28 de març 2011

LONDRES (PARET MARINA / T5)

Londres (Paret marina / T5)
Autor: Simon Stephens. Traducció de Violeta Roca
Direcció: Marta Angelat. Sala Beckett
Foto © Lluna Nova

Dos monòlegs que van néixer per ser interpretats junts. Al primer, Paret marina, a l'escenari només hi ha l'actor Pau Roca assegut en un tamboret baix. Quatre llums menuts de sobretaula, als quatre cantons. Una tauleta al fons. ¿A qui s'adreça? ¿A qui confia la seva angoixa (el seu forat a l'estómac)? El personatge s'esplaia parlant del seu sogre,  de la felicitat en parella i de la filla. Però endevinem que ens vol dir alguna cosa més. I quan la diu, cada paraula que ha dit fins aleshores pren volada i sentit.
Al segon monòleg, l'actriu Mar Ulldemolins es troba també asseguda al tamboret, al fons de l'escenari, en aquest cas. La introducció és angoixant i, com en l'altre monòleg, fins passada la meitat de la representació no sabem quin és el desfici del personatge. Ha llegit una nota que el seu marit ha escrit a la seva amant on diu que en sent olor a les mans encara que ella no hi sigui. Ens la trobem en el moment que decideix canviar el rumb a la seva vida.
Els dos intèrprets omplen de matisos les paraules de Simon Stephens. Bona fusta!

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»