Exposició de gran format al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB): Per laberints.
Al Pati de les Dones hi ha un umbracle penjant, l'ombra del qual forma un laberint mòbil a terra. Una idea ben resolta, espectacular. Sense visitants, però. Baixem cap a les sales d'exposicions, buides, també.
L'exposició estarà oberta fins al gener i potser és lògic que no hi hagi cues, però ens en malfiem, perquè el dia que hi anem fan portes obertes.
L'exposició estarà oberta fins al gener i potser és lògic que no hi hagi cues, però ens en malfiem, perquè el dia que hi anem fan portes obertes.
¿Què hi veiem? L’exposició fa un repàs del concepte i la representació del laberint al llarg de la història. El recorregut, molt documentat, és més aviat insuls, tret del laberint transitable de miralls. Ens ha servit per recordar que el laberint ha fascinat a literats, cineastes, a dissenyadors de jardins i constructors de catedrals, perquè parla de la condició humana: hi ha infinites situacions en les quals és fàcil entrar però, difícil sortir-ne.
La metàfora del laberint té avui una base econòmica. ¿Com escapar del Minotaure de la crisi? Segurament que Teseu i Ariadna se'n sortirien sense exposicions de luxe com aquesta. Prescindible.
La metàfora del laberint té avui una base econòmica. ¿Com escapar del Minotaure de la crisi? Segurament que Teseu i Ariadna se'n sortirien sense exposicions de luxe com aquesta. Prescindible.
El laberint és la pàtria de qui dubta.
WALTER BENJAMIN