Felicitem-nos per no claudicar
felicitem-nos pel nostre amor a la terra i a la humanitat
felicitem-nos per veure-hi llum quan tot sembla fosc
felicitem-nos per trobar consol en la mirada de l’altra
felicitem-nos per fer juntes un camí de llibertat
felicitem-nos per ser clam i ser rialla
felicitem-nos per desoir els cants de la confusió
felicitem-nos per pujar els cims amb pas ferm
felicitem-nos per refer els marges malmesos
felicitem-nos per caminar amb els peus a terra
i la mirada al cel
felicitem-nos dones per ser arbre, per ser aigua,
per ser ocell...
Si la novel·la La niña gorda (1917) de Santiago Rusiñol es llegeix com l'al·legoria de la Catalunya dels excessos, parodia i s'oposa per contrast a la mesura de La Ben Plantada (1911) que Eugeni d'Ors va publicar per entregues a «La Veu de Catalunya». ¿Novel·la humorística? A mi no em fa somriure ni tan sols com a hipèrbole grotesca. La noia ha llegit novel·les de fulletó, potser fins i tot alguna de les glosses de Xènius i espera algú que l'estimi amb amor pur, romànticament carrincló. Hi té dret. Però cau en mans de poca-vergonyes i aprofitats, començant pels mateixos pares. La noia serà exposada i ridiculitzada en una barraca de fira amb altres fenònems humans. Monòleg ben travat, sense altre condiment que la paraula, que l'adaptador i intèrpret broda. Al final, una pianola posa el subratllat musical de l'època. 8/10
Idea, música i direcció musical: Marc Sambola. Dramatúrgia: Marc Rosich. Lletres: Yasmina Rincón. Direcció: Marc Angelet. Onyric Teatre Condal, Barcelona
Per a espectadors més grans de 5 anys.
El musical Artaban, la llegenda del quart rei mags'inspira en la novel·la curta The Other Wise Mande (1896) d' Henry van Dyke, escriptor i pastor presbiterià nord-americà. El protagonista és un quart astròleg que suposadament segueix l'Estel de Betlem, però no aconsegueix els altres tres perquè pel camí s'entreté a fer el bé entre la gent, s'enamora i, amb enginy, posa pau entre els pobles desavinguts del recorregut. Els menuts segueixen la història amb fruïció, tot i algunes digressions que l'allargassen. L'espectacle excel·leix en les interpetacions de tota la companyia i un vestuari impecable i fantasiós propi de les cavalcades de Reis. Bravo. 8/10
Ningú no és imprescindible, no sé si cal recordar-ho, però tant és el nom que adopti un reconeixement que valora la feina ben feta. Així és com Canal Reus TV amb el suport de Vermut Miró ha convocat per cinquè any la ciutadania a presentar candidatures de persones i entitats que durant l'any hagin tingut un paper rellevant en diversos sectors de la societat local i comarcal.
El col·lectiu literari Reusenques de Lletres ha estat seleccionat com a un dels deu Imprescindibles de l'Any. Allò que fa set anys era un projecte ha esdevingut realitat: "Crear una plataforma estable d’activitats que permeti fer emergir el talent local tant de la literatura de ficció com de no ficció i donar-li visibilitat." No m'estendré a fer un detall de les activitats, us remeto al blog, i a les xarxes socials Facebook i a Twitter, amb la recomanació que ho feu amb temps, perquè la feinada és ingent. És ingent en quantitat i també en qualitat, sense abaixar el llistó, hagi estat quin hagi estat l'auditori al qual s'hagi adreçat cada esdeveniment.
Quan vaig saber la nominació d'Imprescindibles 2018 per a Reusenques de Lletres, no vaig pensar en tot el que podem argumentar documentalment: cinc llibres editats, un altre a punt de sortir, un concurs d'àmbit nacional, presentacions, col·loquis, lectures, contacontes, una ruta inspirada en el llibre 14 vermuts altres activitats literàries a Reus i a diversos municipis de la comarca. Vaig pensar, sobretot, en les persones que ho han fet possible. En primer lloc, l'escriptora i filòloga Fina Masdéu i la bibliotecària i escriptora Victòria Rodrigo, que van idear i van impulsar el projecte fa set anys i el coordinen des d'aleshores a tots els vents. En són les ànimes i van davant estirant-nos, o darrere empenyent-nos, cercant espais on difondre les realitzacions i estant atentes en tot.
La bibliotecària Victòria Rodrigo i la filòloga Fina Masdéu, ambdues escriptores i coordinadores de Reusenques de Lletres
La Victòria i la Fina creuen en el seu projecte i per compartir-lo han desenvolupat una gran capacitat d'activar sinergies. M'hi fan sentir còmoda, però a banda de fornir la part que em correspon de matèria primera —un text—, gairebé no participo en activitats presencials. A vegades hi he estat només per a la foto de grup (com a la presentació del volum 14 vermuts, on vaig participar amb un haiku!) M'agrada molt la idea —que va verbalitzar la Victòria— que els projectes del col·lectiu funcionen com un tren que fa parades i hi puja (o s'hi apunta) qui vol viatjar, qui té ganes i possibilitats d'embarcar-s'hi i ajudar el col·lectiu a anar a algun lloc.
Victòria Rodrigo, Fina Masdéu i Núria Naval a la proclamació dels Imprescindibles
Per això, avui que estem satisfetes pel reconeixement, agraïdes a qui ha presentat la nostra candidatura i a la comissió que ens ha votat, felicito totes les reusenques que escriuen amb qui hem iniciat i/o continuat el recorregut fins ara. Felicito, perquè també és per a elles el reconeixement, les persones que han col·laborat, o han participat més o menys activament en els projectes. Des de l'artista Fina Veciana que en va fer el logo i la imatge de marca, la portada dels dos primers llibres fins a la fotògrafa Cori Pedrola, autora de la composició de la portada del llibre de relats Veus que encara no és al carrer. Felicito les prologuistes i les presentadores dels llibres, el Servei de Biblioteques que va acollir com a seu el projecte Bibliorelats, a tots els il·lustradors dels contes per a infants aplegats a Contes de Vilaencanteri i els amics d'ANS Educació per promoure la ruta del vermut a partir de les nostres narracions. Felicito també Silva Editorial i, molt especialment Arola Editors, per la continuïtat, i els llibreters i els responsables dels espais on hem fet les presentacions, per la confiança.
Felicitem-nos. Per la feina feta i per la que volem continuar fent.
La neta del senyor Linh. Dramatúrgia: E. Jans i J. Kircher. Traducció: Sergi Belbel. Direcció: Guy Cassiers. Teatre Lliure
La neta del senyor Linh és una versió teatral de la novel·la de Philippe Claudel, La Petite Fille de Monsieur Linh (2005), publicada en onze idiomes (aquí traduïda per Lourdes Bigorra, Editorial La Magrana). Lluís Homar interpreta el monòleg del senyor Linh, un home gran, senzill i dolç que ha hagut d'exiliar-se del seu país en guerra. Va trobar als arrossars el fill i la jove morts i, al seu costat, la neta de tres setmanes i la nina de la petita. Agafa un vaixell que el desembarca a un port gris i desconegut. El senyor Linh només una maleta i un farcell valuós que estreny contra el seu cos. ¿Qui és aquest senyor Bark (interpretat en un enregistrament pel mateix Homar) que, sense fer preguntes, acull el senyor Linh en un banc del parc? L'espectador, en canvi, no podrà deixar de fer-se preguntes i fins al final no entendrà —no us heu de perdre ni una paraula!—per què l'ésser al qual el senyor Linh dedica tota la seva atenció no necessita atencions materials i amb l'escalfor d'un cos en tenen prou tots dos. Poesia per a un relat sobre el drama dels refugiats i la solidaritat entre humans encara que parlem llengües diferents.10/10
MONTSERRAT ROIG. Digues que m'estimes encara que sigui mentida
Recomano un passeig visual i sensorial per la CT Art Gallery (C/ Santa Anna, 6, Reus). Em constava —i ho he pogut comprovar— que l'artista i galerista Cori Torroja prepara amb molta antelació i cura l'exposició anual Regalart. Saló de Nadal. Enguany hi presenta una selecció de treballs excepcionals de materials, formes i mides ben diversos. Faig de memòria la relació d'artistes i de les obres que m'han impressionat de la mostra.
Joies de plata delicadíssimes de la Judith Ledesma,
autora que properament farà un taller a la galeria.
*
Pintures d'Eva Gil, que enceta amb
aquests treballs el tema de la figura humana.
*
Obres de Myriam Arnold que combinen
la pintura amb collages de teles i papers.
*
Ceràmiques sensuals de Ramon Gausset,
admirador i seguidor de la ceramista Neus Segrià.
*
Pintures de tema floral de la Roser Arcarons,
executades amb la tècnica dels murals medievals.
*
Pintures de grans espais oberts amb presència
de celatges espectaculars de Cristina Sainz.
*
Pintures poètiques de García Marsal,
amb remolins lila que envaeixen tot l'espai
*
Ceràmiques estilitzades de figures femenines
de Lola Losantos.
*
Ceràmiques de Roser Oter: una col·lecció de lectors
Pesssebre al pati de Museu Frederic Marés. Instal·lat fins al 2 de febrer
El pati gòtic del Museu Frederic Marès és un racó tranquil que invita a passar-hi una estona qualsevol època de l'any. Des del darrer Nadal el pessebre realitzat per l'Associació de Pessebristes de Barcelona és un nou al·licient per aturar-s'hi. Enguany és d'estil tradicional i les escenes —naixement de Jesús, anunciació als pastors, cavalcada de Reis Mags— tenen lloc en els boscos del massís del Pedraforca, presidides per les dues carenes muntanyenques. L'entorn paisatgístic s'ha elaborat amb suro i altres materials naturals.
Figures de fusta realitzades a mà en un taller italià
Per arribar al pessebre, cal fer un recorregut pel pati del museu, ambientat com un bosc de la zona i creat per l’equip de paisatgistes format per Ignasi Bisbe, Mireia Cardús i Mònica Luco.
A l'entorn del pessebre l'Ajuntament de Barcelona ha programat una sèrie de recitals, concerts nadalencs i col·loquis sobre la pervivència de la tradició pessebrista a Catalunya.
