TORNA 'T'ESTIMO, ETS PERFECTE, JA ET CANVIARÉ'

Vam veure el musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré al Teatre Poliorama, ara es pot tornar a veure l'espectacle al Teatre Goya Codorniu.
Fins al 20 d'abril.

Vegeu-ne aquí l'apunt de l'estrena

L'ENCARREGAT, DE PINTER

L'encarregat. Autor: Harold Pinter
Traducció: Ernest Riera.  Direcció: Xicu Masó
Teatre Lliure Montjuïc, Espai Lliure

Una obra que Harold Pinter (Londres, 1930-2008) va escriure el 1959 es presenta ara amb tota la seva complexa contemporaneïtat a l'Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc. La traducció catalana ha adaptat els referents geogràfics a aquí i això la fa més propera, encara. Un treball actoral de primer ordre, amb el protagonisme compartit a tres bandes:  l'indigent (interpretació antològica d'Albert Pérez) que és acollit en una cambra que és més aviat un traster, els dos germans  (interpretats amb profunditat per Carles Martínez i Marc Rodríguez), propietaris d'un immoble que cau de vell i al qual somien fer unes reformes, que no faran mai. L'encarregat parla de la lluita per la territorialitat humana. La direcció de Xicu Masó evita que sigui tòpica.  Una joia. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TALLERS INFANTILS A CAL MASSÓ

JOSEP M. ESPINÀS, 87 ANIVERSARI

Ha estat bonic viure en l'ampli camí de la incertesa 

i espero continuar-hi vivint fins al final.

JOSEP M. ESPINÀS

DOÑA ROSITA LA SOLTERA

Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores
Autor: Federico García Lorca. Música original: Paco Ibáñez.
Direcció: Joan Ollé. Sala Gran Teatre Nacional de Catalunya

Una obra arqueològica, escrita per Federico Garcia Lorca el 1935. Doña Rosita la soltera o el lenguaje de las flores va ser l'última obra que Lorca va estrenar en vida, precisament a Barcelona, i la va protagonitzar Margarida Xirgu. Un drama que s'aguanta per l'arquitectura i el llenguatge esplendorós, que el director Joan Ollé fa lluir en veu de tots els intèrprets. Ara, esclar, és un drama que s'ha de situar en el seu context. Una noia es queda per vestir sants, a la Granada de 1885, any en què la protagonista té vint anys. I, allà es queda dient-se Rosita. A la segona part, cinc anys després, ja serà "doña" i a la tercera, passats deu anys, ja és una vella com la tia i l'Ama que l'han cuidada des de petita. Una arquitectura perfecta de l'amargor: plantejament amb la noia jove, bonica i enamorada que es creu el jurament del promès que se'n va a l'altra part del món; la trama, preparant l'aixovar en espera de l'estimat, veient com les amigues es casen i tenen fills i el desenllaç sense cap altra opció de vida. Intèrprets catalans que es fan creïbles encara que parlin en un espanyol sense accent andalús. El talent. 10/10

 Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

GRAFIT DE LA VELLA QUARESMA

Dimecres de cendra, la Vella Quaresma encara té set cames. Grafit pintat a la portalada d'entrada al carrer de la Volta d'en Bufanalla, al barri del Born de Barcelona. Fotografiat en una estona que no hi havia acumulades bosses de deixalles i cartrons.

El que és comú no és de ningú.

Dita popular

TOM SAWYER, DETECTIU

Tom Sawyer, detectiu. Basat en la novel·la de Mark Twain
Dramatúrgia i direcció: Miquel Agell. Música: Marc Sambola. 

Jove Teatre Regina, Barcelona. Per a espectadors a partir 5 anys.

Mark Twain a la novel·la Tom Sawyer, detectiu (Bromera Edicions) va fer aparèixer junts els seus dos personatges més coneguts: Tom Sawyer i Huckleberry Finn, dos adolescents orfes i amb ganes de viure aventures, disposats sempre a ajudar algú i a fer justícia. La companyia Lazzigags n'ha fet un espectacle musical molt ben treballat, on les lletres de les cançons tenen la funció de fer avançar l'acció, no són simples apunts musicals. A l'escenari, cinc intèrprets que es transformen en uns quants d'altres davant dels espectadors. I un cor d'una quinzena de nens i nenes que canten i interactuen en algunes escenes. El conjunt aconsegueix mantenir la intriga i l'interès des del començament fins al final. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

MARCEL·Lí ANTÚNEZ: SISTEMATÚRGIC

Mural Saddi, de Marcel·lí Antúnez. Serp gegant
de dos caps, síntesi de l'exposició. Ocupa des
de l'entrada fins al segon pis, a Arts Santa Mònica

Marcel·lí Antúnez és l'artistà català més reconegut internacionalment en l'ús de les tecnologies digitals en l'àmbit de la performance. A escena, posa el seu cos com a matèria tangible, connectada a recursos tecnològics de tot tipus: pròtesis electromecàniques, dispositius computacionals, interfícies, mòdems, robòtica... Ara es pot veure una retrospectiva dels seus treballs a l'exposició Sistematúrgia. Accions, Dispositius i Dibuixos, a Arts Santa Mònica (La Rambla, 7). S'hi exposa el robot interactiu Joan l'home de carn (1992) i instal·lacions interactives com el mural Metamembrana (2009) o Onomatopeyon (2007/2013). Hem tingut el privilegi que Antúnez mateix ens hagi fet de guia.

Exposició oberta fins al 6 d'abril.
Entrada gratuïta

Per saber-ne més

Marcel·lí Antúnez Roca