VIDA PRIVADA

Vida privada

Autor: Josep Maria de Sagarra

Adaptació lliure i direcció:  Xavier Albertí

Teatre Lliure de Montjuïc. Sala Fabià Puigserver. 

Foto: © Ros Ribas

Encara ens estem preguntant si Vida privada de Josep M. de Sagarra és una novel·la o un reportatge ficcionat d'un gran periodista. I, ara, Xavier Albertí s'hi enfronta i en fa una obra de teatre, una mena de cabaret literari de tres hores i escaig. Dur. Molt dur de pair, si no fos per les interpretacions i la dicció excel·lent de tota la companyia que fa arribar amb nitidesa la llengua esplendorosa de Sagarra. I per la intercalació de cançons i d'apunts musicals de revista, ben coreografiats, tot s'ha de dir.

Sagarra relata a Vida privada fragments de la crònica social de l’alta burgesia barcelonina, que va des de la dictadura de Primo de Rivera a l'adveniment de la Segona República. I Albertí n'enfoca la morbosa relació que aquesta societat vinguda a menys va establir amb la vida nocturna del Paral·lel, la prostitució i la misèria. Però la sorpresa no es troba en el què sinó en el com. Els intèrprets "diuen" Sagarra. Ho fan des d'una narració en tercera persona, com si llegíssin, amb ritme ràpid. Un esforç considerable que els oficiants exigeixen al públic. I, aquí, és clar, és on els grans de l'escena brillen. Brillen Pere Arquillué i Imma Colomer, sobretot. Però també tota la companyia: Àurea Márquez, Mont Plans, Xavier Pujolràs, Oriol Genís, Miquel Malirach, Alícia Pérez, Alba Pujol, Aina Sánchez, Xavier Frau i Toni Vallès, amb el pianista Efrem Garcia, còmplice d'alguna petita acció dins de l'espectacle.

 És una línia vertical que va des del més alt de la sang 

i el diner fins als llocs més putrefactes del districte V. 

Hi surt tothom, "dels carlins als nudistes"
JOSEP M. DE SAGARRA. 

Entrevista de Manuel Brunet per a «La Veu de Catalunya»

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»