Bartolomé de Cárdenas, conegut per l'àlias Bermejo (Còrdova, c. 1445 - Barcelona, c. 1501) va ser el pintor més cotitzat de la seva època. Va ser víctima de la persecució religiosa per la seva condició de judeoconvers. La seva obra es troba dispersa en museus d'Europa i dels Estats Units. Ara el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) en presenta una exposició antològica, organitzada conjuntament amb el Museu del Prado de Madrid. Són una cinquantena de peces procedents de la col·lecció del MNAC, del Prado, de la National Gallery de Londres i d'altres institucions, com la Catedral de Barcelona, d'on prové la seva obra mestra, la Pietat Desplà, pintada a l'oli, que a finals del segle XV era una tècnica revolucionària.
 |
| Bermejo. Pietat Desplà. 164 x 178 |
La Pietat Desplà s'emmarca en el gòtic tardà, influïda per la pintura flamenca. Datada el 1490, va ser un encàrrec de l'ardiaca
Lluís Desplà i d'Oms. Es conserva al Museu de la sala capítular de la
Catedral de Barcelona, on també es troba la làpida sepulcral de Lluís
Desplà. Es va restaurar el 2017, gràcies al mecenatge de la Fundació Banc de Sabadell.
Al
tema clàssic de La Pietat —Maria amb Jesús a la falda, davallat de la
creu—, Bermejo hi afegeix el retrat del donant Lluís Desplà (1444-1524),
que apareix agenollat. A l'esquerra, Sant Jeroni vestit amb hàbits
cardenalicis i amb un lleó adormit als peus. A més del paisatge minuciosament treballat, s'hi han identificat una setantena d'espècies de fauna i flora pintades amb exactitud. Al final de l'exposició, els animals microscòpics vistos sota la lupa, ens ofereixen un espectacle visual imprevist.