 | |
| Màrius Domingo de Pedro. Foto: © Joan Puig |
No conec personalment Màrius Domingo de Pedro. Només en sé allò que vol que sapiguem si llegim el seu perfil al blog Ca la Gallineta. Allí es presenta com a "aprenent de naturalista, aspirant a fotògraf, submarinista de poca fondària, motero sense barbour, alpinista de pixarrí, escalador sense grau, escriptor de cap novel·la, excursionista sense GPS, viatger de classe turista, ciclista dopat amb pa amb tomaca, corredor de poc fons, casteller de la Colla Vella i portador del Bou en excedència, genet ocasional, planador sense ala delta, esquiador que no ha pagat mai un forfait. Mestre, dibuixant i músic frustrat. He estat regidor, miop, estudiant de biologia, pallarès, boletaire, cambrer, solter i jove, però ara mateix ja no. Actualment casat i pare d’una filla. De professió, Agent Rural i fill adoptiu d’Arbolí. Home del Camp, independentista i optimista, nascut a Ca la Gallineta, a Valls."
És la imatge que Màrius Domingo vol donar d'ell mateix i l'hem de respectar. Fa un temps que el llegeixo i puc dir que és un home de múltiples interessos, que s'amaga darrere paraules reductores del que en realitat és. Però em sembla que la seva modèstia no està feta de paraules, sinó que hi compromet l'estil de vida. Afegim-hi que és ornitòleg, que ha presentat ponències de la seva especialitat en congressos internacionals, que ha escrit uns quants llibres (l'últim dels quals: Rapinyaires a Catalunya), que és un articulista didàctic i amè; observador perspicaç, entusiasta, agut i convincent fotògraf, directe, generós i cordial internauta...
 | ||||||
| Editorial Cossetània, 2011 |
Fa exactament una setmana (el 27 d'octubre) va publicar l'entrada MIL al seu blog genèric Ca la Gallineta. De fet, en són 2000 si hi sumem els dels seus blogs monogràfics: Creus de terme, A cavall per Catalunya, Orquídies del Camp i la Conca, Rapinyaires a Catalunya, Campanars, Ocells del Camp i la Conca de Barberà, Papallones del Camp, Calçotades, El rastre de la Carragina, Fauna del Camp i la Conca, A Valls, clar i català.
En els seus blogs són notícia temes importants que no trobo enlloc més, com per exemple, l'emoció per la pluja desitjada (recomano el post La pluja, finalment); hi trobo fotos singulars, com la de l'espectre de Brocken al cim de la serra de Miramar; hi llegeixo les cartes que aquest apassionat de la natura rep de la mallerenga blava, de la salamandra, del cabirol, del gat mesquer..., i les troballes que fa en els blogs dels seus amics. Rigor i sensibilitat del mestre que aprèn constantment.
Té unes notes finals que sonen exactament
com si rebreguessis un paper de cel·lofana.
MÀRIUS DOMINGO
Explicant el cant de la cotxa fumada
Explicant el cant de la cotxa fumada