'MÀGICA INSPIRACIÓ' A CT ART GALLERY

Claror de Nit, Maria Dolors Vallverdú
Associació de Relataires en Català, 2019

L'artista plàstica i galerista reusenca Cori Torroja és la inspiradora i l'amfitriona d'actes al voltant de les exposicions d'art que programa cada mes a CT Art Gallery (C/ Santa Anna, 6 - Reus). Ara, en el marc de l'exposició 'Màgica inspiració', que programa coincidint amb la Festa Major de Reus, ha convidat la poeta Maria Dolors Vallverdú a presentar el seu darrer poemari Claror de nit. En farà la glossa el filòleg i escriptor Biel Ferrer i en llegirà poemes Fina Masdéu,  filòloga, prologuista del llibre i coordinadora de Reusenques de Lletres, col·lectiu literari al qual pertany l'autora.

Els poemes de Vallverdú s'agombolaram amb les obres de cinc artistes plàstiques: Mer Jiménez, Myriam Arnold, Meca Ketterer, Agustina Sobrino, Mercè Martínez.

Que toquin les campanes
com en dies de festa.
M. Dolors Vallverdú
(del poema 'Que no plori el silenci')

'AIXÒ JA HO HE VISCUT', AL TEATRE BIBLIOTECA DE CATALUNYA

Això ja ho he viscut. Autor: J. B. Priestley. Trad: Martí Guillén.
Direcció: Sergi Belbel. Teatre Biblioteca de Catalunya

L'acció de l'obra Això ja ho he viscut, del dramaturg J. B. Priestley, té lloc en un hostal endreçat del camp anglès, de quatre habitacions, amb pare i filla d'hostalers (Míriam Alamany i Jordi Banacolocha). Tenen un únic hoste, un mestre estressat (Roc Esquius) i hi esperen tres dames. Un viatger inesperat —el doctor Görtler, un físic alemany (Carles Martínez)— demana allotjament. I comença el misteri. Les tres hostes cancel·len el viatge i n'allotgen uns altres, una parella en hores baixes (Sílvia Bel i l'actor Lluís Soler). El científic, en l'útima fase d'una investigació sobre el temps,  fa adonar als allotjats que tots estan interrelacionats i depenen uns dels altres. Uns, però són més sensibles al fet que ja han passat per la mateixa situació, amb les mateixes persones com a protagonistes i en saben el  desenllaç de la relació.  Un plantejament llarg en excés i un desenvolupament lent i l'interès decreixent a mesura que avancen les dues hores i mitja de funció, fa que l'obra se salvi per les interpretacions esplèndides de tota la companyia, sense excepció. 8/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'MUNDO OBRERO' AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Mundo obrero. Creació i direcció: Alberto San Juan.
Teatre Lliure de Gràcia, Barcelona

Cent deu anys (del 1909 al 2019) de lluita obrera recreada pel dramaturg, director i actor Alberto de San Juan en una hora i mitja. El fil conductor és una parella —Pilar i Luis—, que salten de generació en generació, des que eren criatures de deu anys, fills d'immigrats que assistien a les classes del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia a l'Escola Moderna, a Barcelona, fins a l'actualitat. Una mirada crítica i, alhora, transmesa lúdicament. Intèrprets camaleònics, vibrants, que transpuen veritat: els humans topem una vegada i un altra amb la mateixa pedra. 8/10

«De la pedagogia llibertària de Francesc Ferrer Guàrdia, creador de l'Escola Moderna i afusellat el 1909 a Montjuïc com a cap de turc de la Setmana Tràgica, es passa a la vaga general de La Canadenca del 1919 i la implantació per primera vegada de les vuit hores feineres, la vaga de lloguers caiguts per l'encariment de les rendes, el pistolerisme de la patronal i l'anarquista o el cop d'Estat impulsat a l'ombra per la monarquia borbònica i executat per Primo de Rivera. No hi falten, a tocar dels anys trenta, ni Durruti, ni Simone Weil ni George Orwell ni el parèntesi de llibertat de la República. Guerra enllà, fosses comunes. I, més endavant, amb el blanc i negre del «desarrollismo», les tortures, l'expansionisme oportunista de Fraga Iribarne, les cuetades de Franco o l'ascens i caiguda del rei hereu del franquisme, Joan Carles I, i el paperot del seu successor, Felip VI, en una pretesa monarquia parlamentària».  De la crítica d'Andreu Sotorra.

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

NOÈLIA TARRAGÓ, LA PRIMERA ALCALDESSA DE DUESAIGÜES

Noèlia Tarragó pren possessió del càrrec d'alcaldessa

Duesaigües (Baix Camp), 15 de juny de 2019. S'ha constituït el nou ajuntament, com en la majoria de pobles i ciutats de Catalunya. Noèlia Tarragó, amb un equip intergeneracional, presidirà durant quatre anys el consistori de l'Ajuntament de Duesaigües. Un equip al qual suposo sentit comú i coherència. Desitjo molts encerts en les decisions que Tarragó i el seu equip hauran de prendre per elevar el nivell de benestar i de dignitat de les persones que viuen al poble.

Tarragó serà la primera alcaldessa que té Duesaigües. Ha trigat a arribar, però el 2008 jo imaginava que hi hauria una dona al capdavant de l'ajuntament, elegida democràticament. Ho imaginava quan vaig escriure el conte La draga sense escates, que transcorre al poble i als boscos que l'envolten.  Publicat a Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

La draga sense escates. Il·lustració d'Àgata Gil

'EL VESTIT NEGRE', DOS ANYS DESPRÉS

Foto: Joan Bové

Avui, divendres, 14 de juny, he recordat el segon aniversari als artistes plàstics i escriptors que van participar en la creació col·lectiva d'El vestit negre, que vaig coordinar conjuntament amb Eduard López. El juny de 2017, els deia, no sabíem que uns mesos després col·lectivament seríem protagonistes d'uns fets que marcarien la nostra generació. Llegits els textos i observades amb atenció les imatges del treball sobta que no hi hagi indicis que s'estigués coent res políticament i social d'envergadura. Tot estava (embastat) per fer.

En quatre mesos es va gestar la creació en cadena, amb treballs de Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep Manuel Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili.

Foto: © Carme Andrade

Després va venir el pròleg de Biel Ferrer,  la coberta de Rosa Virgili i l'epíleg d'Eduard López. I la maquetació per oferir el llibre en suport digital a qui volgués acollir-lo entre les seves lectures. Primer amb la presentació a les xarxes i després, en una esplèndida performance presencial al Centre de la Imatge Mas Iglesias, de Reus.

Foto: © Fabián Azul

Lectura de textos triats dels que componen els llibres, encapçalades per la iniciativa de Carme Andrade  —auxiliada per la Mònica de Dalmau, l'altra meitat de Les Bugaderes— i seguida per la gràcia, talent i bellesa de la Txell Blay, l'Antònia Farré, la Isabel Fornos, la Laia Domingo i la Nuri Mariné. Una experiència emocionant tant en l'àmbit creatiu com en l'humà. 

Dos anys després, el nombre acumulat de visites al llibre digital és de vint-i-tres mil. No es pot dir, doncs, que ens l'hàgim guardat al calaix, tot i que no sabem si l'han llegit sencer o només hi han passat els ulls (com passaria, de fet, amb qualsevol suport tradicional).
Ara per ara, massa coses estan (a miques) per fer. ¿Qui s'apunta a un altre correlat objectiu?

Foto: © Aleida López

Per saber-ne més:

'EL VESTIT NEGRE', ÀLBUM POLIFÒNIC

SÈRIE 'DOLORS', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Dolors. Idea: Meritxell Yanes. Dramatúrgia: Sergi Belbel,
Eulàlia Carrillo i Cristina Clemente. Direcció: Sergi Belbel
i Cristina Clemente. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Una iniciativa inèdita al Teatre Lliure de Gràcia: Dolors, una comèdia trepidant de sis hores de durada, presentada a terminis. Una sèrie de capítols que hem vist en blocs de dos en dos, però que també s'han pogut veure plegats en una sessió maratoniana (300 minuts, en directe!)

El pretext temàtic és l'invent d'un artilugi per eliminar els dolors menstruals que porta la inventora a la presó, i fa milionari qui el publicita. Però l'humor resideix més en el com que no pas en el què. Com a les sèries televisives, careta, música, títols de crèdit i resum dels capítols precedents, ritme frenètic, canvis de rumb inesperat per enganxar els espectadors i desenllaç espaterrant. L'estil fa recordar Plats Bruts,  la sèrie més popular de la televisió catalana. En sobresurten les interpretacions brillants d'Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes, tres professionals que aprofundeixen aquí la seva vessant còmica. Bravo! 9/10

 

CAP. 1 i 2 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

CAP 3 i 4 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Cap 5 i 6 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

OPERACIÓ «CASTELL D'ESCORNALBOU»

http://www.panorama.cat/pr/escornalbou/

Dissabte, 8 de juny, a les 6 de la tarda, al Castell Monestir d'Escornalbou (Riudecanyes, Baix Camp) tindrà lloc la festa #EscornalbouReneix on es presentaran la recuperació i les millores del Castell Monestir i de l'entorn de la Baronia d'Escornalbou. La intervenció més destacada i simbòlica d'aquest projecte és la canalització d'aigua potable per primera vegada des de la seva fundació.

Amb finançament del Fons Europeu de Desenvolupament Regional en el marc del programa operatiu FEDER de Catalunya, s'han restaurat tot un seguit d’antigues construccions (coberts, corralines, corrals i casas) per afavorir la interpretació tant de l’antiga vida monàstica com secular d’aquest espai. S'han fet també treballs per adequar l'espai exterior de les muralles i les balmes, alhora que s’han recuperat basses i aljubs.

Els pròxims projectes consisteixen en una aula de formació forestal, la recuperació i millora dels camins i senders que comuniquen les set poblacions amb el castell —l'Argentera, Colldejou, Duesaigües, la Torre de Fontaubella, Pradell de la Teixeta, Riudecanyes i Vilanova d'Ecornalbou— la restauració de l'església i de la torre, la consolidació de l’estructura de la planta noble, la rehabilitació de les golfes, la teulada i les antigues dependències, i la creació d'un espai d'acollida de visitants i d'una àrea de repòs.

A l'ombra de la Saloquia, d'Andreu Sotorra

La novel·la conté elements rondallístics i recupera una sèrie
de llegendes populars. L'ambientació està basada en l'espai
geogràfic i històric del Castell de Sant Miquel d'Escornalbou.
Escrita i publicada fa quaranta anys, la trama sembla
premonitòria del projecte actual.

* Llegiu la novel·la en línia

 

* Descarregueu la novel·la en pdf

MOSTRA #mestimo AL BAR CAMPUS

Fina Veciana presenta una mostra de pintures de la sèrie 

#estimoladonaquesóc, al Bar Campus (c/ Sant Llorenç, 11-Reus) 

Cada pintura s'acompanya de la prosa poètica 

que em va inspirar. 

Oberta fins al 30 de juny

Per saber-ne més:

Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional