 |
Esmorza amb mi Guió: Almudena Monzú, Iván Morales, Marta Armengol. Direcció: Iván Morales, 2025 |
Filmin. 9/10
Vegeu en aquest blog la crítica teatral:
Esmorza amb mi, a la Sala Beckett, 2018
30 de setembre 2025
PEL·LÍCULA 'ESMORZA AMB MI'
26 de setembre 2025
'LA MORT I LA PRIMAVERA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
.jpeg)
La mort i la primavera. Idea de Marcos Morau,
a partir de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda.
Autoria de La Veronal. Música original: Maria Arnal.
Direcció artística: Marcos Morau. TNC, Sala Gran.
9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
25 de setembre 2025
'MARE DE DÉU DE MISERICÒRDIA', DE DOLORS VALLVERDÚ
El Cor Mestral interpreta en primícia el poema Mare de Déu de Misericòrdia, de Maria Dolors Vallverdú. El poema ha estat musicat per Xavier Marcos, amb harmonització per a cor de Josep Navàs. Estrenat al Santuari de Misericòrdia, el 21 de setembre.
Vídeo: Eduard López
**
Per saber-ne més, en aquest blog:
24 de setembre 2025
LA NOVA BASSA NOVA A REUS
 |
| Inauguració de la nova Bassa Nova Reus, 16-IX-2025 |
La Bassa Nova de Reus que emmagatzemava i distribuïa aigua des de finals del segle XIX, va ser un espai d'esbarjo de la meva infància. Tinc presents com a patrimoni sentimental: la bassa, el seu entorn ombrívol i els jocs que hi fèiem amb la canalla amb qui coincidíem. Així que feia una mica de bo, la padrina Munda ens hi portava a berenar, a la meva cosina Magda i a mi. Sempre hi trobàvem infants de la nostra edat disposats a jugar a la cluca, a cavall fort o a l'anelleta.
 |
| Bassa Nova, Reus 1955 |
El meu pare treballava a la granja que hi havia tocant paret amb paret. El cridàvem de seguida que hi arribàvem, enfilades a la paret. Algun diumenge que el pare treballava, la mare s'afegia a la comitiva, posava un meló o una síndria a refrescar al canal d'aigua i escalfava el dinar als fogons de la plaça que compartia amb altres famílies. Impercepiblement, la bassa va deixar d'estar plena del tot i l'entorn s'anava convertint en un herbassar. La darrera tarda que hi vam anar va ser el 1962, hi havia un gos mort surant al centre de la bassa. Vam marxar-ne cametes ajudeu-me i vam anar a berenar a la Boca de la Mina. No vam tornar mai més a la Bassa Nova.
Per saber-ne més:
23 de setembre 2025
«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES
 |
|
© Araiz Mesanza / La noguera / Editorial AkiaraBooks
|
«CORNABOU»
Suplement novetats literàries
Núm. 30 - Setembre 2025
Suplement novetats literàries
Núm. 30 - Setembre 2025
SUMARI
L'aigua que fa bé i l'aigua que fa mal
Rodoreda, un bosc
L'animació internacional dels germans Grangel
La pel·lícula de la vida
Ni Figa ni Flawas
Novetats literàries
Llibre i àlbum il.lustrat
Autors catalans
Traduccions
L'aparador
**
Podeu llegir en línia i/o descarregar els anteriors suplements
de Cornabou a la plataforma dinàmica digital
'EL MESTRE I MARGARITA', AL TEATRE LLIURE
 |
El Mestre i Margarita, de Mikhaïl A. Bulgàkov Versió i direcció: Àlex Rigola. Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona |
El Teatre Lliure obre la temporada 2025-26 amb El Mestre i Margarita, obra basada amb la novel·la clàssica de la literatura russa, de Mikhaïl Afanasievitx Bulgàkov (Kíiv, Ucraïna, 1891 - Moscou, Rússia, 1940). De les versions teatrals, recordo les basades en la traducció de Manuel de Seabra: la que es va estrenar al Grec, dirigida per Xicu Masó (2003) i la que va dirigir Pep Tosar al Maldà (2012). Ara, la versió d'Alex Rigola es basa en la traducció de Xènia Dyakonova.
Una obra surrealista de gran complexitat que invita a jugar amb imatges i sons mentre Mateu, Ponç Pilat i Caifàs discuteixen sobre l'existència i mort de Jesucrist. El Diable i el seu seguici causen estralls a Moscou, als anys trenta del segle passat. I, allà s'interessa per la relació entre el Mestre (Nao Albet) i la seva amant, Margarita (Laia Manzanares), personatges poc aprofundits, evanescents, en aquesta versió. La vida i la mort, la construccio i la destrucció ressonen avui com una paràbola sobre els mals que assetgen el món. Potser
més que en altres ocasions, en aquesta versió es fan presents els
conflictes bèl·lics. Ara, el genocidi de Gaza i la invasió russa
d'Ucraïna. I, de rerefons, la incertesa eterna de la humanitat: ¿Si Déu
no existeix, qui posa ordre a l'univers? 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
22 de setembre 2025
LA BRUGUEROLA
 |
| Bruguerola (Calluna vulgaris) |
La bruguerola, flor d'erica o bruc (Calluna vulgaris) és una planta tot terreny. Si ha rebut sol directe, floreix a la tardor —petites i virolades flors de diferents tons—. Hem de mantenir la terra sempre humida, sense deixar-la entollar. A l'hivern més val no regar-la gaire. Pot suportar temperatures de -7 graus. L'hem d'adobar a la primavera per tal que brotin les flors.
Les infusions de bruguerola salvatge s'utilitzen per a les malalties de tipus reumàtic. S'empra per netejar ferides i per curar la gingivitis (glopejar). No és recomanable fer infusions amb les plantes adquirides a les jardineries.
**
21 de setembre 2025
LA MEVA PASTORETA
 |
| Foto: © Antonieta Codina. La Pastoreta, de Joan Rebull Emplaçament: rotonda de la Plaça de la Pastoreta, Reus |
La fantàstica fotografia que inicia aquest apunt és de la meva companya d'escola Antonieta Codina, amiga retrobada seixanta anys després a les xarxes. Per a ella, per a mi i per als infants del sud de la ciutat, la reivindicada plaça de la Pastoreta era un lloc on vivíem la festa, un espai de descans, d'esbarjo i de berenars a l'aire lliure, al voltant de l'escultura de Joan Rebull. Des del 1977 la plaça de la Pastoreta és una plaça-rotonda envoltada de trànsit i l'escultura de la pastoreta Isabel Besora es troba sobre un marge fals i passa del tot desapercebuda. Guardo molts records d'infància i moments de felicitat d'adolescent a la plaça de la Pastoreta. Les fotografies hi ajuden:
 |
| 1952. Plaça de la Pastoreta amb el pare i la mare. Primers passos del dia que em van calçar. |
 |
| 1956. Estiu. Entre plantes, amb el pare. |
 |
| 1956. Amb el pare, la mare i la meva cosina Magda M.P. |
 |
| 1957 Pasqua. Benedicció de la palma. |
M'agrada la clavellina
del teu riure compungit
perquè és tan pura i divina
que fa estremir l'infinit.
M'agrada aquesta tendresa
que et circumda dolçament,
puix renova la tendresa
del meu propi enyorament.
I et veig, tendra noieta,
envoltada del perfum
d'una aurèola violeta
i d'un lleu mantell de fum.
Et veig encesa i molt alta
com un somni diamantí,
amb una rosa a la galta
i a la mà un gessamí.
perquè és tan pura i divina
que fa estremir l'infinit.
M'agrada aquesta tendresa
que et circumda dolçament,
puix renova la tendresa
del meu propi enyorament.
I et veig, tendra noieta,
envoltada del perfum
d'una aurèola violeta
i d'un lleu mantell de fum.
Et veig encesa i molt alta
com un somni diamantí,
amb una rosa a la galta
i a la mà un gessamí.
M. Dolors Vallverdú va escriure el poema Pastoreta Isabel
quan tenia divuit anys. Hi apuntava la dimensió transcendent del
personatge, però, en la descripció que feia de la pastoreta reusenca
Isabel Besora, jo —amb onze anys— només hi veia l'escultura de Joan
Rebull del centre de la plaça de la Pastoreta. De menudes hi anàvem la
meva cosina i jo moltes tardes d'estiu a jugar a la xerranca prop de la
fonteta, vigilades per la padrina Munda, que feia ganxet, asseguda en un
dels bancs. Per a mi "el mantell de fum" era la pols que aixecàvem la
canalla empaitant-nos jugant a la cluca. Fins i tot veia l'escultura a
contrallum, amb "l'aurèola violeta" dels vespres ventosos de tardor.
Em sembla que, en aquell moment, el poema Pastoreta Isabel era la baula que em lligava a la mitificació de la placeta de la infància que estava a punt de deixar enrere. Tenia moltes ganes d'aprendre'l i de recitar-lo davant dels companys de l'escola. Però el nostre estimat mestre Pasqual Guarque va triar una altra alumna per recitar-lo. Per a mi, en va triar un altre que no em deia res. Les dues vam tenir un èxit inesperat com a rapsodes. Encara avui recordo el poema Pastoreta Isabel que recitava la meva companya i he oblidat el que em va tocar en sort. Vegeu: Trauma poètic
 |
| 1966. D’adolescent, passejant amb les primeres amigues Dolors M., Fina C. i Isabel M. |
 |
| 1977 Concentració de veïnat a la plaça de la Pastoreta. Del llibre 'Història Gràfica de Reus, volum II' |
article d'Isabel Martínez, reusdigital, 3-6-2017
«La reforma de l'emblemàtica plaça reusenca
va generar una important mobilització ciutadana el maig de 1977»
Ció Munté recorda la reivindicació “Volem la pastoreta”: «Un bon dia [maig de 1977] ens vam despertar amb la notícia que l’Ajuntament no només havia regalat l’estàtua de la pastoreta del Rebull al Vaticà, sinó que tenia previst tancar la plaça de la Pastoreta al públic, de manera que ja no s’hi pogués entrar a jugar. Es va fer una mena de comissió de particulars i d’entitats i es va organitzar una manifestació [28-V-1977] des de la plaça del Mercadal fins a la Pastoreta, amb pancartes que deien: “Volem la pastoreta”, en relació amb la plaça-rotonda. Ja que ens han pres l'estàtua almenys deixeu-nos la plaça! Finalment, l’Ajuntament va cedir a deixar un dels quatre costats d’accés al públic, el que dona al passeig Prim. Ningú no estava content, però almenys havíem aconseguit no tancar la plaça. Però van passar els dies, els mesos i potser els anys, i sense adonar-nos-en un bon dia vam veure la plaça tancada com a rotonda i sense possibilitat d’accés. I la veritat és que ens van colar un gol com una casa i ho van fer tan bé que no vam ser a temps de protestar de nou.»
«En l'interludi entre els dos projectes urbanístics, i amb l'objectiu de rebaixar la tensió ciutadana, es va incorporar una nova escultura de la Pastoreta que substituïa la imatge regalada al Vaticà. Segons apunta Carme Puyol al llibre 'Miralls de lluna', l'escultor va recuperar el guix original de l'obra, el va remodelar per retallar-ne la part baixa del vestit, va afegir-hi peus i turmells i va retocar-li el pentinat. Tot i aquesta solució, la percepció popular no va acabar de pair el canvi definitiu de la peça artística de Rebull que, malgrat tot, continua essent un símbol de la ciutat.» De l'article d'Isabel Martínez. Quaranta ansy de la reivindicació popular 'Salvem La Pastoreta'
***
 |
| Medalla del IV Centenari de l'Aparició, de Ramon Ferran Col·lecció Miquel Carreté |
***
 |
Il·lustracions: © Teresa Llorach Grup
escultòric 'Homenatge a Isabel Besora', de Josep Salvadó Jassans,
2000. Bronze. Emplaçament: Plaça del Santuari de la Mare de Déu de
Misericòrdia, Reus. Escultura
'La Pastoreta', de Joan Rebull Torroja, 1951. Rèplica del 1977 en
bronze, mida natural. Emplaçament: Plaça d'Isabel Besora, Reus. |
Article de la sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques"
Reus Digital, 13-IV-2024
Veu: Andreu Sotorra
 | ||
| La pastoreta en dos temps. I·lustracions de Teresa Llorach Sèrie "Escultures de dones: amb mirada de Reusenques" Catàleg de l'exposició. Galeria Anquins, Reus, 2025 |
***
 |
| Grup escultòric 'Homenatge a Isabel Besora' de Josep Salvadó Jassans, 2000. Emplaçament: jardins del Santuari de Misericòrdia. Foto: © ASA, 2024 |
 |
Entre pastoretes dibuixades per Teresa Llorach. A l'exposició Escultures de dones amb mirada de Reusenques de Lletres. Galeria Anquin's, Reus. Foto: © ASA, 2025 |
20 de setembre 2025
EXPOSICIÓ 'ESCULTURES DE DONES AMB MIRADA DE REUSENQUES DE LLETRES', A ANQUIN'S REUS
 |
| Inauguració de l'exposició Escultures de dones amb mirada de Reusenques de Lletres. Il·lustracions de Teresa Llorach Galeria Anquin's, 19-IX-2025 |
 |
| Catàleg de l'exposició. Il·lustracions: Teresa Llorach Textos: Reusenques de Lletres. Galeria Anquin's, 2025 Cliqueu la imatge per accedir al catàleg |
**
La meva aportació:
 |
| La Pastoreta en dos temps. Text: Lena Paüls Il·lustracions: Teresa Llorach Catàleg de l'exposició. Galeria Anquin's, 2025 |
HEMEROTECA
**
 |
| Reportatge: Teresa Llorach, Fina Masdéu, Monika Escuer, Lena Paüls |
**
Per saber-ne més:
ESCULTURES DE DONES: AMB MIRADA DE REUSENQUES.
19 de setembre 2025
'ELS BONS, AL TEATRE POLIORAMA
 |
| Els bons. Autor: Ramon Madaula. Direcció: Paco Mir. Teatre Poliorama, Barcelona |
Una comèdia de metateatre amb l'obra patrimonial d'Els Pastorets de Josep M. Folch i Torres de fons. Els dos protagonistes, interpretats per dos actors sabadellencs, carreguen una biografia comuna que deixen entreveure a mitges als espectadors. D'infants i joves havien interpretat durant anys personatges d'Els Pastorets. La resta cadascú la pot imaginar, però no és gaire falaguera. Ara, el director del Cercle artístic (a càrrec de Ramon Madaula) és a punt d'entrar a la presó per una corruptela que va fer compartint amb l'antic amic i funcionari (interpretat per Jordi Boixaderas), que l'ha deixat a l'estacada. El cita perquè el subtitueixi en el paper de Satanàs a Els Pastorets, mentre estarà pres. Hi està d'acord. Doncs, bé, ara mateix han d'assajar, qui sap si demà... I la conductora del cotxe oficial que s'esperi. I la grua, també. Assagen! I per al desenllaç, un gir de thriller per treure's el barret. Era una emboscada? L'autor juga a casa i els espectadors sabem de què parla. Interpretacions brodades. Aplaudiments a peu dret. 9/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
*
17 de setembre 2025
PEL·LÍCULA 'GHOSTLIGHT'
 |
| Ghostlight Direcció: Kelly O'Sullivan i Alex Thompson Estats Units, 2023 |
16 de setembre 2025
CARTELL DE LA MISERICÒRDIA, REUS 2025
El cartell de la festa de la Misericòrdia d'enguany és de l'artista reuseca Teresa Llorach, s'hi representa l'encesa de carretilles del Ball de Diables. En paraules de l'autora: «Amb el llenguatge de l’aquarel·la he intentat traduir aquest instant en color i força. Cada pinzellada està feta pensant en la tradició, el ritual, l'energia col·lectiva que ens fa sentir units. Un moment que connecta generacions.»
Un cartell que concentra en un espai la metàfora festiva i patrimonial. Inclou un únic element vinculat a la festa: els diables. Simbolitzada amb el foc regenerador en la baixada tradicional del Ball de Diables pel passeig de
Misericòrdia per escenificar al santuari la lluita entre el bé i el
mal.
L'autora ha optat per la representació de la cohesió de la comunitat a
través de la festa. La composició sòbria del conjunt l'ocupen figures dels diables d'esquena, amb caputxa, ciutadans anònims. Els oficiants empunyen la carretilla i estan concentrats en l'encesa, envoltats de fum i espurnes. El foc ha pres. Un cartell visualment impactant, els detalls del qual es van imposant de tant mirar-lo.
A la biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus, Teresa Llorach, autora del cartell d'engany, exposa dibuixos de diferents elements del seguici de la Festa de la Misericòrdia i els llibres que ha il·lustrat. Vegeu-ne unes imatges.
Per saber-ne més:
Teresa Llorach, aquarel·les en adagio
14 de setembre 2025
ACTE DE REPARACIÓ HISTÒRICA A ELISA CARDONA OLLÉ
 |
| In memoriam d'Elisa Cardona Ollé Llamborda del record i escultura galvanitzada. Emplaçament: Duesaigües, carrer d'Enseula, 8 |
A Duesaigües (Baix Camp) ha tingut lloc l'acte de reparació històrica de la represaliada pel franquisme de la duesaigüenca Elisa Cardona Ollé (Pradell de la Teixeta, 1917 - Tarragona, 1939), amb la presència de familiars, representants d'institucions públiques i d'entitats i ciutadania en gran nombre.
L'Ajuntament de Duesaigües, acollint la proposta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona (AVFT) ha dignificat el record de l'Elisa Cardona Ollé, afusellada el 1939 per l'exèrcit de Franco després d'un judici sumaríssim.
Vegeu el videoreportatge de l'acte a Duesaigües:
Durant l'acte de memòria democràtica per a l'Elisa Cardona Ollé, s'ha col·locat una 'Llamborda del record' davant de la que va ser casa seva —carrer d'Enseula, 8— i una fotografia galvanitzada a la paret.
La família de Elisa Cardona Ollé ha rebut el Certificat de Reparació Jurídica (Llei 11/2017, de 4 de juliol, DOGC, 7406), expedit pel Departament de Justícia, Drets i Memòria, que declara la nul·litat de ple dret, originària o sobrevinguda de totes les causes, sentències i resolucions emeses pels tribunals i consells de guerra. L'ha lliurat F. Xavier Menéndez, Director General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
L'acte
de reconeixement de la dignitat de l'Elisa s'ha clos amb unes paraules
de les seves nebodes Montserrat Camarasa Cardona i Pilar Camarasa Cardona, en nom de la família. Han llegit el poema 'Elisa', de Dolors Vallverdú. Han reivindicat que les despulles de l'Elisa han de ser a Duesaigües, el seu poble. Actualment
es troben a la fossa comuna 3 (fossa neutra) del cementiri de
Tarragona, junt amb una desena de persones. L'AVFT fa tres anys que va
demanar-ne oficialment l'obertura.
D'esquerra
a dreta: F. Xavier Menéndez Pablo, Director General de la Memòria
Democràtica de la Generalitat de Catalunya; Montserrat Giné Giné,
presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a
Tarragona; Montserrat Camarasa Cardona i Pilar Camarasa Cardona, nebodes
de l'Elisa; Miquel Motos Cardona, nebot de l'Elisa; Noèlia Tarragó
Regodesebes, alcaldessa de Duesaigües i Esteve Camarasa Cardona, nebot
de l'Elisa.
 |
| Els assistents han fet una ofrena de clavells blancs davant del memorial d'Elisa Cardona. Duesaigües, 14 de setembre de 2025 |
* *
Per saber-ne més en aquest blog:
A la memòria d'Elisa Cardona Ollé, de Duesaigües
A la memòria d'Elisa Cardona Ollé, de Duesaigües
(Recull de documentació)
**
HEMEROTECA
(retalls de premsa de l'acte)
* Elisa Cardona Ollé, in memoriam. Reportatge. Dins Notícies de «Canal Reus TV». Duesaigües, 17-IX-2025.
* Elisa Cardona Ollé, in memoriam. Entrevista a la família i a l'alcaldessa de Duesaigües, dins el programa Connecta't 10 comarques, de «Canal Reus TV». Duesaigües, 16-IX-2025.
* Entrevista
a Montserrat Giné, presidenta de l’Associació de Víctimes de la
Repressió Franquista a Tarragona. La llamborda del record a Duesaigües,
en memòria d'Elisa Cardona Ollé. Programa Carrer Major «Ràdio Ciutat Baix Camp», 13-IX-2025.
* Elisa Cardona Ollé, 14 setembre 2025. Duesaigües (Baix Camp) «TV3
Telenotícies vespre», 14-IX-2025
* Homenatge a Elisa Cardona, afusellada pel franquisme. Article de Pilar Ribas. * Audio, serveis informatius ràdio4. «RNE ràdio 4», 14-IX-2025
* Elisa
Cardona Ollé. Duesaigües manté viva la memòria d'Elisa Cardona, l'única
dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona. «La Vanguardia», 14-IX-2025
* Memòria democràtica. L'única dona afusellada per la repressió franquista a Tarragona. Article de Paula Montalvo. «Diari de Tarragona», 14-IX-2025
* Duesaigües recorda Elisa Cardona, l'única dona afusellada al Camp de Tarragona. «Diari de Tarragona», 14-IX-2025
* Duesaigües recorda Elisa Cardona, l'única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona. Article d'Ariadna Escoda. «Diari Més», 14-IX-2025
* Duesaigües homenatja Elisa Cardona, l'única dona afusellada pel franquisme al Camp de Tarragona. «Públic», 14-IX-2025
* La llista d'afusellats pel franquisme al Camp de Tarragona compta amb una única dona, Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües. Article d'Ariadna Escoda. «Reus Digital», 14-IX-2025
* Duesaigües col·locarà la primera "Llamborda del record" per homenatjar l'Elisa Cardona i Ollé. «Tarragona Digital», 14-IX-2025
* L’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona segueix lluitant per l’obertura de la fossa neutra. Tarragona Ràdio, 14-IX-2025
* La llista d'afusellats pel franquisme al Camp de Tarragona compta amb una única dona, Elisa Cardona Ollé, veïna de Duesaigües. Article d'Ariadna Escoda. «Reus Digital», 14-IX-2025
* Duesaigües col·locarà la primera "Llamborda del record" per homenatjar l'Elisa Cardona i Ollé. «Tarragona Digital», 14-IX-2025
* L’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona segueix lluitant per l’obertura de la fossa neutra. Tarragona Ràdio, 14-IX-2025
09 de setembre 2025
LA CAMAMILLA
 |
© Manuel Casanova Noms populars: Camamilla, Camamirla. Mançanilla dolça. Camamilla vera.
Manganilla. |
La camamilla (Matricaria chamomilla L. o Matricalia recutita L.) concentra les propietats medicinals en les flors. En infusió, les flors seques o fresques tenen propietats sedants, adequades per combatre l'insomni. I també és apropiada per...
Per als ulls: S'empra en casos de conjuntivitis, al·lèrgies, ulls cansats, mussols, miopia, hipermetropia, etc. En infusió refredada és especialment adequada com a col·liri ocular.
Per a la pell: Repara les afeccions de la pell per les seves propietats antisèptiques. S’hi aplica mitjançant compreses fredes.
Per al cabell: Elimina els bacteris i protegeix la pell del crani de la descamació. Aporta brillantor a l'esbandida final.
Fa temps que en busquem un exemplar a les floristeries i, pel que sembla, no es comercialitza. Continuarem adquirint les flors seques a l'Herbolari Llansà (c/ Elisabets, 18 Barcelona)
Per saber-ne més:
Matricaria recutita L., de Menuda Natura
08 de setembre 2025
LA VEREMA AL REBOST
 |
| Raïm pelat en conserva. Foto: © ASA |
RAÏM EN CONSERVA
1 kg de raïm, 100 grams de sucre, suc de llimona. Hem triat els grans més grossos i els hem pelat. Els hem col·locat ben atapeïts als pots. Hi hem afegit una cullerada sopera de sucre i unes gotes de llimona. Els hem deixat reposar dues hores o més, fins que han fet suc. Els hem posat al bany maria uns vint minuts. N'han sortit tres pots com el de la foto.
07 de setembre 2025
SÈRIE 'BOGLANDS'
 |
| Sèrie Boglands. Direcció: Philip Doherty. Irlanda, 2024 |
Filmin estrena en exclusiva la sèrie irlandesa Boglands. Un thiller rural que recorda la sèrie Shetland, sobretot visualment. Als afores d'un poble de la costa, en zona pantanosa, apareix el cadàver mig enterrat d'una dona desapareguda quinze anys abans. És la mare del policia del lloc i, per tant, té prohibit investigar el crim. Però, així hi tot, compta amb el seu ajudant, un personatge singular que ho controla tot, però sembla que no hi sigui. Les investigacions avancen en tres fronts no sempre al mateix ritme: l'oficial, la d'una periodista i la del fill detectiu. Un guió que fa deduir que tothom és culpable fins al darrer instant, la bellesa del paisatge natural i les interpretacions dels personatges centrals tan diversos són el millor de la sèrie.
Sis episodis de 50 min. Filmin. 8/10
06 de setembre 2025
PEL·LÍCULA 'LA HISTÒRIA DE JIM'
 |
La història de Jim. França, 2024 Direcció: Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu |
EXPOSICIÓ 'MIQUEL MILÁ. DISSENYADOR (PRE)INDUSTRIAL
 |
| Disseny Hub Barcelona. Fins al 28 de setembre |
L'exposició Miguel Milá. Dissenyador (pre)industrial, celebra la trajectòria d'un dels pioners del disseny. A través de més de 200 peces, prototips, plànols i obres recents, la mostra ofereix un recorregut únic per la vida i obra d'aquesta icona del disseny barceloní i de la seva modernització. Amb més de 70 anys de carrera, Miguel Milá va rebre alguns dels principals guardons del disseny, com el Premi Nacional de Disseny i el Compasso d’Or Internazionale, i es va consolidar com una figura clau en la història del disseny industrial. El seu enfocament combina funcionalitat, elegància i simplicitat, guiat per la convicció que el bon disseny ha de ser útil i atemporal.
L'exposició explora el seu procés creatiu, influït per l'artesania, el bricolatge i el seu compromís amb l'essencial. Un clàssic que destaca per les aportacions a l'espai públic, on disseny i confort s'integren per a enriquir la vida quotidiana. Les seves peces han estat copiades amb totes les variants que es puguin imaginar.
05 de setembre 2025
EXPOSICIÓ 'COM DISSENYAR UNA REVOLUCIÓ', AL MUSEU DEL DISSENY
El DHub presenta l'exposició Com dissenyar una revolució: La via xilena al disseny, que posa en valor el paper que va jugar el disseny gràfic i industrial al Xile presidit per Salvador Allende (1970-1973) per construir una societat més justa. La mostra es divideix segons la problemàtica que es volia
resoldre:
El foment de la coexistència pacífica
La superació de la
desnutrició infantil
La democratització de la lectura
La música popular
La reducció de la dependència
tecnològica
La mostra recupera el llegat d'un període en què Xile es va situar a
l'avantguarda mundial, no només a nivell polític sinó també creatiu. L’exposició s’inicia amb un imponent cartell d’una dona que acull protectora un grup de persones i mostra 250 peces de disseny industrial i de
disseny gràfic. En destaca la reconstrucció integral de la sala d'operacions de
Cybersyn, un projecte de planificació econòmica controlada en temps real
considerat una fita de la cibernètica.
En tres anys de mandat, Salvador Allende no va tenir temps de fer realitat el somni de canviar Xile. L’11 de setembre de 1973 va morir en el bombardeig al Palau de la Moneda, seu del govern xilè, amb els seus col·laboradors a dins. Pinochet va instaurar la dictadura i va destruir tot el llegat d’Allende.
Oberta fins al 16 de novembre de 2025
Subscriure's a:
Missatges (Atom)