28 de novembre 2010

«ARA», SURT A BUSCAR EL FUTUR

Portada de l'edició impresa del diari «Ara», número 1

La primera portada de l'ARA mostra el doctor Moisès Broggi —102 anys, el més veterà dels il·lustres del país— i Graciela Noguera —10 mesos i 28 dies, la primera catalana nascuda aquest 2010—. L'un simbolitza la saviesa venerable i la lluita constant i serena per defensar el país, la democràcia, la pau i la justícia. L'altra és la mirada envers el futur, tot per veure, tot per descobrir. És un retrat que parla també de la capacitat de Catalunya per acollir i integrar tots aquells que volen formar part del país. («Ara», 28 de novembre de 2010)

27 de novembre 2010

AGOST AL TEATRE NACIONAL

Agost
Autor: Tracy Letts. Traducció: Joan Sellent
Direcció de Sergi Belbel
Teatre Nacional de Catalunya. Sala Gran
Fotos: © David Ruano


Una tragicomèdia de quatre hores: "Agost", de Tracy Letts. El text eleva a categoria de metàfora universal allò que és particular d'una —diguem-n'hi— família nord-americana actual. A l'escenari, tretze grans intèrprets, encapçalats per dues feres: Anna Lizaran i Emma Vilarasau, que despleguen una monumental antologia de recursos interpretatius. La resta de repartiment és al seu lloc, fent brillar l'elaboradíssima  traducció de Joan Sellent quan toca.
M'impressiona tot el públic de la Sala Gran del Teatre Nacional aplaudint dempeus. Bravo, Belbel! 10/10


IL·LUSTRACIONS LITERÀRIES

 Noms robats, Tàssies. Editorial Cruïlla, Barcelona

Des de fa més d'un any, la revista digital «Cornabou», especialitzada en literatura infantil i juvenil, té obert un portal a Flickr on es poden visualitzar individualment o seqüenciades moltes de les làmines que han protagonitzat els àlbums il·lustrats publicats per editorials catalanes tant de dibuixants catalans com d'estrangers. Les darreres incorporacions han estat les il·lustracions de les novetats de Nadal i Reis, entre les quals hi ha la capsa que commemora el centenari de Mark Twain, Les aventures de Tom Sawyer  i Huckelberry Finn, amb les il·lustracions realitzades per Meritxell Ribas amb la tècnica del grattage.
La revista digital «Cornabou» ha estat classificada en el primer rengle preferent en el criteri de recerca de «crítica de literatura infantil i juvenil» del buscador Google entre prop de 500.000 enllaços. Ofereix notícies sobre literatura infantil i juvenil, premis literaris d'aquest àmbit, un directori d'autors i il·lustradors, webs de professionals del sector, crítiques de literatura infantil i juvenil, i un directori amb tràilers de les pel·lícules que s'han rodat a partir d'adaptacions de contes o novel·les adreçades als infants i joves.

26 de novembre 2010

LES KOKESHI

A l'àlbum il·lustrat Quimonos. Kokeshi, d'Annelore Parot (Edelvives, 2010)  totes les criatures porten un quimono diferent. No n'hi dues d'iguals encara que a primer cop d'ull ho semblin. A cap se'ls veu peus ni  mans. És un llibre d'entreteniment amb jocs d'observació i d'atenció. Són al país de les kokeshi, però fora de la imatge, no en sabem res més. La dedicatòria que inclou la pàgina dels crèdits s'adreça a algú que fa nines adhesives per a les habitacions de les criatures. No és cap gran aclariment. Acabo l'àlbum sense saber què és una kokeshi. Me n'informo.


Origen de les kokeshi
Les kokeshi són unes nines tradicionals del nord del Japó, de la regió Tohoku, una àrea famosa pels balnearis d'aigües termals. Són de fusta, fetes i pintades a mà. (vegeu-ne vídeo) i es venen com a joguina als visitants de la zona. Representen el desig de bona salut per als nadons. En un principi sembla que no es pintaven i s'usaven per fer massatges als balnearis.

Kokeshi en diversos formats
El que va començar com la fabricació d’un petit objecte de record per als turistes s’ha transformat en una indústria representativa de la cultura japonesa. Les kokeshi de fusta tenen rèpliques de totes mides i en gran varietat de materials: en paper com a retallables, com a punts de llibre, en sanefes decoratives de roba, en clauers i joies, en  adhesius transparents com a frisos d'habitacions infantils...  També hi ha Kokeshi per a adults. 
 
Les kokeshi geisha
Fa unes setmanes, en un dinar amb exalumnes de català, em van regalar un punt de llibre que representa una geisha.
—¿Quina filla quan està de viatge pel Japó recorda portar un detall de record per a les amigues de la mare?, va dir Ramona S. referint-se a la filla de Maria M.
Miro el punt de llibre i el relaciono amb la informació que acabo d'obtenir. La nina de paper té una cara rodona, porta quimono, no té mans ni peus. ¿És una kokeshi geisha?

25 de novembre 2010

L'ANUNCI DE LA LOTERIA DE NADAL


Som a un mes de Nadal. Enguany l'anunci que anima la ciutadania a comprar butlletes de la loteria ha costat 6,8 milions d'euros. Un 20% més econòmic que el dels darrers anys. S'ha rodat a Manresa i a Munic per l'agència madrilenya Ricardo Pérez y Asociados. És en color. Té com a tema l'imaginari dels contes infantils: Alícia al país de les Meravelles, La Ventafocs, Peter Pan, El gat amb bótes.
És un anunci ben realitzat, que crea un ambient d'il·lusió (aquest fet no té cap mèrit quan es compta amb tots els recursos del món i algú els paga) Banda sonora de somni, amb la cançó "Everyday", de Sam Brown i Hug Jones. Tanca l'anunci la representació de Tiké, deessa de la fortuna, sobrevolant un carrer d'una ciutat tot repartint or amb el corn de l'abundància.
El lema: "Sólo hace falta jugar. ¿Jugamos?" Sí, això és el que falta, ¿a què juguem?


Començar jugant i acabar plorant.
El joc, el llit, la nit i el foc no s'acontenten mai amb poc.
Gastant molt i guanyant poc... no acaba bé el joc.
Qui juga per necessitat, perd per obligació.
(Del refranyer català)
 

24 de novembre 2010

ARÍTJOL, L'ALIMENT DELS BARRUFETS

Fruits d'arítjol. Foto: © Antonieta Codina
 L'arítjol (Smilax aspera) és el plat preferit dels Barrufets. Popularment se l'anomena amb altres noms: heura espinosa, matavelles, sarsaparrella, banya de bou, heura del diable... Creix entre bardisses, entortolligada en altres plantes. Les fulles en forma de cor, amb espinetes tot al voltant, són verdes i lluents tot l'any. Ara té baies esfèriques i carnoses de color vermellós en forma de raïm (vegeu-ne foto.)
De les arrels es fan begudes refrescants i fins i tot se n'han comercialitzat.  Sembla que en infusió tenen propietats estimulants i depuratives. Se'ls suposen efectes antiverí i per això, diuen, que emperadors romans com Claudi, Cal·lígula o Domicià en prenien com a prevenció. De tota manera, la Comissió Europea considera que els usos d'aquesta planta no estan provats i desaconsella utilitzar-ne tant per la ineficàcia com pels riscos que pot comportar. Per tant, més val mirar els arítjols de lluny i deixar-los per  als barrufets.

23 de novembre 2010

PINOTXO REUTILITZAT

Pinotxo, bric à brac
Companyia Zum Zum Teatre
Teatre Regina

Espectadors a partir de 3 anys

Dos comediants de la companyia Zum Zum, amb l'obra Pinotxo, bric à brac, ens ensenyen des de l'escenari del Teatre Regina a inventar contes. Ho fan amb un llenguatge acurat, i amb moviments estudiats que donen sensació de feina ben feta. Demostren que qualsevol objecte ens pot donar peu a obrir la imaginació. Un conte amb materials reciclats. Perfecte, ens diem. En una cançó animen a explicar els contes clàssics amb les transformacions que vulguem. Fins aquí hi podem estar d'acord, sempre que no traïm l'esperit del personatge, és clar. I l'esperit del personatge del conte d'avui —Pinotxo— és el d'un mentider a qui li creix el nas. Sense aquest fet no hi ha Pinotxo. O hi ha poc Pinotxo. Al personatge d'aquesta versió teatral li passen moltes coses, però no menteix descaradament. En un episodi, només, el braç de la sortida de l'aigua d'una regadora serà la representació del nas llarg. Vist i no vist. Una bona tarda de teatre; però, Pinotxo, a mitges.


22 de novembre 2010

EL CODONYAT

 Codonyat elaborat per Montse Francisco
Foto: © Paüls
Fa més de trenta anys que l'Àngela V. de Duesaigües ens regala codonyat. El fa seguint la recepta de tota la vida. Cada any ens avisa que l'any següent no en farà, que els braços se li cansen de tant remenar el preparat de condonys  i sucre. I, després hi ha allò de quan comença a bullir i a fer esquitxos assassins... "Que és el darrer any, vaja."
Enguany el codonyer de sempre ha fet figa i l'Àngela podia haver fer creu i ratlla a l'elaboració de codonyat. Però la seva jove petita, que és internauta, ha buscat una recepta que semblava senzilla  i l'ha posada en pràctica amb els pocs codonys que ha fet un altre codonyer. I ja tornem a tenir codonyat melós, excel·lent.
Però, la cosa no ha quedat aquí. L'amor propi de l'Àngela ha fet que també ella s'hagi animat a experimentar la nova recepta. Resultat: torrons de codony. S'ho ha pres bé. 
Tenim el codonyat assegurat per molts anys.