Cori Torroja Marsal al seu taller amb el tòrcul de gravat
Foto: © Joan Anton Alberich, 2010
Foto: © Joan Anton Alberich, 2010
L'artista reusenca Cori Torroja Marsal inaugura una exposició de gravats al restaurant Cal Blay de l'Hotel Imperial Tarraco de Tarragona. No he vist cap obra original seva, em baso en obra reproduïda, per tant no he pogut apreciar bé les textures, els colors ni els volums, però tot i així la intueixo propera, fondament sentida. L'explica amb aquestes paraules al cartell de l'exposició que inaugura avui: "La Meva obra esta feta amb les emocions i de les sensacions viscudes que em tramet la naturalesa."
L'autora, que ja compta amb una bona llista d'exposicions, prepara per al desembre una mostra per al Carrousel del Louvre a París.
Exerceix la docència a l'Escola d'Art del Centre de Lectura (Curs monogràfic de gravat, Curs monogràfic de llibres d'artista i Taller de dibuix i plàstica) i s'hi sent a gust; però, allà on realment perd la noció del temps és quan es tanca al seu taller de gravat. La seva constància la fa inaturable.
Per aprofundir-ne el tarannà i conèixer-ne les aspiracions, li he demanat que respongués el Qüestionari Proust. Tant les preguntes com les respostes són d'aparença simple, però contenen paranys d'interpretació:
QÜESTIONARI PROUST
A: ¿Quina característica destacaria de la seva manera de ser? —La constància.
B: ¿Quina qualitat prefereix en una persona?
—La sinceritat
C: ¿Què valora més dels amics?
—El respecte.
D: ¿Quin és el seu defecte principal?
—La recerca de la perfecció.
E: ¿En què prefereix passar el temps?
—Passejant, llegint, somiant, conversant...
F: ¿Quina seria la seva pitjor desgràcia?
—La pèrdua dels éssers estimats.
G: ¿Què voldria ser?
—Jo mateixa, el que sóc, amb una versió actualitzada i molt millorada.
H: ¿Quins dons naturals li agradaria tenir?
—Ser més pacient i saber escoltar.
I: ¿On voldria viure?
—En el lloc que ho faig: entre mar i muntanya
J: ¿Quin color prefereix?
—El blanc. Per mi és el silenci, el punt i a part, la puresa, la llum, la pau...
K: ¿Quina flor prefereix?
—La gardènia: blanca, petita, discreta, perfumada...
L: ¿Quin ocell prefereix?
—El falcó, per la seva força, la seva precisió i la seva bellesa.
M: ¿Quin nom (de noi i de noia) prefereix?
—Joan i Mar
N: ¿Quin és el seu autor preferit?
—¿Per què sempre t'ho pregunten en singular? No crec que les persones només tinguin un autor preferit. Núria Esponellà, Vicenç Villatoro, Roser Caminals, Carlos Ruiz, Jaume Fuster, Noah Gordon, Carme Riera, Ildefonso Falcones, Jordi Gebellí, Genís Cano, Josep Carner, Miquel Martí Pol... Tots els que escriuen sobre viatges i qualsevol d’art.
O: ¿Quin és el seu músic preferit?
—Ja hi tornem. Lluís Llach, Tomeu Penya, Serrat, Raimon, Vivaldi, Estopa, La Oreja de Van Gogk, Barbara Streisand... sempre depèn del moment, de l’estat d’ànim...
P: ¿Quin és el seu artista preferit?
—Turner, Rothko, i també Ràfols-Casamades, Albert Gonzalo, A. Clavé, Tapies, Barceló... Els arquitectes Norman Foster, Antonio Gaudí, Santiago Calatrava...
Q: ¿Quin és el seu heroi/heroïna de ficció preferit?
—La senyoreta Jane Marple (personatge de l’escriptora Agatha Christie)
R: ¿Quin personatge històric valora més?
—Leonardo Da Vinci, un geni.
S: ¿Què detesta per sobre de tot?
—La mentida.
T: ¿Com li agradaria morir?
—Al meu llit, mentre dormo.
U: ¿Quin és el seu lema?
—Sense esforç no hi ha resultat.
 |
"De la desesperació a l'esperança" (14 x 12 cm, desplegable, lligat,
tècnica: oli i tintes sobre paper Guarro, color negre i blanc.) © Cori Torroja Marsal, 2009 "Llibre blau" (15 x 16 cm, tècnica: gravat calcogràfic, punta seca, carborundum, tinta i gofrats.) © Cori Torroja Marsal, 2010. |
És per la Ment que se m'obre Natura.
J. V. FOIX