SÈRIE 'LOS AÑOS NUEVOS'

Sèrie Los años nuevos
Creació: Rodrigo Sorogoyen, Sara Cano i Paula Fabra
Diversos guionistes. Música original: Nacho Vegas

La història d'amor d'una parella en el transcurs de 10 anys, concretada en el mateix moment: la nit de Nadal de cada any. La naturalitat i versemblança dels intèrprets Iria del Río i Francesco Carril fan de de la sèrie una delícia. Sorogoyen, productor executiu de la sèrie, en dirigeix quatre episodis. Els altres sis, han estat dirigits per Sandra Romero i David Martín de los Santos. Tots amb el  mateix ritme, tots amb la mirada instal·lada en els sentiments de dues persones molt diferents.   La parella protagonista fan un cameo a la pel·lícula Volveréis (2024), de Jonás Trueba, representant que estan enregistrant la sèrie. Es va estrenar al Festival de Venècia. Deu episodis de 45 min. Movistar Plus+. 9/10

'CATALUNYA: PATRIMONI VIU', A L'ESPAI MOJA

 

Catalunya: Patrimoni viu és un espai interactiu inaugurat aquest desembre a la planta baixa del Palau Moja, a la Ramba de Barcelona (entrada pel pati de carruatges de Fortaferrissa, 1), amb l'objectiu de promoure el patrimoni cultural català.  Permet fer un viatge virtual en el temps per la cultura catalana amb les noves tecnologies. Ulleres 3D, hologrames, jocs de preguntes... Presentat com una aventura interactiva, malgrat que l'única decisió del visitant consisteix a crear el seu itinerari. En els espais  interactius els visitants estan drets i actius, però el recorregut es combina amb altres espais de distensió on es poden veure vídeos de gran format. Tot i que descobrir el patrimoni de Catalunya no es pot fer en una hora ni en dues, el recorregut proporciona un panorama interessant. I en sortim amb ganes de tornar-hi. La visita és de franc, però cal reservar-la.  

En començar la visita, rebem un braçalet brúixola equipat amb tecnologia RFDI, que permet personalitzar l’experiència i rebre el resum del que hàgim seleccionat.

En l'àmbit ‘L’eco de les veus’ s'hi poden escoltar els relats de vint-i-set personatges històrics que van deixar empremta als objectes patrimonials.

La visita es pot completar a la cafeteria Gil x Espai Moja, que ofereix una proposta gastronòmica de productes artesanals catalans, seguint el calendari popular. 

EXPOSICIÓ 'ELS MONS D'ALÍCIA', AL CAIXAFORUM

Caixaforum Barcelona presenta Els mons d'Alícia, una exposició escenogràfica de gran format, en col·laboració amb el Victoria and Albert Museum, de Londres.

A través de 312 objeces i obres d'art, la mostra ofereix una visió de gran abast sobre la influència dels llibres protagonitzats per Alícia, una heroïna rebel que ha fet un recorregut de 160 anys des que es publicar el 1865, escrita per Lewis Carroll, pseudònim del matemàtic, sacerdot anglicà i escriptor i fotògraf britànic Charles Lutwidge Dodgson.

L'exposició ofereix un viatge oníric als orígens, a les principals adaptaciones i a les versions artístiques d'Alícia al país de les meravelles a través del temps i de les diferents disciplines fins a l'actualitat.

En l'original d'aquesta obra victoriana Alícia és una criatura empesa per la curiositat, valenta que s'enfronta a un món absurd. Ha estat font d'inspiració d'artistes de tots els temps i se n'han publicat múltiples versions. Traduïda a 160 llengües.

L'any 1927, el poeta Josep Carner en va fer la traducció al català, amb el títol Alícia en Terra de Meravelles; actualment es troba a Editorial Juventud, amb il·lustracions de Lola Anglada. 

Exposició oberta fins al 6 de febrer.

EXPOSICIÓ 'AMAZÒNIES. EL FUTUR ANCESTRAL', AL CCCB

Exposició Amazònies. El futur ancestral

Centre de Cultura Contemporània, Barcelona

Amazònies. El futur ancestral, exposició de gran format que ens endinsa en la immensa riquesa natural i cultural del territori, les ciutats i les comunitats indígenes de l’Amazònia per conèixer l’art, el pensament i l’enorme impacte ecològic d’una regió que és central per al futur del planeta.

L’exposició proposa una mirada coral a la cultura amazònica i reivindica les veus autòctones, que, des de l’art, el pensament, la ciència o l’activisme, plantegen altres maneres de viure, créixer i relacionar-nos amb la natura.

L’Amazònia resulta inabastable en la seva extensió i diversitat: travessa nou estats on conviuen més de trenta milions de persones, un 60 % en àrees urbanes. La regió és, també, l’hàbitat originari d’uns quatre-cents pobles indígenes que parlen més de tres-centes llengües diferents. La temperatura del planeta i el canvi climàtic depenen del bosc amazònic, l’ecosistema tropical més gran del món.

L'exposició és un recorregut sensorial per la immensitat dels rius i dels boscos, pels sons, les olors, les ciutats, els rituals, les persones i les històries de vida de les comunitats amazòniques. Una enorme riquesa cultural i natural que avui es veu afectada per la desforestació, els incendis, la sequera o les lluites pel control de les matèries primeres, conflictes que l’exposició aborda de la mà dels principals científics i investigadors de la regió.

Lluny d’aportar una visió folklòrica o fatalista de la vida a l’Amazònia, l’exposició defensa la connexió i els coneixements profunds que els pobles amazònics tenen de la natura i dels seus avantpassats. «Amazònies. El futur ancestral» no només ens parla d’una cultura i un ecosistema valuosos, sinó que ens fa pensar en nosaltres mateixos com a societat, en la fragilitat del nostre entorn i en la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure.

Oberta fins al 4 de maig de 2025.

MUSICAL 'EL DIA DE LA MARMOTA', AL COLISEUM

El dia de la marmota.  Direcció musical: Manu Guix

Direcció escènica: Enric Cambray. Teatre Coliseum, Barcelona

Estrena absoluta d'El dia de la marmota en català de l'adaptació i traducció (David Pintó, brillant) per primera vegada en una llengua diferent de l'anglesa. Musical amb fons de comèdia romàntica inspirat en la pel·lícula homònima i la història del guionista nord-americà Danny Rubin; dirigida per Harold Ramis (Columbia Pictures, 1993). La versió musical es va estrenar el 2016 a Londres, i més tard, a Broadway i fa poc a Melbourne. Versiona el mite de Sísif. El protagonista és Phil Connors, un meteoròleg televisiu que es troba atrapat en un bucle temporal en un poble de Pensilvània. Un cop se n'adona, intenta treure partit de les vivències del dia que sap que es repetirà. Si al començament era un personatge de mal tracte, fins i tot dèspota, amb les repeticions va transformant-se en bona persona. Només trencarà l'encís quan trobi l'amor sincer.

El director Enric Cambray s'encara sol per primera vegada a la direcció d'un musical de gran format. I se'n surt amb l'excel·lència dels grans. Bona resolució de la història, de la interpretació musical, de la coreografia dels personatges i dels objectes. Altíssim nivell d'interpretació, de l'actor i cantant Roc Bernadí (el meteoròleg) i de l'actriu i cantant Diana Roig (la productora de tv). Tot va a l'hora i agrada als espectadors més escèptics de musicals. Dues hores i mitja ben aprofitades per a tota la família. Auguro llarga cartellera per a El dia de la marmota. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

NADALA DE LA FUNDACIÓ PIQUÉ ART

 

Fundació Piqué art, de Montbrió del Camp

 

**

Proses poètiques inspirades en obres de Josep Piqué Iserte:

 

Escultura L'ombra

Font dels dofins

Dibuix Estol d'ocells

Escultura Crit

'NI EN BROMA', A LA SALA VERSUS

Ni en broma. Autor: Xavi Morató
 Direcció: Jofre Borràs. Sala Versus Glòries

Intèrprets: Jordi Díaz i Nesa Vidaurrázaga. És d'aquelles obres que un cop l'has vista representada per aquests dos grans de l'escena catalana, ja no la podràs veure mai més sense pensar en aquests intèrprets.  L'actor Jordi Diaz és un monologuista —li diuen Húmber— que pateix la censura del polític que el contracta perquè el que diu i l'humor punyent no està ben vist per la societat actual. Ella —li diuen Jana— vol obtenir l'alcaldia i s'apunta a defensar el monologuista, l'actuació del qual ha cancel·lat el canditat contrincant.

Ni en broma és una sàtira sobre la hipocresia de la "correcció" que afecta la llibertat d'expressió. D'una banda, mostra les contradiccions de qui no vol problemes i, de l'altra, les contradicions de qui tira llarg sense escrúpols de ferir a tort i a dret. Auguro que aquesta obra estarà molt de temps en cartellera. Bravo! 9/10

 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

 

* 

 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

 

'LA CUINA', A LA SALA BECKETT

La cuina. Autora: Laura Aubert. Inspirada en The Kitchen, 

d'Arnold Wesker, a partir de la trad. de Jordi Bordas Coca. 

Direcció: Adrià Aubert. Sala Dalt, Sala Beckett, Barcelona

Una feina estressant i sense incentius a la cuina d'un restaurant tradicional, el Cuina Minvant, de Ciutat Vella de Barcelona. Només són cinc intèrprets, Laura Aubert, Bernat Cot, Núria Cuyàs, Ricard Farré i Laura Pau, però sembla que n'hi hagi un regiment. Entren i surten amb un exercici de fregolisme perfecte. Els estris de la cuina són reals, però els gestos són imaginats, perquè no hi ha cap matèria comestible a escena. Això comporta una mil·limètrica coreografia de detalls. Peces musicals cantades i ballades entre fogons i paelles on s'hi couen altres coses a més del menú. Esperem, amb l'ai al cor, que d'un moment a l'altre tot esclati. 9/10   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra  «Clip de Teatre»

* 

  Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ 'TORRES-GARCÍA', A LA SALA PARÉS

Sala Parés, Barcelona. Exposició Torres-García.
Entre el Noucentisme  i les avantguardes (1891-1934)

En ocasió del 150 aniversari del naixement de Joaquim Torres-García (Montevideo, 1874-1949), l'artista torna a ser protagonista a la Sala Parés. L'exposició recorre quatre dècades de la seva trajectòria des dels inicis marcats pel Noucentisme fins al constructivime de la darrera època. Des de l'arribada a Catalunya el 1891, passant per l'etapa noucentista, el viatge a Nova Yorik (1920-1922), i els anys de París (1926-1932) i Madrid, fins al seu retorn a Montevideo el 1934.

La Cataluya Industrial, esbós de mural.

Torres-García va arribar a Catalunya amb 17 anys, es va instal·lar a Mataró amb la seva família.Va estudiar art a la Llotja de Barcelona. La relació de Torres-García amb el Noucentisme va fer-se patent en els murals decoratius de. Saló de Sant Jordi al Palau de la Generalitat (1912 i 1917). Aquesta etapa de la seva trajectòria està representada a l’exposició amb obres preparatòries per a aquests frescos, que sintetitzaven ideals clàssics amb un fort component simbòlic i catalanista.

Entre el llegat de Torres-García hi ha les joguines (1917-19). Són una porta a l'art constructiu, que més endavant desenvoluparia.

L'exposició ha comptat amb la col·laboració del Museu Torres García de Montevideo i de la Generalitat de Catalunya que ha cedit part dels dibuixos preparatoris per als frescos del Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat.

Exposició oberta fins a l'1 de febrer.

SÈRIE 'SHERWOOD'

Sèrie 'Sherwood'. Direcció: James Graham
Regne Unit, 2022

Les dues temporades de Sherwook són una mena d'antologia dels assassinats que es van produir al poble miner de Nottinghamshire. En una comunitat fracturada per una vaga de miners (1984-1985), la història es reprèn amb l'assassinat del sindicalista Keith Frogson el 2004 i la mort de Gary Jackson, un antic activista sindical. Ara els assassinats tornen a dividir la comunitat de personatges complexos, versemblants. El tractament de les persones tan proper justifica cada actuació. Per aquest cas es va organitzar una de les més grans caceres humanes de la història britànica.

2 temporades, en total 12 episodis d'hora. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'FORA DE TEMPORADA'

Fora de temporada
Direcció: Stéphane Brizé. França, 2023

Guillaume Canet (director de la celebrada pel·lícula Petites coses sense importància) interpreta Mathieu, un conegut actor de cinquanta anys en crisi. Es refugia en un balneari termal de l'est de França. El lloc és lluny de mirades, però tot el petit poble sap que tenen la celebritat al balneari. Arriba a les orelles d'Alice (exquisida Alba Rohrwacher), amb qui Mathieu va compartir una història d'amor i van deixar-la en suspens fa més de quinze anys. Cadascú ha fet la seva vida i viuen bé amb les respectives parelles. Ara en retrobar-se, volen i dolen. Una història melancòlica amb tocs de comicitat.
La pel·lícula es va estrenar a la Secció Oficial del Festival de Venècia. Filmin. 9/10

PEL·LÍCULA 'HUÍDA HACIA BERLÍN'

Brothers [Huida hacia Berlín]
Direcció: Tomás Masín. República Txeca, 2023

Història basada en fets reals que explica la fugida, el 1953, de cinc joves de la Txecoslovàquia comunista amb la intenció d'arribar al Berlín Occidental. Van aconseguir creuar la frontera vigilada, però els descobreixen en arribar a territori de l'Alemanya Oriental. Els cinc xicots no van ser conscients que la seva fugida va iniciar la maniobra més gran des de la Segona Guerra Mundial de la policia alemanya i l'exèrcit soviàetic. S'hi van destinar vint mil membres. Després d'una llarga i penosa persecució, no aconsegueixen salvar-se tots. Filmin. 8/10

EXPOSICIÓ 'INTERIOR BERLANGA', AL CAIXAFORUM

Interior Berlanga. Cinema, vida i humor.

Caixaforum Barcelona

L'exposició de gran format Interior Berlanga. Cinema, vida i humor proposa una mirada íntima i inèdita sobre el director de cinema Luis García-Berlanga, (València, 1921 - Pozuelo de Alarcón, Madrid, 2010). Ha estat possible gràcies als treballs de catalogació i digitalització de l'arxiu particular del director valencià. 

Amb una escenografia cinematogràfica, en format immersiu, la mostra ens convida —hi destinem ben bé una hora i mitja— a transitar per diferents facetes de la vida d'aquest immens creador del segle XX: des de les pel·lícules i projecció internacional fins a la relació amb les seves pors i el context vital i històric. Berlanga va crear en les seves pel·lícules un univers propi que combina l'absurd, la sàtira, el costumisme i la caricatura. La posada en escena de l'exposició acompanya aquest imaginari, fins que el recorregut desemboca en un espai on hi ha plantada una minifalla on cremen simbòlicament pel·lícules, temes i personatges. 

Exposició  oberta fins al 20 d'abril de 2025

'L'ORIGEN DEL MÓN', AL TEATRE AKADÈMIA

L'origen del món, Lucia Calamaro Trad: Carles Fernàndez Giua
Direcció: Guido Torlonia. Teatre Akadèmia

Comèdia familiar (mare, àvia i filla), que l'autora subtitula Retrat d'un interior, fidelitat realista que juga amb l'abstracció del llenguatge teatral que fa reflexionar i amplificar les distàncies que separa les tres generacions. La trama es fragmenta en tres actes amb diversos epígrafs (Dona melancòlica a la nevera, Alguns diumenges en pijama i El silenci de l’analista) que conformen el relat d'una depressió. El to de tragicomèdia recorre en espais tancats les hores fosques i les lluminoses de la malaltia. La conversa entre les tres dones sovint es converteixen en monòlegs filosòfics molt ben resolts, tirant cap a irònics, que no aclareixen l'origen del món. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»  

*  

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE 'TRUE LOVE'

Sèrie True Love. Regne Unit, 2024
Direcció: Charlie Covell i Iain Weatherby

La majoria de personatges de la sèrie True Love són intèrprets que passen de la setantena, com Lindsay Duncan i Clarke Peters, els protagonistes. Un drama enginyós i commovedor, seguint el mètode policíac que fan la història de l'eutanàsia il·legal gens idíl·lica.

Phil és una excap de policia que gaudeix d'una jubilació tranquil·la al costat del seu home. Havia estat a punt de casar-se amb Ken, ara exveterà militar de les forces especials. Fa anys que no s'han vist i coincideixen al funeral d'un dels vells amics de joventut. Durant la vetlla (festa de comiat més aviat) corre l'alcohol i recorden anècdotes divertides. Amb l'eufòria del retrobament, fan un pacte sobre l'amor de debò, l'amor generós, que tindrà conseqüències impactants.

6 capítols de 45 min. Filmin 9/10

EL PESSEBRE DEL MOLL, A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA

El Naixement dins d'un vagó de tren.
Associació de Pessebristes de Barcelona, 2024

L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha presentat durant molts anys un pessebre temàtic diferent cada any al pati del Museu Frederic Marés. Una visita que hem gaudit, pel magnífic treball artesanal que cada any sorprèn amb nova ambientació i mil detalls. Enguany, el pesssebre de l'Associació s'ha instal·lat al Pati de Carruatges de l'Ajuntament de Barcelona. 

Figura Joan Salvat-Papasseit

El pessebre de 2024 és un gran diorama realista que té com a marc la façana marítima del moll de  Barcelona, en commemoració del centenari del poeta Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894 - 1924)), que hi va treballar i s'hi refereix al poema 'Nocturn per acordió'. 

Figures de treballadors del port a l'entorn d'un "foc d'estelles"

S'inspira en el tragí dels diferents oficis que convivien al Moll de la Fusta als anys vint del segle passat.  El Naixement es troba —tan discret, que pot passar-nos per alt, si ens trobem encaixonats dins de l'allau de visitants— en un vagó d'un tren de càrrega. A l'entorn hi ha gitanes, mossos d’esquadra i treballadors portuaris... Al fons, darrere d'una reixa, la comitiva dels Reis mags.

Les figures són de fusta i roba pintada, ideades pel pessebrista barceloní Manolo Trullàs i realitzades en un taller del nord d'Itàlia.  Un pessebre d'excepcional bellesa que l'ajuntament ha envoltat d'instal·lacions florals.  L'entrada és lliure, però cal anar-hi amb una bona càrrega de paciència perquè s'hi formen cues quilomètriques.

Nocturn per a acordió, Joan Salvat Papasseit

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
                    que és
                        guardar fusta al moll:
Però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
Sota els flandes
I els melis,
Sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
Sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
            què és
                    guardar fusta al moll:
Però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

            què és                         guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.

Per saber-ne més:

SÈRIE 'HOTEL ADLON.UNA SAGA FAMILIAR'

Hotel Adlon. Una saga familiar.

Direcció: Uli Edel. Guió: Uli Edel i Rodica Döhnert

Alemanya, 2013

La història de l'hotel més famós d'Alemanya, situat davant de la Porta de Brandenburg de Berlín. S'hi entrecreuen biografies en diversos moments clau de les dues guerres mundials. A més d'aquesta sèrie, el majestuós hotel Adlon ha inspirat nombroses obres literàries i cinc pel·lícules. En aquest cas, es basa en les diverses generacions de la família Adlon propietària de l'hotel, que van des de les dificultats de finançament de la construcció, la inauguració el 1907 que el converteix en centre de la fastuositat de l'època, que a la sèrie només conforma el context i l'ambient, però no incideix en el nucli de la història familiar. Enfoca principalment les relacions personals marcades per l'amor i, sobretot, després de la Primera Guerra Mundial, pel nazisme puixant al qual uns s'adapten i d'altres en fugen, si poden. L'hotel va ser destruït el 1945 per un incendi, va ser enderrocat el 1984 i es va reinaugurar el 1997.  

3 episodis de 1:30 h Movisar + 9/10 

 

Hotel Adlon, 1945

Kempinski Adlon Hotel Berlin
Saló actual amb l'emblemàtica Font dels elefants

***

Vegeu una síntesi de la història de l'Hotel Adlon 

 

'DE MONTMARTRE A MONTPARNASSE', AL MUSEU PICASSO

Pablo Picasso. L’espera (Margot). 1901. Oli sobre cartró. MPB 4.271
'De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914'
Museu Picasso, Barcelona

El Museu Picasso reuneix en una exposició de gran format obres d'una seixantena d'artistes catalans de tres generacions, que van viure i crear a París, des de l'eufòria de l’Exposició Universal de 1889 fins a l’esclat de la Gran Guerra el 1914, que ho va fer malbé tot. 

Els artistes catalans que van marxar a París estaven disposats a fer tot el que calgués per viure del seu art. Buscaven la llibertat i la modernitat que la ciutat els oferia. Quan els artistes joves hi arribaven, ja hi trobaven instal·lats l'anterior generació d'artistes, músics i escriptors catalans com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell i Pau Casals. 

El recorregut està organitzat en àmbits com L’arribada a París, l'enlluernament d'una vida nova, i Geografies de les arts, sobre els llocs sovintejats pels artistes. La ciutat espectacle es dedica als espectacles de circ i varietats que van captivar els artistes, i també pintures d'interiors de bordells. A l'àmbit Parisiennes hi ha representada una dona burgesa moderna que Ramon Casas va pintar primer i després molts altres artistes. A La Bohèmia hi ha retrats molt coneguts que expliquen com malvivia la generació de creadors que esdevindria la representant màxima de la cultura dels anys posteriors.

Exposició oberta fins al 29 de març de 2025

EVELÍ TORENT, AL MNAC

© Eveli Torent. Madame X (1904)

Col·lecció particular

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) recupera l'obra del pintor modernista Evelí Torent (Badalona, 1876- Barcelona, 1940), amb una mostra panoràmica de 200 obres la majoria inèdites, sobretot de treballs sobre paper, majoritàriament provinents de col·leccions privades. 

La trajectòria de Torent va desenvolupar-se a París entre el 1901 i el 1914, tot i que no es va desvincular del tot de Barcelona. Durant aquells anys va fer nombroses gitanes, que eren molt apreciades en el mercat  d'art francès. El 1910 Torent emprèn un viatge a l’Argentina, durant el qual va fer un retrat del músic Enric Morera, propietat del Museu de la Música, que és una de les seves obres mestres. I el 1914 es va traslladar a Nova York, on va romandre fins al 1921. A partir de 1922 fins a l'esclat de la Guerra civil, el pintor i la seva esposa, Consuelo Hernán, van organitzar performances artístiques a la seva residència d'Eivissa, on rebien visitants d'arreu. Torent, que era maçó, va morir el 1940, pocs mesos després de sortir de la Model, empresonat víctima de la llei per a la repressió de la maçoneria i el comunisme.
Fins ara l'obra d'Evelí Torent no ha tingut cap mena de difusió. Només alguns estudis recordaven Torent com un dels noms de la segona generació d’artistes modernistes i dels que van fer una exposició individual a Els Quatre Gats. També ha estat mencionat com un dels artistes amics de joventut de Pablo Picasso. Ara, la mostra del Museu Nacional d'Art de Catalunya situa l'obra de Torent en un lloc preeminent al costat de les obres dels grans artistes de la seva generació.

Exposició oberta fins al 16 de febrer de 2025

PEL·LÍCULA 'LA MUJER DEL PRESIDENTE'

La Mujer del Presidente [Bernadette]
Direcció: Léa Domenach. França, 2024

El títol original d'aquest biopic polític és Bernadette, però fora de França, segurament, el nom podia presentar confusions. La protagonista és l'exprimera dama de Franca, Bernadette Chirac (interpretada per Catherine Deneuve, un incentiu de la pel·lícula), una dona influent en l'èxit polític del seu marit Jacques, i que va passar de l'anonimat a ser una persona respectada i admirada pels francesos. Quan Bernadette va arribar a l'Elisi, havia remogut cel i terra a l'ombra per fer president el marit i suposava que en rebria el reconeixement. Però el marit i la filla l'aparten i la releguen a segon pla públic. No només perquè era una dona d'aspecte antiquat, sinó perquè deia les veritats sense filtre. Es rebel·la i es converteix en una figura mediàtica i reclama el seu lloc a la història. Filmin. 8/10

NADALA SENSE TÍTOL

 © Fina Veciana. S/T. 2024
Tècnica mixta sobre paper. 42 x 30 cm (+marc de cartó)

Mentiríem si diguéssim que tenim llibres pendents de lectura que expliquen guerres tan llunyanes que no ens en toca ni el ressò. A l'escalfor de casa, reunits en un banquet d'entremès, galets, gall dindi i postres dolces, a l'hora del brindis, un infant recitarà un poema que parla de l'alegria de les persones de bona voluntat. Somriures, aplaudiments i l'abraçada dels avis. La parella de l'altre pis del replà té ordre de desnonament. Tornaran de dinar en un menjador solidari i el plor del seu nadó retronarà al buc de l'escala. Serà el fons musical de la nostra nadala sobre un infant —nuet, nuet— nascut en una establia. Cantarem a ple pulmó per ofegar el plor del veí, però sabem que conté l'esperança de canviar el rumb del món. I que la pau no serà només fum, fum, fum...

'EL MISANTROP', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

El misantrop. A partir de Molière. Dramat: Sergi Pompermayer

Versificació: Pablo Macho Otero. Direcció: David Selvas

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc, Barcelona

Els textos clàssics són adaptables a moltes èpoques i contextos. La història del misantrop que va escriure Molière fa més de 350 anys, en aquesta versió del dramaturg Sergi Pompermayer, dirigida per David Selvas és el nom d'una discogràfica d'avui. L'Alceste (magnífic Pol López) continua sent el protagonista, un home de pensament lliure, sincer i recte en un món d'hipòcrites i de malvolences regides per les xarxes socials. Ho deixa tot per anar a viure en plena natura. Céliméne (Mireia Aixalà, l'excel·lència en versemblança) no el segueix. Amb la mirada d'avui, no pot continuar aparellada amb qui ha desconfiat del seu amor. L'obra s'ha reescrit de cap i de nou en llengua col·loquial i argot juvenil, versificada en alexandrins que els intèrprets diuen amb naturalitat.  Pablo Macho Otero, bravo!

Andreu Sotorra relaciona les versions que el teatre català ha obert en els darrers quaranta anys: «El 1982, el Teatre Lliure de Gràcia va recuperar la traducció de Joan Oliver "Pere Quart" amb direcció de Fabià Puigserver; el 1989, Josep Maria Flotats, instal·lat ja al Teatre Poliorama, hi va tornar, però amb una versió de Xavier Bru de Sala, cosa que, com era costum i esport nacional a l'època, va rebre el boicot de certs sectors que li retreien que no hagués aprofitat la que existia de Pere Quart i que, a més, hagués pagat la de Xavier Bru de Sala, aleshores amb càrrec institucional; l'any 2005, en els inicis del que seria La Perla 29 al Teatre La Biblioteca, Oriol Broggi va repetir amb un nou “misantrop”; i encara el 2011, el Teatre Nacional de Catalunya la va fer grossa amb una nova traducció de Sergi Belbel —entrat el nou segle ningú ja no trobava a faltar la traducció de Pere Quart—, dirigida en aquest cas pel francès George Lavaudant —ja havia passat també l'època de retreure als directors dels teatres públics catalans que posessin el plat a taula als directors de fora.»

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre» 

*

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

EXPOSICIÓ "AGNÈS VARDA", AL CCCB

Exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar

Centre de Cultura Contemporània, Barcelona

Agnès Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) va ser fotògrafa, artista, cineasta i pionera de la Nouvelle Vague. Va ser una de les poques dones directores de la seva generació. L’exposició recorre la vida, l’obra i les històries fascinants d’una creadora lliure, moderna i compromesa amb el seu entorn polític i social. Temàtiques que va abordar: el feminisme, l'activisme, l'ecologisme o la marginalitat. Va filmar més de quaranta pel·lícules, entre llargmetratges i curtmetratges i entre la ficció i el documental, i va treballar tant en el cinema analògic com en el digital. De gran, va crear instal·lacions artístiques per a museus. A l’exposició es reuneixen per primer cop a Catalunya quatre de les instal·lacions de Varda, a més d’una selecció de curtmetratges imprescindibles de la seva filmografia, que es poden visionar en sales de projecció dins l’espai expositiu.

L'exposició Agnès Varda. Fotografiar, filmar, reciclar és una adaptació ampliada de la mostra «Viva Varda!», concebuda i produïda per la Cinémathèque française de París en col·laboració amb Ciné-Tamaris i la contribució de Rosalie Varda i Mathieu Demy.

Oberta fins al 8 de desembre 2024

'12 POEMES /12 FOTOGRAFIES', PARCERISAS / RAMELL

© Joan Ramell

Hi ha paraules que només es diuen
amb les finestes tancades.
Francesc Parcerisas, de Boca de plor

El fotògraf d'art Joan Ramell ha connectat dotze imatges seves a dotze poemes de Francesc Parcerisas i Vázquez (Begues, Baix Llobregat, 30 de novembre de 1944),  poeta, traductor i crític literari.  En la lectura que Ramell fa dels poemes de Parcerisas afegeix context o el redefineix. Primer la mirada enfoca la imatge que remet a les paraules i invita a endinsar-s'hi. Gestos de la quotidianitat, el detall, la impressió i el sentiment. Singular.

L'aparellament de fotografies a les paraules ha estat un regal que ha fet Ramell al poeta en motiu del seu 80 aniversari. S'ha editat un àlbum del conjunt i ha estat motiu d'una exposició a la Llibreria Francesa de Barcelona.

'GOLA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Gola

Creació i direcció: Pau Matas i Oriol Pla

Intèrpret: Oriol Pla. TNC, Sala Petita

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

* 

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

BOMBES DE LLAVORS, EN ÒRBITA

Cliqueu la imatge per sentir 'Carnaval Celest'
Veu: Mònica de Dalmau Mommertz
A la imatge: Laia Espallargas, ballarina
i les rapsodes Alba Closa i Antònia Farré.

 

En record de Josep Lomas Fortuny (Reus, 1945-2023)

fotògraf de natura. Gràcies, pel teu 'Carnaval celest'

Bombes de llavors, edició digital, 2019.  Presentàvem el llibre de 20 proses poètiques inspirades en 20 obres d'art. Ho fèiem en format performance a Cal Massó, de Reus, avui fa cinc anys. Una presentació singular i lúdica amb la participació de molts creadors que van apropar als assistents les obres d'art i les paraules que s'hi inspiraven. Les imatges que n'han quedat per al record m'emocionen. La performer Laia Espallargas va interpretar amb el seu cos 'Carnaval celest' (vegeu-ne la imatge) embarassada de la Lia. Llavors, llavors. Que les llavors esclaten.

REPORTATGE GRÀFIC:

http://puntiacap.blogspot.com/p/bombes-de-llavors.html

Rapsodes: Alba Closa i Antònia Farré. Obres d'art de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Marc Pérez Oliván, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Coberta: Fina Veciana.

**

ESCOLTEU les proses poètiques a Spotify: https://tuit.cat/hY5fx

en la veu de Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra.

**

CRÈDITS:

* Performers: Carme Andrade, Cristina Duran, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Lena Paüls, Martina Rius Mauri.

* Música: Cristina Duran

* Guió de la performance: Carme Andrade

* Direcció artística de la performance: Fina Veciana

* Model del mosaic 'Reforestació d'espais erms': Mariona Rabascall Francisco

* Reportatge gràfic: ASA, Farners Casas, Josep Coca, Francesc Corpas, Mònica de Dalmau Mommertz, Joan Ferrando, Humbert Ferré Cervera, Elena Giménez, Sara Mauri, Lena Paüls, Núria Olesti, Cesca Toledano i Fina Veciana.

 

Llegiu en línia el llibre Bombes de llavors

o bé 

descarregueu-lo AQUÍ en format PDF

PEL·LÍCULA 'LUBO'

Lubo. Direcció: Giorgio Diritti
Suïssa, Itàlia, 2023

Amb to de melodrama èpic, 'Lubo' s'emmarca el 1939, a la frontera entre Suïssa i Alemanya.  El gitano Lubo (interpretació inoblidable de Franz Rogowski), la seva dona i tres fills petits fan de músics ambulants per poblets suïssos.  És cridat a fer el servei militar a l'exèrcit suís per defensar les fronteres contra el risc d'invasió alemanya. Gairebé per casualitat sap que la seva dona ha mort tot intentant impedir que els gendarmes s'emportessin els fills per reeducar-los. Lubo deserta de l'exèrcit i no tindrà mai més pau fins aconseguir recuperar el fills. Totes les seves accions —assassinat, usurpació d'identitat...— s'encaminen a trobar els petits. S'aprofita de dones que el poden acostar als objectius. La història s'allargassa en períodes de deu anys i s'afeixuga sense indicis de resolució. La durada de la pel·lícula és de 175 minuts. Milloraria amb mitja hora menys. Filmin. 8/10

GALA 'AMUNT EL TELÓ PER VALÈNCIA'

Escolteu La Moixiganga en la cloenda de la gala

Veu i música: Vicent Torrent, d'Al Tall. 

Cors en directe: Companyia de Mar i cel de Dagoll Dagom

El sector de les arts escèniques de Catalunya ha fet pinya a la gala solidària Amunt el Teló per València al Teatre Tívoli per donar suport als professionals de les arts escèniques del País Valencià, afectats per les inundacions provocades per la dana.  75 artistes entre actors, ballarins i músics. Guió: Jaume Viñas. Presentador: Santi Millán.

Tota pedra fa paret, Andreu Sotorra

Crònica de la gala «Amunt el Teló per València».

Pòdcast: https://tuit.cat/LiW9z