08 de juny 2013

PINTADA EN DIRECTE


Formen part del col·lectiu d'artistes del C.A.T i són Xavier Aluja (Tarragona, 1950) i Fina Veciana (Reus, 1977), que es trobaran a Valls, al bar El Safareig, per fer una pintada conjunta, en directe, on fusionaran els seus estils en una pintura espontània, viva. Compten amb la col.laboració musical del grup de Tarragona PIG FAT. Un espectacle d'art sense xarxa, una experiència única i emocionant tant per als artistes com per al públic que n'és part i l'estímul.

La cita: 
Bar El Safareig, plaça de l'Oli, de Valls, a les 7 del vespre

Per saber-ne més:




07 de juny 2013

TOM SHARPE, IN MEMORIAM

Gos Sant Bernat. Foto: © Màrius Domingo de Pedro

Cada vegada que Henry Wilt portava a passejar 
el gos, o, per ser més exactes, quan el gos el 
portava a ell, o, millor encara, quan Mrs. Wilt 
els deia, a tots dos que sortissin fora de casa...
TOM SHARPE. Wilt. Edicions Columna, 1986
(Traducció de Lluís Comes Arderiu)

Llegiu o rellegiu Tom Sharpe
(Londres, 30 de març de 1928 - Llafranc, 6 de juny de 2013):
  • Assemblea sediciosa 
  • Exhibició impúdica 
  • Fart de llop 
  • Blott a la vista
  • Wilt
  • La gran persecució 
  • El bastard 
  • Wilt, els alternatius i els terroristes
  • Vicis ancestrals 
  • Una Princeseta amb problemes 
  • Wilt, més que mai 
  • Les Beques boges: una crònica de Porterhouse
  • L'ovella negra 
  • Wilt s'ha perdut 
  • L'herència de Wilt

06 de juny 2013

COURE A LA PAPILLOTA

Papillota de lluç, ceba, pastanaga i carbassó. Foto: © Paüls
La papillota és la tècnica de cocció  que consisteix a coure els aliments  embolcallats hermèticament amb paper d'alumini o un altre material resistent al calor (paper vegetal,  estoig de silicona), en el vapor que desprèn el propi suc.  Queden gustosos i digestius.
L'he apresa de fer amb les indicacions de la Montserrat G., la Carmina A. V.  i la Carmina M. M, cuineres i amigues meves. Només n'he fet amb lluç,  un pols de pa ratllat a la base per tal evitar l'excés de suc , unes gotes d'oli, unes rodanxes ben fines de ceba o de porro, unes tires de pebrot o de carbassó, pastanaga, una fulla de llorer (o una branca de romaní) i un pensament de sal. Cocció 10-12 minuts sobre la planxa. Servim el plat amb l'embolcall i quan l'obrim, el perfum que desprèn el contingut fa dir, invariablement, "que bo!", abans de tastar-lo.


E visc de ço que persones no tasten
AUSIÀS MARCH

05 de juny 2013

TIRABEC

Foto: Anna Garcia Frigola, «Descobrir Cuina»
Les llavors del tirabec (Pisum sativum var. saccharatum) o pèsol de primavera es mengen encara no fetes del tot, tavella inclosa. Escapcem les puntes i retirem els fils de les vores, si en té. Només n'he menjat de bullits amb patata, tirats a l'olla els cinc minuts darrers perquè, si es passen de cocció, queden pastosos. Segons Montserrat G., la meva assessora en qüestions culinàries, m'assegura que perquè quedin cruixents s'han de tirar al mateix temps que les patates tallades a daus, a l'aigua freda. Ho tindré en compte.

La poesia és com el porc: tot se n’aprofita.
IGNASI ARAGAY 
¿Podríem viure sense poesia?, «ARA», 11-09-2012

04 de juny 2013

LA MEVA ISMÈNIA

La meva Ismènia
Autor: Eugène Labiche. Traducció: Jaume Melendres.
Direcció: Hermann Bonnín. La Seca Espai Brossa, BCN
Teatre de vodevil, gènere popular. Com diu Manolo Trullàs, autor de l'escenografia de La meva Ismènia, com totes les obres d'aquest gènere, hi ha una noia per casar i un pretendent. I un pare que, d'entrada, s'oposa al casament però que cedeix al final. Aquest vodevil té un autor cèlebre, Eugène Labiche (París, 1815-1888), que ens arriba de la mà d'un traductor que fa lluir la llengua en escena, Jaume Melendres (Martorell, 1941 - Manresa, 2009). Si hi afegim que l'obra ha estat triada i dirigida per Hermann Bonin i que ha comptat amb els intèrprets ideals, ja ho tenim tot. I en volem més. 10/10


03 de juny 2013

LA PRUNERA DEL JARDÍ

La prunera de jardí o prunera de fulla roja (Prunus cerasifera Ehrh) destaca entre les plantes i arbres del jardí de llicorella perquè tenen les fulles de color de vi negre. A començaments de març, abans que surtin les fulles, fa unes flors de color rosa que els vents s'encarreguen de fer caure. Les poques flors que queden acaben a l'estiu en unes prunes negres de la mida d'una cirera. En tenim dos exemplars, que deuen ser de la varietat Pisardii, que és la que se sol utilitzar com a peu per a empelts de diverses varietats de prunera. Si ara enxampo l'insecte que rosega les fulles, no podrà explicar l'àpat als seus descendents.

Les coses són d'un color i es tornen d'un altre, 
segons el que hagi estat dit.
   AVEL·LÍ ARTÍS-GENER

Fotos: © Paüls

02 de juny 2013

PARÒDIES DE 'LA VICARIA' DE FORTUNY

La Vicaria, de Lluís Barba, 2013
collage, 60 x 90 cm
Reinterpretació surrealista de La Vicaria de Marià Fortuny, en un collage signat per l'artista plàstic Lluís Barba. L'obra s'ha realitzat amb programes informàtics i amb retocs artesanals de pintura. Amplia considerablement la nòmina de personatges que representen la societat.  Ara, en escena hi ha moltes persones assídues als mitjans de comunicació, representants de diverses religions, noies nues en actitud descarada, molts fotògrafs anònims, un pintor de cavallet i la seva model... Les figures i els elements arquitectòncis de La Vicaria original són presents en blanc i negre i les actuals, superposades en color. Els personatges en actituds transgressores conformen un ambient d'espectacle de cabaret. La galeria Antoni Pinyol, de Reus, n'ha editat setanta-cinc pòsters. (150 € unitat)

La Vaqueria, de Farum, 1895. Oli sobre tela
La Vaqueria, pintura signada per Farum, és també la reinterpretació paròdica de La Vicaria de Marià Fortuny. En l'actualitat és  propietat del Museu Frederic Marès, de Barcelona, procedent de les donacions de l'entitat recreativa Lo Niu Guerrer. S'ha exposat fa poc a l'exposició: "La Barcelona irreverent" del museu.

01 de juny 2013

ANY FORTUNY ALS MUSEUS

La Vicaria, exposada al Museu de Reus

Marià Fortuny i Marsal (Reus, 1838 – Roma, 1874). El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de Reus commemoren el 175 aniversari del naixement del pintor universal, amb dues magnes exposicions i un seguit d'activitats paral·leles.


MUSEU DE REUS (Raval de Santa Anna, 59)
Exposició Fortuny, el mite, on es pot admirar en directe el minuciós treball d'orfebreria compositiva i pictòrica de La Vicaria. Una ocasió única per veure també tres peces extraordinàries: El col·leccionista d’estampes, L’odalisca i Il contino, habitualment exposades a les sales del MNAC, que les ha cedides per a aquesta mostra.
Oberta fins al 7 de setembre.


MNAC (Parc de Montjuïc)
Exposició La Batalla de Tetuan de Fortuny. De la trinxera al museu, per copsar tota l'esplendor d'aquesta obra inacabada de gran format (9 metres d'ample) i les dificultats que el pintor va tenir per realitzar-la. A la mateixa exposició es pot veure la versió del 1962 que en va fer Salvador Dalí.
Oberta fins al 15 de setembre.



Per saber-ne més: