CONGRÉS PERE ANGUERA

El I Congrés Internacional Pere Anguera tindrà lloc els dies 13 i 15 d'abril, al Centre de Lectura i la URV. Consta de quatre àrees d'investigació que es corresponen als temes més aprofundits per Pere Anguera. Compta amb la participació acadèmica de 75 estudis sobre la identitat, els símbols i els mites de la contemporaneïtat a Catalunya i Espanya. El simposi ha programat una sèrie d'activitats paral·leles: una exposició amb dibuixos de Salvador Juanpere, la representació de l'obra de teatre Pluja de clemàstecs, de Pere Anguera, una ponència de Natàlia Borbonès sobre els articles periodístics de l'historiador, la presentació del documental coproduït per reusdigital.cat, Acid Factory i Canal Reus TVE. Impulsa el congrés el grup de recerca sobre Ideologia i Societat a la Catalunya Contemporània. Avui finalitza el termini d'inscripció. 

Consulteu-ne el programa definitiu 

GANG BANG

  

Gang Bang

Autor: Josep M. Miró i Coromina

Teatre Nacional de Catalunya,  sala Tallers.

El Teatre Nacional de Catalunya presenta una obra que, abans de l'estrena, va aixecar polèmica: Gang bang.  Els entesos, quan llegeixen o senten el terme, riuen per sota el nas. Diu la Wikipèdia: "Un gang bang és una expressió anglesa que fa referència a una situació en què un sol home o dona interacciona sexualment amb un gran nombre d'homes de forma simultània." L'obra es presenta amb el subtítol entre parèntesis: (Obert fins a l'hora de l'Àngelus). La combinació de títol i de subtítol és explosiva. Quan Sergi Belbel va presentar la temporada del TNC, l'obra, inclosa dins del projecte T6, només estava en fase d'esbós i el director de l'ens públic va dir que se situava en la visita de Benet XVI a Barcelona en motiu de la consagració del temple de la Sagrada Família.

Els censors de torn van ajudar a crear un gruix d'expectatives i, avui, a la sala Tallers del Nacional —plena a vessar— hi ha molta expectació.  I res, a banda d'un passeig de personatges amb poca roba que passegen amunt i avall frustrats, consumits per la insatisfacció. Els actors i les actrius s'emporten tots els pocs mèrits de la posada en escena. En destaca l'Oriol Genís, tant quan interpreta el client pidolaire sexual,  com quan protagonitza uns episodis tendres fent de pare desmemoriat de l'actual propietària del local de contactes.  Aquest Gang bang del TNC, més que una obra descarada, sembla un publireportatge d'un bar gai amb cambra fosca. Que els clients siguin alts funcionaris, que hi hagi un lleu ressò de la multitud del carrer pels voltants del temple no té cap interès, ni tan sols que caigui sobre el local una torre de la Sagrada Família. Les arques públiques es podien estalviar aquest espectacle.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre» 

LA PURPURINA I LA PELUDA

Tradescàntia purpurina. Foto: © Paüls

Al jardí de llicorella hi ha dues tradescànties. La purpurina (Tradescantia purpurea) té unes fulles de color morat fosc. Cap a final d'estiu fa una floreta esquifida de color rosa que sembla una joia, enmig de tanta foscor. En tenim una mata considerable situada entre sol i ombra en una torreta de mida mitjana. 

 Tradescàntia peluda. Foto: © Paüls

La peluda (Tradescantia sillamontana) és al jardí des de la primavera passada. Ens la va plantar per a nosaltres la Francisca O. i, durant l'estiu, es va convertir en una mata frondosa i gruixuda. A la tardor en vam fer esqueixos i fins ara han estat en lloc arrecerat.
A cap de les dues plantes no els proven les gelades, però se'n surten, i a la primavera rebroten amb ganes. Més val no regar-les gaire ni deixar-hi platet perquè l'aigua entollada pot fer podrir les arrels. Les tradencànties sempre ens fan quedar bé.

LONDRES (PARET MARINA / T5)

Londres (Paret marina / T5)

Autor: Simon Stephens. Traducció de Violeta Roca
Direcció: Marta Angelat. Sala Beckett

Foto © Lluna Nova

Dos monòlegs que van néixer per ser interpretats junts. Al primer, Paret marina, a l'escenari només hi ha l'actor Pau Roca assegut en un tamboret baix. Quatre llums menuts de sobretaula, als quatre cantons. Una tauleta al fons. ¿A qui s'adreça? ¿A qui confia la seva angoixa (el seu forat a l'estómac)? El personatge s'esplaia parlant del seu sogre,  de la felicitat en parella i de la filla. Però endevinem que ens vol dir alguna cosa més. I quan la diu, cada paraula que ha dit fins aleshores pren volada i sentit.

Al segon monòleg, l'actriu Mar Ulldemolins es troba també asseguda al tamboret, al fons de l'escenari, en aquest cas. La introducció és angoixant i, com en l'altre monòleg, fins passada la meitat de la representació no sabem quin és el desfici del personatge. Ha llegit una nota que el seu marit ha escrit a la seva amant on diu que en sent olor a les mans encara que ella no hi sigui. Ens la trobem en el moment que decideix canviar el rumb a la seva vida.
Els dos intèrprets omplen de matisos les paraules de Simon Stephens. Bona fusta!

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

BLAT DE MORO TENDRE

Foto: Revista «Cuina»

M'agrada el blat de moro tendre que es comercialitza desgranat en llauna. Davant del dubte de si era o no saludable, he buscat informació a la secció de productes de la revista «Cuina». Pel que sembla el blat de moro és un aliment ric en hidrats de carboni i, com que conté una gran part de fibra soluble, ajuda a reduir el pes corporal. A casa en posem una cullerada (Gigante verde light) a l'amanida amb enciam, nous, pebrot vermell i tomàquet. Menjar aquests granets daurats, dolcencs i cruixents em remet a la poètica de les dentetes de llet.

MONSTRES MONSTRUOSOS

Monstres monstruosos

Autor: Enric Larreula.
Direcció: Iban Beltran.
Jove Teatre Regina, Barcelona
Per a espectadors a partir 4 anys.

El conte Monstres monstruosos, d'Enric Larreula, primer va ser publicat en llibre, després, el mateix autor el va adaptar per al teatre. Veiem l'obra al Teatre Regina, a càrrec d'uns professionals experimentats, Marta Albir i Carles Bertrand. El muntatge compta amb la veu en off del narrador (el mateix Larreula).  L'actor i l'actriu coneixen de fa anys els espectadors menuts, es mouen coreogràficament per l'escenari  i fan anar els elements mecanitzats amb molta precisió. Uns elements quotidiants convertits en titelles que se la campen sols per l'escenari, i aniran agafant protagonisme com a monstres  que volen ajudar a convertir el fill de la parella en un monstre que superi en monstruositat els progenitors. El noi per fer la guitza als pares és tan bona persona que els irrita cosa de no dir, fins que s'adonen de l'estratègia i es fan ells mateixos bona persona amb la intenció que el fill,  per portar-los la contrària, es faci dolentíssim. En destaco el llenguatge genuí i dúctil que fa que, des de la primera paraula pronunciada, sigui un plaer estètic indissociable del que veiem a l'escenari.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

ARRÒS DE BACALLÀ

Amb els primers alls i les primeres cebes tendres, fem arròs de bacallà seguint la recepta  de la Montse G. de Duesaigües. El secret es troba en els ingredients de qualitat i la paciència.

 Arròs de bacallà. Foto: © Paüls

Per a dues persones necessitem:

175 g de bacallà sec esqueixat

1 ceba tendra grossa

4-5 alls tendres 

1 tomacó

pebrot vermell 

2 carxofes

1 grapat de pèsols

brou de verdures 

arròs

oli

Primer sofregim la ceba, els alls i el pebrot i, més tard, les carxofes tallades a vuitens i el tomacó rallat. Deixem confitar i hi afegim el bacallà sec esqueixat (que haurem deixat en remull unes hores abans). Després de donar-hi unes voltes, hi barregem l'arròs i, a continuació, just que el cobreixi, hi aboquem el brou de verdures bullint i el grapat de pèsols. No cal posar-hi sal perquè el bacallà ja en porta. Es pot rectificar a mitja cocció, però amb molta cura per no desgraciar el plat. Deixem coure uns 7-8 minuts, primer a foc fort i després reduït. Fora del foc, tapem la paella, deixem reposar l'arròs dos minuts i el servim.

Bacallà, i no va dir res.

Dita popular 

DESCLASSIFICATS

Desclassificats. Autor i director: Pere Riera

Intèrprets: Emma Vilarasau, Abel Folk i Toni Sevilla 

La Villarroel, Barcelona

L'obra Desclassificats posa en qüestió la fiabilitat de la informació periodística. El dramaturg Pere Riera ha escrit un text contundent, amb tocs irònics, molt interessant i ben construït. Amb això no n'hi ha prou, és clar, també demana una bona interpretació. L'actriu Emma Vilarasau hi posa el punt diferenciador de qualitat i Abel Folk (interpreta el cap de comunicació del president) i Toni Sevilla (el president entrevistat) arrodoneixen el conjunt. El plantejament m'ha recordat el duel periodista mediàtic—president dels Estats Units (que es va produir en realitat), que recull l'obra Nixon-Frost, que aquí es va poder veure al Teatre Lliure de Montjuïc. A Desclassificats, una periodista televisiva de prestigi entrevista el president del govern (podria fer pensar en Berlusconi pels fets que darrerament l'impliquen) per un assumpte de corrupció de menors.  La periodista també vol amagar que la seva filla adolescent trafica amb drogues. El xantatge està servit.

¿Què passa quan prenem consciència 

que no som tan íntegres, ni tan dignes, 

ni tan coherents? ¿Com assumim el trencament 

entre les nostes conviccions i la nostra voluntat més íntima? 

PERE RIERA, autor de Desclassificats.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»