida, un circ de butxaca, de proximitat, amb diverses cançons populars i elements clàssics on respiren paraules i el to del Llibre d'Amic i Amat de Llull o l'amor pur, el final tràgic de Romeu i Julieta de Shakespeare, molt ben integrats en el muntatge. Bravo! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'AQUEST PAÍS NO DESCOBERT QUE...', A LA BECKETT

Aquest país no descobert que no deixa tornar...
Autor i director: Àlex Rigola. Sala Beckett

 

Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers, títol extret de Hamlet de William Shakespeare, és un muntatge documental de tipus filosòfic, elaborat amb la transcripció de les converses que el director Àlex Rigola va mantenir amb Josep Pujol i Andreu (1956-2019) —catedràtic d'Història d'Economia de la Universitat Autònoma de Barcelona, coincidint amb el tractament de quimioteràpia amb què combatia el càncer de pulmó. S'hi parla de com es prepara per a la mort, però sobretot de l'individualisme, de l'amistat, de l'amor. De la vida, en definitiva. 

Es va presentar al Teatre de Salt en el marc de Temporada Alta un mes després de la seva mort. Un material sensible en especial perquè la filla, l'actriu Alba Pujol,  és qui explica el context, qui introdueix les imatges, i viu el dol davant dels espectadors en cada representació—ara, tres mesos després del decés—, amb les emocions a flor de pell,  acompanyada de Pep Cruz en el paper de pare, llegint les respostes, il·lustrades amb paraules de William Shakespeare, del filòsof Emil Cioran, del psiquiatre Jacques Lacan, del poeta Gil de Biedma, del doctor Benito —illenc que ha treballat en l'acompanyament de malalts terminals— o l'escriptor Peter Handke. Tot plegat, un reconeixement intel·lectual de qui tenim molt per aprendre sobre "la pulsió de la mort que ens porta a la vida". 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'LA CASA DE LES ARANYES', AL TNC

La casa de les aranyes. Autor: Paco Zarzoso. Trad: Albert Arribas.
Direcció: Lurdes Barba i Paco Zarzoso. Teatre Nacional de Catalunya

Coproducció del Teatre Nacional de Catalunya i l'Institut Valencià de Cultura. A l'escenari, dues cases aïllades, amb història: la de les Aranyes i la de les Dàlies. El poble es troba sepultat dins les aigües del pantà. Els nous estadants del jardí de les Dàlies no saben què va passar a la casa del davant, de la qual només veuen la façana. El propietari se'ls acosta per preguntar-los de quin color volen que la pinti, ja que només la veuen ells. Vol intimar, i a partir del primer contacte, anem descobrint una trama fosca d'un món que ja no existeix. 8/10

La creixent precarietat (laboral, familiar, acadèmica...) en què viuen

 els protagonistes sintonitza amb la nostra època, però treure'ls del 

medi urbà i sofisticat obliga en gran mesura a enfrontar-se de cara

a qualsevol cosa. El text em sembla un gran exemple de com afrontar

problemes polítics sense recórrer a un llenguatge explícit.

VÍCTOR LENORE «Restes d'un incendi», 

pròleg a La casa de les aranyes. Arola Editors, 2019

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'INFANTICIDA', ÒPERA ELECTRÒNICA, A L'ATRIUM

Infanticida. A partir de La infanticida, de Caterina Albert
Composició musical: Clara Peya. Dramatúrgia: Marc Rosich.
Interpretació i disseny sonor d'electrònica: Gerard Marsal.
Fotografia: Albert Rué.  Sala Àtrium, Barcelona

Anem a la sala Atrium amb la retina plena de La infanticida de Caterina Albert que va interpretar fa més de deu anys Emma Vilarasau, al Teatre Romea. Una interpretació realista del monòleg escrit el 1898, que ens va fer pensar que no podria ser de cap altra forma. Ho desmenteix aquesta versió en òpera electrònica de Marc Rosich i Clara Peya, que ens arriba amb el títol Infanticida. Conserva la intensitat i la duresa del text original del drama rural. L'actriu  cantant Neus Pàmies fa una interpretació versemblant de la Nela, fins i tot en les parts cantades. La potència de la música de la compositora i la interpretació i el disseny sonor de Gerard Marsal posen més relleu encara al drama que els senyors mantenidors dels Jocs Florals d'Olot del 1898 pretenien que l'autora reescrigués fent-lo més suau per poder llegir-lo a la festa del lliurament del guardó. Caterina Albert s'hi va negar i, des d'aleshores, va decidir escriure amb el pseudònim de Víctor Català.  La Nela parla des d'un psiquiàtric. En una paret hi ha un telèfon de gòndola, a l'altre costat no hi ha interlocutor. Als espectadors d'avui ens queda el clam d'una dona traïda. Tant és que els fets que explica hagin passat a final del XIX o ahir mateix. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»