Forever King of Pop
Direcció artística i textos: Jesús Sanz-Sebastián
Teatre Apolo, Barcelona
Forever King of Pop no és ben bé un musical tal com l'entenem, amb un fil argumental. És més aviat un concert de les cançons universalment conegudes de Michael Jackson interpretat per dobles de veu i dobles d'imatge. El cantant resuscita en tres ballarins imitadors: el Jackson adult (el valencià Fran Jackson), l'adolescent (el madrileny Mampuele, que també n'imita la veu) i el nen (David García o Néstor Luque Pérez, segons les sessions), tots estan ben caracteritzats i resulten força convincents posats en el paper del cantant.
L'espectacle compta amb música instrumental i vocal en directe, efectes especials que creen diferents atmosferes i unes acurades coreografies realitzades per un cos de ball potent i sincronitzat. Un parament de qualitat que fa un repàs dels èxits del cantant i en fa digne homenatge. En canvi, els numerets naïfs dels presentadors que enllacen algunes cançons grinyolen tant en el conjunt de l'espectacle que és estrany que s'hi mantinguin després de tantes representacions. Tret d'això ens queda tota la resta, una experiència intensa de dues hores i mitja.