COPACABANA

Copacabana
Idea  i direcció: Sergi Ots
Guió i creación: Emilie De Lemos i Sergi Ots

Anem a veure Copacabana, una obra de cabaret clow gastronòmic. La performance té lloc a la Biblioteca de Catalunya, antic Hospital de la Santa Creu. Els tres intèrprets de la companyia Ponten Pie ens reben amb davantal i ens fan entrar al local, com si es tractés d'un restaurant. Acompanyen cada grup d'espectadors cap a tauletes ben parades per a dues persones. A partir d'aquest moment els espectadors formem part activa de l'espectacle. Darrera dels fogons hi ha tres cuiners atabalats (interpretats per Natàlia Méndez, Emilie De Lemos i el mateix Sergi Ots), que es comuniquen amb gestos i algunes frases en veu baixa. Són descendents del cuiner d'un circ que va haver de tancar portes. Els tres gourmets obren un restaurant decrèpit als afores d'una ciutat europea. No tenen mai clientela. Però un dia ens hi presentem nosaltres. En la nostra sessió érem una quarantena, però els clients sense reserva poden arribar fins a noranta. Malgrat no tenir ni menjar ni taules per tothom, atenen el grup. Ens serveixen minúscules quantitats de menjar i ens distreuen amb números del circ improvisant ombres xineses, mim, cabaret, música, manipulació d'objectes, etc.

El menú assessorat pel cuiner Víctor Quintilla:

crispetes al curry
carpaccio de formatge
espaguetis amb samfaina,
copa de mousse de xocolata
Per beure: aigua de l'aixeta

Hem vingut a veure una obra de teatre i en sortirem una mica sopats. Això sí, sense poder mantenir el cul a la cadira ni dos minuts perquè l'espectacle ens embolcalla per totes bandes. Tan bon punt ens han alimentat (és un dir) ens fan fora del local perquè diuen espantats (xiuxiuegen, més aviat) que no tenen ni llicència d'activitats econòmiques. Sortim de l'espai, però ens aturem per aplaudir els oficiants, a l'altra banda del cortinatge, a la nau gòtica. Tota la concurrència tenim el somriure instal·lat als llavis, anem esquitxats d'aigua i empastifats de sèmola de galeta. Els cuiners ens miren sorpresos. No responen als aplaudiments, no saben on posar-se. S'amaguen.
Aquesta performance va guanyar la beca de Noves Formes Escèniques al millor projecte escenogràfic i el premi Laboratori de Creació'09 de la Fira del Teatre de Tàrrega.

  Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»