'NABÍ', DE JOSEP CARNER

«Donen casa a tothom qui va i ve;
paren jaç les verdes despulles
mentre les fulles vives el somni fan lleuger.
I Déu hi parla amb veu gentil i reverenda;
els ulls hi troben joia i el pensament la pau.
Cap angoixa mon cor no destria
sobre aquest murmuri disert.
¿Quin delirós ha pensat mai que trobaria
la primavera en el desert?»
Nabí.VIII, fragment.