'RASTRES D'UN MISSATGE', DE JOAN RAMELL

Haiku © Joan Ramell

Mirem bé aquesta imatge. A primer cop d'ull diríem que és una pintura de caire conceptual, però es tracta d'una fotografia. L'autor l'ha titulada Haiku i forma part de la sèrie oberta 'Rastres d'un missatge'. "...sense posar res que no hi fos i que no em trobés de manera casual, procurant captar de manera fidel retalls de la realitat enquadrada per la meva càmera, només aproximant l'objetiu a allò que em cridava l'atenció i provocant una mínima descontextualtizació." En una paret o en una tanca del carrer, on  hi havia hagut un anunci enganxat, ara hi queda la marca de la cola i altres materials que hi ha afegit el temps. Configuren una presència òrfena, un missatge nou amb història. L'autor ha fixat amb paraules el sentit d'aquesta impressió: haiku. Ens hi fa veure tres versos. Poesia visual.

La sèrie 'Rastres d'un missatge' es pot veure a la XIV Biennal d'Olot (Mostra Internacional de Fotografia). Fins al 27 d'agost.

SÈRIE 'THE MINISTER'

The Minister. Islàndia, 2020
Direcció: Arnór Pálmi  i Nanna Kristín

Sèrie centrada en un polític honest afectat d'un transtorn bipolar. No ho sap ni tan sols la seva dona, ni ell mateix. Carregat de bones intencions fa i desfà com a primer ministre del govern islandès, sense tenir en compte els protocols. Moltes idees són genials i d'altres sense sentit. No el pot aturar res, ni les conxorxes dins del partit per fer-lo fora i així ocupar cadires desesperadament (ens sona aquesta novetat!).  Protagonitza la sèrie l'actor Ólafur Darri Ólafsson, que broda el personatge en el marc d'uns entorns naturals d'excepcional bellesa. Filmin. 8 capítols de 50 minuts. 9/10

'BROS', AL TEATRE LLIURE MONTJUÏC

Bros. Creació i direcció: Romeo Castellucci. 

Sala Fabià Puigserver, Teatre Lliure Montjuïc

Espectacle del Festival Grec de Barcelona, al Teatre Lliure (estrenat el 2021 a Temporada Alta, Girona). Estranya bellesa en la tenebra d'un escenari poc il·luminat on es mouen vint-i-cinc figurants disfressats de policia i només tres actors de la companyia coneixen el desenvolupament del muntatge. Els altres han rebut el dia abans unes instruccions per actuar segons les ordres que rebin per l'orellera. Espectacle visualment potent, sense paraules, tret del monòleg del profeta Jeremies a l'inici, on explica la comesa que ha rebut de Déu (1:9)  Aleshores el Senyor allargà la mà i em tocà la boca, i em digué: «Té, poso les meves paraules a la teva boca.» Barreja icones de les arts plàstiques (El rai de la Medusa, de Théodore Géricault), del teatre de l'absurd (Samuel Beckett), de la política (un titella dictador) el sentit de les quals hem de connectar amb les accions violentes del grup de policies. I la sensació que només mirant sense veure-hi no entendrem res, ni tan sols sentències sobre llençol negre, com aquestes:

Nesciunt quid faciant? Imitatur
[No saben què fer? Llavors copien]

Carent ingenio? Materiam Reperiunt
materiam non reperiunt? Se ipsos adhibent
[No tenen idees? Llavors cerquen una matèria
No troben la matèria? Llavors s'utilitzen a si mateixos]

Pars quae apparent sine parte quae non apparet nihil est

[Una part que apareix no és res sense la que no apareix]

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
 Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

'IMMUNITAT', A LA VILLARROEL

Immunitat. Autor i director: Jordi Casanovas. 

La Villarroel, Barcelona

És inevitable que Immunitat remeti a la celebrada obra El mètode Grönholm des de la primera escena, encara que el que s'hi debat sigui diferent. Aquí sis persones seleccionades, suposadament a l'atzar,  no podran sortir d'un espai tancat i hauran de respondre preguntes que els fa una veu externa sobre la gestió política i sanitària de la pandèmia de coronavirus.  Qui fa les preguntes i avalua les respostes és un algoritme que exigeix la unanimitat per iniciar la sessió.  L'al·licient de l'espectacle és la descoberta ben dosificada de qui són les persones que han de parlar d'un tema candent, per a la resolució del qual la població hem acceptat mesures contradictòries i arbitràries. I, quan sabem qui és cadascú, tot quadra. Tant és el que els hauria preguntat l'algoritme si la sessió hagués tirat endavant. Interpretacions matisades i versemblants de Javier Beltrán, Borja Espinosa, Òscar Muñoz, Vicenta Ndongo, Ann Perelló, Mercè Pons.  9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

¡CHAKAPUM!, AL TEATRE TÍVOLI

¡Chakapum!. Autor: Joan Grau.  Direcció creativa El Terrat: David Lillo. Direcció musical: Pablo Novoa. Coordinació musical: Litus. Direcció: Xènia Reguant. Teatre Tívoli, Barcelona

Biografia musical de Litus (Carlos Ruiz Bosch) des dels catorze anys fins a l'actualitat.  La rumba com a fil conductor de la seva trajectòria vital i professional, amb un Litus omnipresent emmarcat en la història que li va frenar créixer i l'atzar que el va donar a conèixer picant pedra al miler de programes del Late Motiv, a Movistar, de la mà d'Andreu Buenafuente. L'espectacle mostra un personatge tendre, pencaire, amistós i amb gran talent musical.

Remarco el capítol del naixement de la rumba catalana amb Peret, al capdavant, una atmosfera que plana sobre el muntatge —en una escena de parades de roba hi havia El mig amic, encara que Litus hi cantés una altra cançó—. De fet, Peret costa de concretar i hi arriba només amb una cançó en espanyol i la dramatització còmica de pastor evangelista (episodi biogràfic del 1985, quan Peret ja havia escrit la majoria de cançons més celebrades). I també una cançó en espanyol representa Gato Pérez. Per tant, un muntatge sense cap concessió a l'auditori del Teatre Tívoli —on va debutar Peret— que hauria sentit com un plus de complicitat i s'hauria emocionat si ¡Chakapum! haguès inclòs cançons dels repetori en català d'aquests dos savis de la rumba. 

L'espectacle ens ha encomanat l'energia i tot l'auditori acabem dempeus, fent palmes i rumbejant. La nit  de l'estrena, amb epíleg de Rumba 3 en directe. Un treball de conjunt equilibrat, ben cantat, ben coreografiat, amb un precís muntatge audiovisual i excel·lents interpretacions de tot l'entorn del protagonista. Bravo, Litus! ¡Chakapum! 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

Extracte de la crítica en àudio al canal IVOOX

 

EDICIONS DIGITALS, AL COR D'UN AVELLANER

Foto: © Josep Lomas, juliol 2022

...dins d'un avellaner, al cor d'una rosa

de fulles moixes i molt verdes, com

pell d'eruga escorxada, allí, ajaçat

a l'entrecuix del món...

GABRIEL FERRATER

Avui que les avellanes ja són plenes, em plau compartir una selecció de creacions artisticoliteràries publicades on line.  Feu-vos-les vostres.

Desfici de mar

Poemes sobre el viatge i la reconstrucció del sentit de la vida lluny dels orígens.

Pròleg de Carme Andrade. Disseny de la coberta: Fina Veciana Poemes recitats per Carme Andrade, Mònica de Dalmau, Antònia Farré, Rosa Masanés i Andreu Sotorra. Vegeu enllaços: Hemeroteca, ressenyes, lectures. 2022

 

 

 Haikus de vi novell
Vint-i-dos haikus referit a la vinya i el vi. Aquarel·la de la coberta: Teresa Llorach Pòdcast al canal Spotify, veu: Andreu Sotorra.  Entrevista a «La Nova Ràdio», a càrrec d'Agnès Toda. 2021

L'alè 

que fa olor de menta

Poema narratiu il·lustrat amb fotografies de Fabián Acidres, Antonieta Codina, Mònica de Dalmau i Josep Lomas; pintures de Marta Ballvé, Anna Llebaria, Teresa Llorach, Marc Pérez Oliván, Pere Prats Sobrepere, Fina Veciana i Rosa Virgili. Disseny de la coberta: Pere Prats Sobrepere. Veu del pòdcast: Andreu Sotorra. Vegeu: Tot el que ha generat el projecte. 2021 

Bartomeu Llebaria, 

entre el serè i el garbí

Trenta pintures de Bartomeu Llebaria Grau (Barcelona, 1929 - Duesaigües, 2019). Pròleg d'Anna Llebaria. Amb textos de Miquel Accensi, Pol Bravo Llebaria, Maria Brull Pujol, Montserrat García, Bartomeu Llebaria, Anna Llebaria, Carla Llebaria, Carles Nogués, Lena Paüls, Queta Sedó, Anna M. Vallvey i Francesc Vergés. Vegeu: Tot el que generat el projecte. 2021

Bombes de llavors

Vint proses poètiques basades en obres de Carme Andrade, Teresa Llorach, Josep Lomas, Sara Mauri, Nené, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. Pròleg i epíleg de Mònica de Dalmau. Coberta dissenyada per Fina Veciana. Vegeu: Crònica de la performance de Bombes de llavors. 2019

Estimo la dona que soc:

#mestimo

Trenta-sis proses poètiques inspirades en pintures de Fina Veciana. Pròleg de Carme Andrade.  Vegeu:  Síntesi poètica de #mestimo, un regal excepcional. 2018

El vestit negre

Textos i imatges de Gisela Alcón, Xavier Aluja, Carme Andrade, Sílvia Armangué, Fabián Azul, Gemma Barberan, Josep M. Barraso, Meritxell Blay, Carme Boladeres, Antonieta Codina, Aleix Cort, Mònica de Dalmau, Màrius Domingo de Pedro, Raquel Estrada, Antònia Farré, Maijo Ginovart, Conxita Jiménez, Teresa Llorach, Eduard López, Pilar López, Pep Macaya, Nuri Mariné, Josep Masanés, Fina Masdéu, Ció Munté, Núria Naval, Nené, Lena Paüls, Rosa Puig, Carme Puyol, Mariona Quadrada, Romana Ribé, Cesca Toledano, Victòria Rodrigo, Carme Rosanas, Joan Tharrats, Maite Torres i Rosa Virgili. Pròleg: Biel Ferrer. Coberta: Rosa Virgili. Vegeu la crònica El vestit negre, àlbum polifònic. 2017 

 

Temps de penyora

Recull de poemaris premiats i / o publicats en diversos llibres col·lectius o a internet: Temps de penyora, Lletra menuda, Plens de ditades, Teló de fons, Haikus al ras i Tankes de cop. Coberta: Marta Anguera Curto. Il·lustracions de Teresa Llorach. Pòdcast: Andreu Sotorra. 2015, 20212

Remeno paraules

Vint proses poètiques il·lustrades per Xavier Aluja, Marta Anguera, Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, Núria Feijoó, Josep Masanés, Marc Pérez Oliván, Rosa Puig, Iolanda Salvadó, Cori Torroja i Fina Veciana. Coberta de Joan Tharrats. Pròleg d'Eduard López. Vegeu-ne informació i booktrailer. 2016 

 

 

Foto: © Josep Lomas, juliol 2022

Al setembre hi haurà les avellanes a punt de plegada. Continuem ensacant-les, si us ve de gust.

No trenqueu avellanes amb les dents
Penseu que cada dent
val un ull de la cara.
O, si us sembla millor:
No trenqueu avellanes amb les dents:
Les trobareu fallades
XAVIER AMORÓS

PEL·LÍCULA 'TEL AVIV ON FIRE'

Tel Aviv on Fire [Todo pasa en Tel Aviv]
Direcció:   Sameh Zoabi
Israel, Luxemburg, Bèlgica, França, 2018

Una mirada tendra sobre el conflicte palestinoisraelià. La història mostra les dificutats diàries de la comunitat palestina, però enfoca els bons sentiments. Salam (interpretat per l'actor Kais Nashef, premi al millor actor a Venècia) té 30 anys, viu a Jerusalem Est i treballa a Ramal·lah d'ajudant de producció  de la telenovel·la 'Tel Aviv on Fire', molt popular tant entre el públic palestí com entre l'israelià. Per anar a la feina, cada dia passa l'estricte control militar israelià. Al punt de control hi ha el comandant Assi, l'esposa del qual segueix amb fervor la telenovel·la. Un dia l'oficial interroga Salam i ell, per sortir-se'n, fingeix ser el guionista. I, a partir d'aquí,  cada dia l'oficial l'espera al control i intenta imposar un nou guió. Salam impressiona els productors amb les idees del comandant israelià. Salam i Assi pacten un final obert que permeti enregistrar una nova temporada.  Brillant. Filmin. 10/10

JULIOL, DE 'TEMPS DE PENYORA'

Aquarel·la de © Teresa Llorach, juliol 2022

  

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Un pi podrit amb tres branques, les arrels mig descalces,
i l'esperança mesurada en un pi jove, que no s'acaba de fer.
Si només fos la pluja àcida..., però viu també
amb l'amenaça permanent dels cans salvatges
que en xuclen de nit la saba.
¿Quantes muntanyes s'abaten amb morterades?
La terra insultada,
injectada de suc tèrbol a l'espinada,
mestressa del dolor que vindrà,
la inquietud de la por, surant en la veu del clan.
Un viatge a l'interior de la memòria,
ombres i llum en un espai de formes,
els melons esclafats podrint-se al ras
i tu escrivint sempre el mateix llibre,
en fila índia per voreres de carrers costeruts.
De nit, fanalets, lluernes, cuques de llum
i l'amor tothora en remull per continuar navegant.

© Lena Paüls

 

El Pi de les Tres Branques, símbol de la unitat dels Països Catalans, és un arbre mort des del 1913. Actualment, a uns dos-cents metres, hi ha un altre pi roig de tres branques, anomenat Pi Jove. 

Cada any, el tercer diumenge de juliol té lloc a Castellar del Riu (comarca del Bergadà), l'Aplec del Pi de les tres Branques, al voltant d'aquest pi roig.  S'hi reviu l'esperit del poema patriòtic 'Lo Pi de les Tres Branques', de Jacint Verdaguer. El poema narra la llegenda que té per protagonsita el rei Jaume I, que va tenir el somni profètic que seria rei de Catalunya, València i Mallorca. 

Vegeu la descripció de l'arbre que fa mossèn Cinto (Dins Pàtria, 1888):

Com una torre és son tronc / que s’esbadia en tres branques  / com tres titans rabassuts / que sobre els núvols s’abracen, / per sostenir en lo cel / una cúpula de rama / que fa ombra a tot lo pla / com una nova muntanya.

Cliqueu la imatge per accedir al poemari