'BARBABLAVA, EL MUSICAL', AL TBG

Perrault  va escriure el 1697 la història de Barbablava, basada en Gilles de Rais, un noble que torna malferit a les seves terres després de la Guerra de Cent Anys. Els seus masovers estan a la misèria i no els pot treure res més, encara que vulgui. Ven la seva ànima al diable a canvi de recuperar la riquesa. El protagonista del relat clàssic degolla les seves esposes i la trama és, precisament, el recorregut que porta la darrera esposa a descobrir-ho abans de ser, també, assassinada. A l'original, els germans de l'esposa arriben a temps i maten Barbablava.

En aquesta adaptació musical de petit format, estrenada al Teatre Gaudí Barcelona, el diable el casa  amb la vídua Ariane, cosina del rei de França, i fa que Barbablava assassini  criatures que feien de criats al palau i també veïns i masorers adults. Aquí, lletres, música, elements visuals i moviments de la companyia ens remeten a l'inoblidable Sweeney Todd, el barber diabòlic del carrer Fleet Street. No es podia emmirallar en un model millor. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

MUSICAL 'AQUESTS CINC ANYS', AL MALDÀ

Aquests cinc anys, de Jason Robert Brown. Adaptació: D. Anglès 
i J. Vázquez. Direcció: Marc Vilavella. El Maldà, Barcelona

Al musical de cambra, Aquests cinc anys, Marc Vilavella dirigeix Anna Herebia i Marc Flynn, excel·lents intèrprets tant per la banda actoral com per la musical. Acompanyats de música en directe (piano i violí), resolen un treball intimista sobre Jamie i Cathy, una parella jove durant cinc anys de convivència, des dels inicis de l'enamorament fins a la decadència. Les dificultats professionals —ell com a espirant a escriptor d'èxit i ella com a actriu consagrada— també incideixen en la relació. La proximitat de la sala d'El Maldà dona molt de joc a la història i els intèrprets lluiexen.  8/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'NI CAP NI PEUS', DEL CIRC VERMUT, AL TNC

Ni cap ni peus.  Direcció: David Candelich i Jordi Mas.  
Espai Exterior Sala Tallers, Teatre Nacional de Catalunya

Per a espectadors més grans de 3 anys

Circ còmic per a tots els públics en un espai annex de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. Infants i adults ens ho hem passat divinament amb les propostes de la companyia Circ Vermut, dos actors de circ que fan riure a base de fer difícils aspectes quotidiants com ara penjar una peça de roba o enfilar-se a una cadira. Remarcable nivell en l'execució i molt ben integrats en el conjunt els jocs amb la perxa xinesa, els malabars, l'exercici al trapezi i la resta d'arts de circ.  La cirereta ha estat el final espaterrant amb el públic fent diana amb pilotes sobre els cossos dels actors. No ens han ofert vermut. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

BARCELONA POESIA 2018

Les activitats del festival Barcelona Poesia d'aquest any tampoc escriuran versos de Montserrat Abelló ni frases  de M. Aurèlia Capmany ni de Manuel de Pedrolo a les parets mitgeres abandonades. Queden lluny les edicions en què Ciutat Vella s'omplia de poemes ben retolats, sobre fons llisos de parets, preparats abans d'escriure-hi. Des del 2013, els poetes grafiters i altres artistes plàstics que feien poesia visual pels carrers (amb permís, durant la Setmana de la Poesia)  retolaven versos de poetes coneguts i de collita pròpia que omplien de sentit les parets, les portes de pàrquing cent per cent barroerament grafitades. Al carrer Joaquim Costa hi havia tres bars amb programació de recitals durant tot l'any i la setmana del festival vibraven d'activitat.

Grafit 'simpapeles', a la font de la plaça Emili Vendrell

Ara l'única cal·ligrafia digna de fer-ne esment a Ciutat Vella és el d'un grafiter —un poeta social— que escriu on pot 'sinpapeles' de totes mides,  obsessivament. Espera pacientment que les brigades de neteja deixin un fons llis en una paret per  escriu-hi la paraula plena de sentit.

Durant set dies la ciutat de Barcelona es tornarà a omplir de versos —en locals tancats, ¿cal tanta parafernàlia pel que hauria de ser una programació estable?— a través de gairebé trenta actes i la participació de Biblioteques de Barcelona.

Fins al 16 de maig

Consulteu-ne aquí la programació

'GOLDILOCKS', A LA SALA ATRIUM

Goldilocks. Dramatúrgia: Jaume Viñas
Direcció: Júlia Barceló. Sala Àtrium

Nit de Cap d'any. Dues noies, Maira i Louse, estan tancades en algun lloc per un 'Ell' temut. Tenen por. Des de fa molt que s'inventen jocs i un món exterior per passar les hores. L'única informació que tenen són 7 llibres, uns quants retalls de revistes. Es fan preguntes i amics imaginaris les responen. No sabem si són germanes ni si tenen mare i pare.  Deixen entreveure que conviure no és fàcil en aquest univers de reclusió. A les  dotze de la nit, la noia petita, complirà 18 anys i la gran sap l'horror que a partir d'ara li espera. La vida esmicolada, fràgil com les dues copes de cava que es trenquen. Goldilocks té l'aparença de teatre de l'absurd, però bé n'hem conegut notícies extremes semblants. Supervivents. Aplaudiments entusiastes per a les actrius Alba Ribas i Meritxell Termes que fan versemblants les protagonistes amb tot de matisos.  8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

 

61ª EDICIÓ DEL WORLD PRESS PHOTO, AL CCCB

José Víctor Salazar Balza durant les protestes contra Maduro
. © Ronaldo Schemidt, premi World Press Photo de l'any

L'exposició de les fotografies premiades al WORL PRESS PHOTO és una de les més esperades cada any a Barcelona.  Els visitants entrem al Centre de Cultura Contemporània en allau i repassem cada fotografia, llegim cada informació (sisplau, demanem un any més que retolin els textos amb lletra més gran i els situïn mig pam més amunt!). Enguany hem encertat l'hora de visita —quarts de tres— i hem pogut visitar l'exposició sense empentes.

La fotografia premiada en aquesta 61a edició és del fotoperiodista veneçolà Ronaldo Schemidt (Caracas, 1971), de l’agència France Presse. Va immortalitzar un manifestant en flames, José Víctor Salazar Balza, durant les protestes contra Nicolás Maduro als carrers de Caracas. El protagonista de la fotografia  s'està recuperant tot i que va patir cremades al 70% del cos i el van operar 25 vegades en quatre mesos. A través de la seva germana s'ha sabut que gràcies a la fotografia el van poder  identificar i va rebre recursos.

Corpresos per les realitats que s'hi documenten, fent el recorregut amb un silenci reverencial pel treballs d'aquest fotoperiodisme informatiu i conscienciador, repassem imatges dels drames humanitaris, com les grans fluxos migratoris i la guerra de Síria, algunes de les quals  no és el primer cop que veiem. En aquesta edició hi abunden els testimonis de fets íntims, treballs delicats que enfoquen el dolor aliè des d'una mirada ètica.

Ritual que es practica a les adolescents del Camerun. 

Els planxen els pits amb pedres calentes perquè no els 

creixin i se salvin de violacions. 

Autora: la fotògrafa egípcia Heba Khamis.

Sèrie del reporter australià © Adam Ferguson per 

al New York Times sobre divuit nenes segrestades 

per Boko Haram. A la foto, Falmata de 15 anys, retratada 

a Maiduguri, a l'estat de Borno, a Nigèria, 22-9-2017. 

Li van assignar la missió de suïcidi amb explosius.

 

World Press Photo 2018 consta de 313 fotografies dividides en vuit categories. Només 4 dels 42 fotògrafs guanyadors d’aquesta edició són dones. Hi van participar 73.044 fotografies, obra de de 4.548 fotògrafs de 125 nacionalitats. 

Exposició oberta fins al 27 de maig.

'LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK, D'OSCAR WILDE, AL TNC

La importància de ser Frank, d'Oscar Wilde. Trad: Cristina Genebat
Versió: David Selvas i Cristina Genebat. Direcció: David Selvas. 
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

Oscar Wilde (Dublín, 1854 - París, 1900) va escriure The Importance of Being Earnest (en les versions catalanes s'ha traduït per Frank, amb l'objectiu de facilitar el joc amb el referent homòfon, l'adjectiu 'franc'), una sàtira  de la hipocresia de la societat burgesa del seu temps que es movia per interessos estrictament econòmics. La versió polida amb apunts de musical que signen David Selvas i Cristina Genebat situa l'acció en un espai intemporal i converteix aquesta comèdia excèntrica, en un duel entre amants que reivindiquen la seva tria al marge de les convencions socials.  Tota la companyia està al seu lloc, però en destaca l'actriu Laura Conejero —en el paper de Lady Bracknell— que ens serveix els moments de comicitat més hilarants. Remarcables les interpretacions de les cantants i actrius Paula Jornet i Paula Malia. Una hora i tres quarts ben emprades. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TERESA LLORACH DIBUIXA L'OLOR DE LES ROSES ROGES

L'esplèndida aquarel·la del cartell que anuncia la 71a edició del Concurs Exposició Nacional de Roses és obra de Teresa Llorach (Reus, 1965), artista plàstica que en va guanyar el concurs convocat pel Centre de Lectura. Consisteix en un pom de roses roges, esveltes i d'una maduresa que recorda encara les poncelles. Unitat i complexitat es conjuguen en aquest cartell on les roses són el tema únic. No una rosa sola —símbol de la ciutat de Reus— sinó un conjunt on cadascuna té el seu protagonisme compositiu.  Són roses que conserven l'olor penetrant com el dels cinc mil exemplars que presentaran enguany a concurs els conreadors amateurs.

Per saber-ne més:

Teresa Llorach, aquarel·les en adagio

'Dibuixant Reus', de Teresa Llorach i Eduard López

La sirena de la Font, dins 'Contes de Vilaencanteri'

Les sabatilles vermelles

El vestit negre, àlbum polifònic