30 de novembre 2019

PREMI PER A 'L'ALÈ QUE FA OLOR DE MENTA'

Recollint el premi de poesia, al Pavelló Municipal d'Esports
Granollers, 29-XI-2019
 
Jo, forastera,
he guanyat mitja vida
desmanegada.
La roba feta tires,
polsosa la sabata.
Tanka 'Parla Jamila', de L'alè que fa olor de menta

El meu poema narratiu L'alè que fa olor de menta ha rebut el 30è Premi de poesia del Vallès Oriental, convocat per Òmnium Cultural. El guardó s'ha fet públic a Granollers al Pavelló Municipal d'Esports, El Parquet, a la 30a Festa de les Lletres Catalanes, un acte multitudinari presentat per l'actor Toni Albà i les actuacions de Gemma Humet i el Cor Jove dels Amics de la Unió.

El jurat ha estat integrat per Xavier Noya, Judith Cobeña i Pau Gener. El premi compta amb el patrocini de la Llibreria La Gralla, de Granollers, amb una dotació de 1.800 € i la reserva dels drets de publicació durant un any.
Reus Digital, 15-XII-2019

En les seves intervencions, Toni Albà ha fet una crítica irònica sobre la censura d'abans i la d'ara. S'ha connectat en directe a Brussel·les amb el conseller legítim de Cultura, Lluís Puig, que ha felicitat la junta de l'Òmnium per la perseverança en la convocatòria dels premis, i el president d'Òmnium del Vallès Oriental, Sergi Bolea, ha llegit una carta de Jordi Cuixart, president de l'entitat, escrita dos dies abans a la presó de Lledoners.
 
*

HEMEROTECA
 
que ha generat el llibre en edició digital
 
**
 
* ESCOLTEU fragments del poema en la veu de l'autora
al canal  IVOOX o bé al canal SPOTIFY
 
 * LLEGIU el llibre en línia
 
 * DESCARREGUEU el llibre en format PDF


28 de novembre 2019

'BOMBES DE LLAVORS' AL PROGRAMA TELEVISIU «CONNECTI.CAT»

Minut: 22:05
Crònica de la periodista Ariadna Escoda de Canal Reus TV per al programa Connecti.cat que s'emet per a la Xarxa de Comunicació local. En directe des del Centre d'Art Cal Massó, una estona abans de començar la performance de presentació del llibre digital 'Bombes de llavors', 28-XI-2019






25 de novembre 2019

'JERUSALEM', AL TEATRE ROMEA

Jerusalem, de Jez Butterworth. Traducció: Cristina Genebat.
Direcció escènica: Julio Manrique. Teatre Romea, Barcelona
El Gall, el darrer de la nissaga Byron, és un llibertari barroer que viu en una autocarabana en un terreny urbanitzable. L'ajuntament l'amenaça constantment de desnonar-lo. Viu al marge de la llei i es relaciona amb delinqüents i persones marginals de l'entorn. Cridòria,  hipèrbole visual per a la fira de la Diada de Sant Jordi, patró d'Anglaterra, que se celebra en un espai proper. L'espectacle es va estrenar al teatre grec de Montjuïc i ara, es presenta encorsetat i amb falta d'aire a l'escenari del Teatre Romea.  Tot i així recomano aquesta peça gran, la durada de tres hores de la qual passa fantàsticament bé. Brillant, Pere Arquillué. No em puc imaginar cap altre Gall que no sigui interpretat per aquest actoràs tot terreny. 8/10


'UNA HISTÒRIA REAL', A LA VILLARROEL

Una història real. Autoria i direcció: Pau Miró
La Villarroel, Barcelona
El dramaturg Pau Miró (Barcelona, 1974) aprofundeix a Una història real en la relació entre un escriptor professional, de mentalitat progressista, i el seu fill, un universitari brillant i ultra conservador. En la darrera novel·la l'escriptor parla de la malaltia i de la mort de la seva dona i el fill l'acusa d'escriure aprofitant-se de la realitat i així justifica la incomunicació amb el pare. Sap que explotarà literàriament la seva experiència. Ha agredit un noi del campament i els monitors l'han denunciat per racista.  La dedicació del pare a defensar el noi posa en guàrdia l'editorial perquè el cas pot afectar la venda del darrer llibre. L'atractiu del muntatge rau en el quartet d'intèrprets que claven cada paraula. Bravo, Julio Manrique (escriptor), Laura Conejero (editora), Mireia Aixalà (psicòloga) i Nil Cardoner (fill) 8/10





21 de novembre 2019

INVITACIÓ A L'ESCLAT DE 'BOMBES DE LLAVORS'

Assaig de la performance 'Bombes de llavors', novembre 2019


Us convidem a viure 
una experiència multidisciplinar 
de l'art que obre interrogants

28 de novembre, 19:30 h
Centre d'Art Cal Massó, de Reus



Performance de presentació del llibre digital Bombes de llavors a càrrec de les rapsodes Alba Closa i Antònia Farré i les performers Carme Andrade, Laia Espallargas, Teresa Llorach, Sara Mauri, Martina Rius Mauri, Cesca Toledano, Fina Veciana i Rosa Virgili. 


Música: Cristina Duran
Guió: Carme Andrade 
Direcció escènica: Fina Veciana

20 proses poètiques de Lena Paüls
inspirades en pintures i fotografies de
Carme Andrade (aiguada xinesa)
Teresa LLorach (aquarel·la)
Josep Lomas (fotografia)
Sara Mauri (fotografia)
Marc Pérez Oliván (pintures) 
Cesca Toledano (fotografia) 
Fina Veciana (pintures) 
i Rosa Virgili (pintures)

Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau Mommertz
Coberta i mosaic epíleg: Fina Veciana

18 de novembre 2019

LA REUSENCA LORENA SANTIAGO, AL SOHO CAIXABANC DE MÀLAGA

 

La ballarina i actriu Lorena Santiago Aran (Reus, 1992) actua a l'espectacle de gran format A chorus line, al «Teatre Soho CaixaBank» de Màlaga promogut per l'actor Antonio Banderas, sota la direcció artística de Lluís Pasqual. L'espectacle es podrà veure el febrer al Teatre Tívolí de Barcelona. 
La Lorena va començar a l'Escola de Dansa del Centre de Lectura, va continuar la formació en diversos centres de Barcelona, dels quals destaca l'escola d'arts escèniques de Coco Comín. Als 19 anys va començar a actuar a Port Aventura i l'any 2017 va ser la imatge de l'edició del Gantxet Pintxo de primavera, en ocasió de l'Any Roseta Mauri.




17 de novembre 2019

MAGDALENA OLIVÉ ADELL, IN MEMORIAM

Magdalena Olivé Adell
Duesaigües, 1927-Argentona 2019
Ha mort a Argentona, la Magdalena Olivé Adell, filla de Duesaigües. No recordo l'any que vaig conèixer la Magdalena, però possiblement devia ser el 1976, el primer que passàvem l'estiu al refugi de la Vinyeta de Duesaigües. Les dues vivíem a Reus i a casa nostra ja havíem tingut tractes professionals amb el seu marit. Ens va presentar la Montserrat, la seva germana petita, a la botiga de cal Rofes, el dia que les dues celebràvem el sant (22 de juliol).  Des d'aleshores vam anar travant complicitats i afecte i no hi havia estiu que no entrés a saludar-la a casa seva i ens posàvem al dia de l'any que acabàvem de passar. 
Amb altres dones de la seva generació ens havíen trobat algunes tardes a conversar, a parlar de la vida, fins que el sol declinava. Aquí és on la vaig conèixer realment, perquè les converses van anar més enllà de preguntar-nos per la família. La Magdalena era una dona discreta, amiga del sentit comú, quan alguna cosa no li agradava o no quadrava amb el que ella tenia per correcte,  mirava l'interlocutor de través i, deia la seva sense cridar, sense imposar-se. La seva actitud serena i tendra feia que l'escoltessis, que volguessis prendre nota del que deia. Per sobre de tot, estimava els seus i omplien els pensaments patidors per tot allò que pogués assetjar-los en el viure diari.   Però, al mateix temps, fos el que fos que succeís en l'àmbit privat o en el col·lectiu, acceptava els fets amb la resignació que comporta haver pensat que podia passar el pitjor i, alhora, amb una extraordinaria força renovada per continuar endavant. 
Moltes gràcies, Magdalena, per tot el que he après de tu i per l'enteresa amb què has encarat els darrers anys. Saber anar-se'n potser també es pot aprendre.