 |
Casal de les Dones, 25 de febrer, 18:30 h
Foto © Maria Marcó |
Llegim per plaer, i per conèixer, i per aprendre, i per imaginar, i... per viure. Per viure amb més intensitat, amb més matisos.
FINA MASDÉU I VICTÒRIA RODRIGO
Biblioteques personals
Arola Editors, 2014
Lletraferides i lletrallegides hem fet quatre presentacions del recull Biblioteques personals de Reusenques de Lletres, taules rodones i tertúlies a l'entorn d'un eix temàtic que ens apassiona: llibres, lectures.
Aquest cop, la trobada al Casal de les Dones ha tingut el precedent usual d'un club de lectura
(els participants s'han hagut d'inscriure i s'han compromès a llegir el llibre) i ara compartirem la lectura que
cadascú n'ha fet. Vet aquí la meva crònica, il·lustrada amb les
fotografies d'Antonieta Codina, de Maria Marcó i de Fina Masdéu.
A la fotografia, la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo (primera de la dreta), impulsora conjuntament
amb la filòloga i escriptora Fina Masdéu del projecte literari Reusenques de Lletres, presenta la tertúlia
i la moderadora (Lena Paüls, aquesta cronista, al centre de la imatge).
Teniu a les mans un llibre que parla sobre llibres. O, més
exactament, sobre la relació que mantenim amb els llibres
que al llarg del temps anem incorporant a les nostres vides.
Montserrat Flores, pròleg (op. cit. 17).
 |
| Foto: © Fina Masdéu |
En iniciar el primer bloc de la tertúlia ens
identifiquem amb alguna de les biblioteques que trobem en els textos de l'epígraf «Biblioteques». Potser vam començar amb una biblioteca de pocs tresors, com els vint de la Maria Pons, protagonista
del relat 'Sala de reserva', de Victòria Rodrigo (op. cit. 37):
Tots els guardava zelosament en una caixa de fusta sota
del seu llit i cada nit els comptava i els revisava abans
d'anar a dormir. La possibilitat de perdre qualsevol
d'aquests exemplars era un terrible malson per a ella.
 |
| Foto: © Fina Masdéu |
Més d'un tertulià s'identifica amb els llibres heretats que trobem als poemes de la filòloga i escriptora Aràntzazu Fonts:
Els llibres hi són, / són meus / o són seus encara? (op cit., 65). Són de propietat nostra, però només hi mantenim un vincle emocional pel fet de ser de qui són realment. Ens emocionem amb l'anecdotari d'un llibre familiar perdut i retrobat per art de màgia. Ens l'explica
Eduard López, escriptor lletrallegit que acaba de publicar el recull de narracions breus
Interseccions (Ifeelbook Editors, 2014).
 |
| Foto © Fina Masdéu |
¿Qui s'identifica amb una biblioteca abandonada o amb llibres desats en capses a les golfes? La filòloga i escriptora M. Lluïsa
Amorós (a la foto, segona de la dreta) presenta a la seva narració 'La casa de les
esquelles' una biblioteca abandonada i recuperada després de cinquanta anys. Ara
hem venut la casa, però sempre recordava les hores transcorregudes aquí, entre
llibres, llegim (op. cit. 59). Tota la concurrència tenim experiències en aquest sentit. La conversa deriva cap als llibres deixats i que no ens han tornat. Hi ha lectors que deixen llibres a segons qui i lectors que
n'acostumen a demanar en prèstec i els tracten amb respecte, diuen. L'Aràntzazu Fonts sap que costa recuperar un
llibre deixat: Veig / els forats als prestatges / dels llibres que mai no tornaran. (op. cit. 64).
 |
| Foto: © Antonieta Codina |
Per tancar el tema del bloc «Biblioteques» parlem del futur de les nostres biblioteques personals. ¿Són intransferibles? No és nou per a la biblioteca rebre llegats 'post mortem', així que hom
arriba a entendre la preocupació d'aquells que estimen els llibres per saber
què se'n farà quan ells no hi siguin, llegim al relat 'Sala de
reserva' de Victòria Rodrigo (op cit. 27). L'autora ens explica els criteris que
segueixen les biblioteques públiques per acceptar donacions.
 |
| Foto: © Antonieta Codina |
La tertúlia entra de ple al bloc «Llibres». Comencem parlant de la importància de la literatura oral en la formació de nous lectors. I, també, de
les històries familiars transmeses oralment. Llegim de Carme Andrade:
La història
d'aquell enamorament literari entre l'avi Manuel i l'àvia Dàlia sentida
tantes
vegades en boca dels pares i dels oncles s'havia encofurnat
obstinadament en
algun punt remot del meu cervell però les làmines de la paret m'havien
alertat
inconscientment que allí hi havia una història que calia recuperar. (op. cit. 93).
Una altra tertuliana diu
que, precisament per allò que li explicaven els seus pares, li agrada llegir
llibres d'història o que tractin la
guerra civil. Durant
el franquisme
a Reus els àmbits menys reeixits, des del punt de vista de l'edició, són
el del teatre, quasi inexistent, i el de la novel·la, inexistent del
tot. I, en termes de gènere, les dones hi són només testimonialment."
diu Agnès Toda en el seu assaig 'L'edició en català a Reus durant el
franquisme'. (op. cit. 113).
 |
| Foto: © Antonieta Codina |
A la fotografia, l'artista plàstica
Fina Veciana —autora de la pintura de la portada de
Biblioteques personals— i l'escriptora Marta Magrinyà compartint les primeres lectures que comenta el tertulià. Parlem de lectures que ens han marcat, com a la poetessa M. Dolors Vallverdú, que escriu uns poemes influïda per la lectura de
Les Yeux d'Elsa, de Louis Aragon (op. cit. 151):
Amor de llarg camí, amor que portes
matins de somnis alterats per l'ànsia
de saber-te llunyà i alhora fràgil
a cada moviment que surt de l'ànima.
Segons diu el pedagog Daniel Pennac, sempre guardem en secret el plaer del llibre llegit. ¿Per què ens ha 'servit' una lectura? Marta Magrinyà ens explica que a la Paula les lectures li 'serveixen' per sortir airosa d'una entrevista de feina i potser per alguna cosa més: No és que jo sigui tan jove i atractiu, tan masclista, com el senyor Grey però tampoc no ets tan bleda i inexperta com
l'Anastasia Steele. (op. cit. 142).
 |
| Foto: © Antonieta Codina |
Entenem que la relació dels lectors amb els
llibres és molt diversa. Llibres utilitaris, llibres per perfumar
armaris, llibres singulars per llegir amb guants. Als textos dels llibres propis uns hi fan subratllats i anotacions als marges, d'altres hi amaguen retalls de diaris o un punt de llibre a cada llibre, com ens diu una tertuliana. Llegim de la poetessa Montse Farrés, aquest
fragment de poema (op. cit. 96):
Trobo en un llibre, oblidada,
una flor seca, sense olor,
On va florir, i, quan?
Qui la posà en el llibre?
I ell, és viu? És viva ella?
 |
| Foto: © Antonieta Codina |
L'epígraf «Lectures» ens proporciona material per al debat: ¿llegir rellegir? Voldríem que alguns llibres no s'haguessin acabat mai, tots hem experimentat lectures que ens han aïllat una estona meravellosa del món. La lectora que ens presenta la Txell Granados a la seva narració 'I em va fer l'ullet' descobreix de vella el plaer de la lectura: Era la primera vegada que experimentava plaer llegint un llibre. Vaig estar dues hores completament aïllada de la
realitat. (op. cit. 147)
Una novel·la llegida en dues hores, podria ser escrita per Marta Magrinyà en quinze dies, confessa l'escriptora. L'artista plàstica Fina Veciana, opina
que una novel·la escrita durant un temps dilatat pot fer perdre-li frescor, comparant-ho
amb una pintura diu que és més de plasmar l'instant emocional. Poeta d'haikus.
 |
| Foto © Antonieta Codina |
Diversos tertulians constaten que abans llegien més novel·la i que ara es decanten per la poesia i per llibres d'història. Per llegir una estona cada dia, una
tertuliana convida triar la narrativa breu.
Llegim del 'Dietari inconstant' de Fina Masdéu: La narració breu és, massa sovint,
considerada la germana menor de les grans històries de ficció, com si les
dificultats per concentrar en unes poques pàgines un moment, una vivència, un
gest, fossin ínfimes davant l'exuberància que ostenten els fets novel·lats en
centenars de fulls. (op. cit. 160). La Fina Masdéu, (primera de la dreta), potser perquè
ara es troba en fase de redacció de la tesi doctoral, se sent més a gust
llegint assaig, ens diu.
 |
Casal de les Dones, 25 febrer, 20:00 h.
Foto: © Fina Masdéu |
Parlem de compartir llibres i lectures. La poetessa Conxita Jiménez (primera de l'esquerra), que acaba de publicar
el poemari Terres i Vents (Edicions Saldomar, 2014), ens transmet l'emoció que sent en recitar poemes propis i d'altri. Ara bé, els sentiments són ambivalents quan un fill o un nét accedeix als llibres de la biblioteca personal. Gelosia i felicitat, alhora. La tertuliana menuda —Mariona R. F. que se cita al relat
autobiogràfic 'La biblioteca personal' (op. cit. 71-82)— va mostrar la seva darrera lectura La Jordi es vol tallar els cabells, d'Enid Blyton d'El Club dels
Cinc (Editorial Joventut, 2014). Els tertulians adults acollim
l'aportació d'aquesta lectora de nou anys amb tendresa pels records que ens
desvetlla.
El llibre
Biblioteques personals ens ha fet còmplices als participants d'aquesta tertúlia durant una
hora i mitja:
Són còmplices d'un mateix secret que els té units sense
coneixe's, diu la Carme Andrade (op. cit. 90).
I el comiat. Amb el desig que expressa Marta Magrinyà, parafrasejant Salinger (op. cit.138).
Algú va dir que saps que un llibre t'ha
agradat de veritat quan sents moltes ganes de conèixer el seu autor.
T'agradaria estar una estona amb ell i tenir-lo com a amic. Amén.
Trobareu a l'enllaç del logo de Reusenques de Lletres
el llibre Biblioteques personals (Arola Ediors, 2014):
