JO TAMBÉ SÓC JAPONESA

Aparador d'una joieria del carrer Petritxol. Foto: © Paüls, 2011

"Jo també sóc japonesa", va dir l'actriu Montserrat Carulla, el dia de Sant Jordi, en l'acte solidari amb els damnificats del tsunami del Japó. Al peu de la Sagrada Família de BCN, amb direcció de Joan Ollé, es van llegir haikus i tankas d'Espriu, de Palau i Fabre i d'altres i se'n van traduir de japonesos (alguns pel duesaigüenc Albert Nolla.) Va ser un acte emotiu i molt digne que TV3 va transmetre en directe.

Hi ha moltes altres iniciatives solidàries amb el Japó, una de les primeres de les quals la va idear l'Associació de veïns del carrer Petritxol i la plaça del Pi de Barcelona. Els botiguers s'han posat d'acord per fer que els aparadors parlin de la gent que pateix al Japó, “Your pain is our pain, el teu dolor és el nostre dolor", diuen els cartells. Hi ha oberts comptes corrents on fer els ingressos.
També l'Associació Amakuni de Reus es va mobilitzar el 9 d'abril a fer un Senba zuru —mil grues d'origami (Llegiu Sadako vol viure)—, amb el nom de les persones que van fer un donatiu. No va aconseguir reunir-ne mil, però va recaptar una quantitat important que trametrà a la Creu Roja japonesa. S'estreny el kizuna,  els llaços d'amistat que uneixen totes les persones del món.

Stand de l'Associació Amakuni de Reus (9 d'abril). 

Foto inferior, grues d'origami.

Porta gravat a la memòria,
durant la resta de la teva vida,
les coses bones que han sorgit de les dificultats
PAULO COELHO. Manual del guerrer de la llum

¿VERITAT O MENTIDA?

Las fichas

Autor i director: Secun de la Rosa. Companyia Radio Rara Teatro.

Teatre Tantarantana, Barcelona

La protagonista de Las fichas és la Clara,  una jove inculta, somiadora, entrampada com "la Juani" de Bigas Luna,  que treballa del que pot al seu barri dels afores de Madrid i manté vincles destructius amb la seva mare. Participa en un programa televisiu d'aquests que furguen en la intimitat dels que s'hi presenten i una màquina diu si són veritat o mentida les seves respostes. Guanya el concurs i en surt rica. De seguida es veu envoltada d'una sèrie de corbs i  el llest de torn s'endú el millor tall. L'amor és cec i la noia se'n fa addicta. I, mentrestant, el públic, que veiem venir el desastre,  hi voldríem intervenir, quan el narrador s'adreça a nosaltres, en un joc metateatral força interessant. Las fichas és una obra distreta, portada a bon fi per uns intèrprets creïbles.

        

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

NOTES AL PEU, DE CORI TORROJA

Il·lustració de © Cori Torroja Marsal per a la prosa poètica Notes al peu, de Lena Paüls, 2011


El dia de Sant Jordi, vaig publicar Notes al peu, una prosa poètica inèdita que l'artista reusenca Cori Torroja va interpretar en imatges.

Quan vaig escriure el post Cori Torroja Marsal, perfum gravat vaig adonar-me d'un aspecte que em va fascinar i és que les obres d'aquesta pintora i gravadora parteixen de la lectura emocional del paisatge natural. Amb l'art, n'explica els volums i les coreografies, en capta el pas del temps que modifica imperceptible però implacable les persones i l'entorn.
En fer-li la proposta d'il·lustrar un text meu, s'hi va apuntar entusiasta. Li vaig enviar tres petites peces i va triar Notes al peu perquè segons es preguntava en un correu "¿qui no ha escrit el nom de la persona estimada a la sorra de la platja i no ha deixat missatges ocults en llocs secrets?"
A la Cori li agrada "remenar dintre d’un text i buscar-hi sentits, paral·lelismes,  jocs de paraules i missatges amagats."  Diu que es va enamorar d'aquesta prosa per les paraules i per les imatges que van sorgir de la pròpia lectura. "Notes al peu em desafiava, tota oberta de conceptes, de paraules, de sentiments"
N'ha fet una plasmació subtil, sensual, de traç lliure, sense embolcalls perquè, segons ella: "Un text tan potent de contingut no necessita cap ornamentació. Vaig complementar un esbós dibuixat a mà alçada que desprès vaig acolorir parcialment i intencionadament amb un programa informàtic. Vaig barrejar allò tradicional amb allò tecnològic per aconseguir una imatge més actualitzada i que transmetés més força i intensitat a les línies, ja que aquesta il·lustració està pensada per ser visualitzada a través de l'ordinador."

Per reflectir la qüestió del temps,

situo la protagonista en primer terme (present) 

i una mica d’esquena a l'espectador 

amb la mirada a la platja 
(a l’infinit i/o al futur),

on les  línies serpentejants marquen 

els altibaixos de la vida, i sobre l’arena,

el nom de l'ésser estimat  escrit  en vermell, 

el color de la passió i del desig.

CORI TORROJA MARSAL, 2011

CRÒNICA DE L'ESTEL DE SANT JORDI

Il·lustració d'Estel de Haro Giménez

per al poema És primavera al pedrís, 

de Lena Paüls.
Foto: © Montse Francisco, 2011 

L'Estel acaba de fer sis anys. Li vaig preguntat si volia il·lustrar un poema meu, per publicar per Sant Jordi. Quan em va dir que sí, el vaig escriure pensant en ella i la seva germana Ainhoa. Els el vaig llegir a la placeta de davant de casa, enmig del joc de cuinetes amb la seva amiga Mar.

L'Estel de Haro Giménez és una duesaigüenca que va néixer a Reus, el 2005. Ara fa P-5 a l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Té molts llibres a casa, però no es cansa de llegir el de La bella i la bèstia. Tampoc no es cansaria de mirar els dibuixos animats de Bob Esponja.  

L'Estel ha fet una il·lustració molt detallista per al poema És primavera al pedrís. L'acció se situa davant de la façana de casa seva, amb la capelleta, els pedrissos i la vidriera des d'on es veu el pou. Ha dibuixat dues nenes amb un plat de canalons de col a les mans. Són la seva amiga de l'ànima, la Mariona R. F. i ella mateixa. A la dreta hi ha el campanar, amb la campana i el rellotge. Primer va fer la il·lustració en llapis i després volia resseguir els perfils amb retoladors de colors.

Vam quedar que l'Adrià C. M. (que ara fa quart, i va il·lustrar l'any passat el poema que vaig fer per a ell: El plat fondo)  l'orientaria perquè quedés bé en escanejar-lo. A l'hora convinguda, van venir tots dos al jardí de llicorella de la Vinyeta amb uns quants amics de suport. Altres infants del poble també vam anar arribant, per allò de l'efecte crida. Vaig preparar berenar per a la concurrència.
Ja posats a la feina, l'Estel va repassar els perfils amb el color de retolador triat i després va reomplir amb tints de colors el fons. L'Adrià va actuar de tècnic i li va esborrar les ratlles de llapis i li va recomanar que fes les ratlles en la mateixa direcció.

L'Estel va tenir una cura especial amb el color dels cabells. Segons va demostrar, ella té el cabell castany, però les puntes són rosses i les va pintar amb un to de marró més clar que la resta. Per pintar els cabells de la Mariona es va aixecar a mirar-los i va fer el mateix amb el color dels ulls. Tal com es pot veure al dibuix, les dues amigues van quedar retratades amb la precisió del dibuix de l'Estel, que ara té sis anys.

La Montse Francisco Rabascall era allí i n'ha deixat testimoni gràfic:

L'Estel, la il·lustradora de És primavera al pedrís, Sant Jordi 2011

i l'Adrià, il·lustrador d'El plat fondo, Sant Jordi 2010

 Equip de suport de l'Estel, organitzat per a l'ocasió (D'esquerra a dreta: Mariona, Ainhoa, Joselyn, Genís i Alejo.)

L'OU CHILLIDA

 Ou Chillida. Creació de xocolata d'Oriol Balaguer. Pasqua, 2011

Hi ha llaminers que, per Pasqua, fan  els ous de xocolata a casa amb els motlles de silicona que es troben en qualsevol comerç del ram. Però, a les pastisseries, a més dels ous que podríem fer a casa sense gaire esforç, se n'hi troben d'altres que són obres d'art, com els que dissenya el pastisser barceloní Oriol Balaguer. Enguany  n'ha presentat una nova col·lecció, entre els quals es troba l’ou ratolí, l’ou tren, l’ou òrbita o aquest esplèndid ou Chillida, l'acabat de cacau del qual imita el ferro rovellat. Una peça per admirar. "Admira'm i no em mengis", sembla que digui.

NOVETATS PER A NOUS LECTORS

Descarregueu l'article   Personatges de ficció per a nous lectors
ANDREU SOTORRA. «Cornabou Revista Digital de Literatura Infantil i Juvenil», 2011 

Descarregueu els articles publicats a la revista «Time Out Barcelona»:
 Roda el món i torna al llibre
Premis per als nous lectors
Ficció per a tots els gustos

ANDREU SOTORRA, 2011

ÉS PRIMAVERA AL PEDRÍS

ÉS PRIMAVERA AL PEDRÍS

Toc de campana: les cinc.

L'aire fa olor de maduixes

i de flors de farigola.

És primavera al pedrís.

L'Ainhoa i l'Estel juguen

al carrer, davant de casa, 

fireta i fulles de col.

És primavera al pedrís.

De tres en tres les visites,

les amistats porten gana, 

s'asseuen i agafen plat:

—Ens convideu a dinar?

—Tenim canelons de col.

El carrer fa olor de mel

i de flors de romaní.

És primavera al pedrís.

Toc de campana: les sis.

Poema: © LENA PAÜLS, 2011

Il·lustració: © ESTEL DE HARO GIMÉNEZ, 2011

ADOB PER ALS ROSERS

Adob de matèria orgànica. 

Regal del professorat i dels alumnes
del Ceip La Noguera de Balaguer. 

Foto: © Paüls, 2011

Aquest bidó de cinc litres conté compostatge natural que farem servir per adobar els rosers migrats del jardí de llicorella. Procedeix del Ceip La Noguera de Balaguer, una escola que porta l'etiqueta d'Escola Verda amb tots els honors. Un regal original per commemorar Sant Jordi.