CIRC RESSUSCITAT

El Teatre Victòria obre temporada amb un espectacle de circ: "Circo de los Horrores." Circ per a adults, que entusiasma també els adolescents. La tesi de l'espectacle és basa en la constatació que el circ és mort i aquí el ressusciten. La nit d'estrena (1-X-2009), tot de personatges extrets del cinema i de la literatura fantàstica poblen el hall i la platea. Hi ha la nòvia cadàver, el penjat (interceptant des de l'amfiteatre el passadís), el geperut Quasimodo, la nena de l'exorcista xisclant, un boig amb camisa de força dins d'una gàbia, una mòmia, un faune... "Tots som morts", diu el vampir mestre de cerimònies, el magnífic clown Suso de Silva. Els números de circ clàssics beuen d'aquesta estètica, tant pel vestuari, per l'escenografia, la banda sonora, com per la teatralitat. Però només és l'embolcall per presentar uns números de factura excel.lent: una contorsionista, un llençador de ganivets i la seva parella, (en un mena de coreografia de registre sadomasoquista), uns acròbates, una funàmbula malabarista, una doma de cavall, unes trapezistes a les cintes. Els números de pallassos protagonistats per Suso i el públic "voluntari" donen unitat al conjunt. El contrapunt d'innocència malèvola el dóna una nena de set anys, la filla de Suso. Juga a pilota amb el cap tallat de la seva mare, fa d'escapista i diu el text amb convenciment. Un espectacle contundent, que val més veure a partir de la fila set.

Llegiu-ne una crítica més completa a «Clip de Teatre»

Urtain, mite de la boxa

El dia que vam assistir (5.IX.2009) a la representació d'Urtain, al Teatre Romea no funcionava la refrigeració. Per tant, al fum que envaïa el ring que hi havia enmig de la platea s'hi havia d'afegir una calda xafogosa. Tot plegat, envoltava d'un ambient encara més real la crònica històrica, el combat turmentat que protagonitzava un esplèndid Roberto Álamo a escena. ¿Qui era Urtain? Un boxejador. Un poca-pena que a finals dels anys seixanta i a principis del setanta va triomfar en el món de la boxa i va protagonitzar diversos anuncis ("Soberano es cosa de hombres", per exemple.) El franquisme el va utilitzar com a símbol del mascle ibèric que podia sortir de la pobresa a cops de puny. Remarco l'interessant treball d'hemeroteca del dramaturg Juan Cavestany, ja que no disposava de cap biografia sobre aquest mite. La trancisió política havia deixat de banda Urtain. Es va anar minant per l'alcohol, l'oblit i la falta de recursos. Es va suïcidar a les envistes dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Nixon & Frost, la fi de la innocència

Les interpretacions que fan Lluís Marco i Joan Carreras a Nixon & Frost és d'aquelles que marquen currículum. La peça teatral que protagonitzen al Teatre Lliure és la revisió de les quatre entrevistes televisives en què un president desbancat (Richard Nixon) i un agosarat i jove periodista en el zenit de la seva carrera (David Frost) van mesurar les seves forces. Frost va aconseguir que Nixon confessés i demanés perdó públicament per la seva participació en l'ocultament de proves de l'anomenat cas Watergate. El 1974 Nixon havia estat acusat d'obstrucció a la justícia. No havia admès cap culpa. Havia dimitit del seu càrrec de president dels EUA abans de la cloenda del procés. Gerald Fort, que era del partit republicà com Nixon, l'havia indultat. Les famoses entrevistes es van produir tres anys després d'haver renunciat al càrrec. Nixon & Frost és un espectacle de gran format, elegant i sobri. A banda dels primers actors, em van agradar en especial les dissertacions d'indignació continguda que fa l'actor Andreu Benito i la presència escènica de l'actriu Chantal Aimée.

Vianant anònim en crisi

Som a la plaça de la Universitat direcció ronda Sant Antoni. Anem darrere d'un home de mitjana edat, ben vestit, que duu un portafolis de pell de color negre a la mà dreta. S'atura davant d'una cabina telefònica. Però no agafa l'auricular. Amb la mà esquerra furga en el dipòsit del canvi i, després, s'ajup a la gatzoneta. Passa la mà esquerra plana per sota l'espai que hi ha entre l'estructura de la cabina i el terra. Deu haver perdut alguna cosa, ens diem. La mà li ha quedat negra de brutícia i la manté al llarg del cos, procurant que no li toqui el pantaló. S'acosta a una altra cabina i fa el mateix. Sembla que hi ha trobat una moneda. Se la mira i, amb dos dits bruts, la introdueix al portafolis per l'obertura de la manxa, com si es tractés una guardiola. De mica en mica s'omple la pica.

L'Adrià als 9 anys

L'Adrià C. M. té nou anys. És un nen amistós, que escolta amb tranquil·litat els altres. I els respon serè, ponderat. És d'aquelles criatures en qui els adults i els companys de la seva edat poden confiar. Va fer aquest dibuix un caient de tarda d'aquest estiu, al jardí de llicorella del refugi de la Vinyeta. Va venir a casa amb la seva mare i el seu germà Genís perquè els dediqués el conte La draga sense escates.

Avui, quan anava a arxivar el dibuix, m'he adonat que l'Adrià va dibuixar al fons el pont sobre el barranc d'Enseula que dóna nom a aquest blog. Va començar el dibuix pel gerro de flors. El va fer tan gran que no li cabia a la plàtera de postres que li vaig facilitar i el va repetir en aquesta altra plàtera. Un cop dibuixades amb tots els detalls les flors, va dibuixar el paisatge natural que l'envoltava. Mentre el feia, anava dient: aquí faig les plantes del jardí (a la dreta s'hi veu clar un romaní), les orenetes volen, allà dibuixo la serra, el para-sol... Tret de la proporció del para-sol, la resta és prou fidel al que es veu des de la perspectiva de la taula del jardí. El dibuix diu molt de la sensibilitat de l'Adrià, un nen de nou anys que no només sap escoltar, sinó que també sap mirar.

LLENGUATGE BÈL·LIC

M'adono que prolifera cada vegada més el lèxic bèl·lic en els mitjans de comunicació. La majoria es refereixen a la contesa entre partits polítics i de futbol, però també es colen en altres camps. N'he recollit una mostra:

• 14-V-2009 "Primera bala", És el titular de la portada de la publicació BiB Blanc i Blau, del Club de Futbol Espanyol. El club es troba en zona de descens. Interpreto que el titular commina els jugadors a fer un gol al primer xut.
• 11-IX-2008 "L'artillereia teatral s'ha posat en marxa. Un exèrcit d'actors..." Toni Puntí a TV3, informant sobre la Fira de Teatre de Tàrrega.
• Nov. 2007 "Armas contra el frío. Botas, abrigos, faldas tubo... la mejor munición para combatir el frío, destacada en las filas de un frente polar, está en pie de guerra." Text extret d'un reportatge de moda. REVISTA E.
• S/d "Un exèrcit de gent ha fet possible aquest pacte." Frase d'Artur Mas, a TV3. Es referia a l'Estatut.
• S/d "La polèmica dóna munició al PP." Text de Telenotícies, TV3. En ocasió d'una desavinença en el si del govern tripartit català.
• 17-VIII-2006 "Els incendis de Galícia serveixen de munició política al PP." Telenotícies TV3.
• 18-XI-2005 "Els jugadors aviat seran a dormir a les seves habitacions vetllant les armes Telenotícies, TV3. L'endemà jugaven Madrid i Barça.
• 5-X-2005 "Volen més guerra." Diari AVUI. Polèmica sobre la fitxa del jugador del Barça, Lionel Messi.

Minibús

Fa un matí clar i quiet de tardor. A la parada del bus de Duesaigües ens hi esperem l'Àngela, la Magdalena i nosaltres dos. Quan s'hi atura el minibús ja porta un passatger de l'Argentera. El conductor, que s'acosta a la tercera edat, ens acull amable: "1,90 € cada bitllet", diu. No ens té vistos, i s'imagina que no sabem quant hem de pagar. Entre marges de pedra seca, zim-zam, zim-zam, s'empassa els tombs fins a Riudecanyes amb serenitat. Però, concentrada en les giragonses, no em fixo en els pins que la darrera ventada va decantar sobre el pantà. Després, pel pla, la vista i l'ànim s'esplaien en passar entre les oliveres farcides de puntets verds, encara. I entre els ametllers sense fulles i els avellaners carregats, a punt de replanar. Al pas per Montbrió, uns elevadors a la carretera per dissuadir els conductors a córrer sacsegen el passatge. Arribem a la plaça de les Oques després d'unes quantes frenades. Sortim del minibús amb la felicitat remenada.

DRAGÓ COMÚ

Dragó a la paret del Refugi de la Vinyeta. © Paüls

He empaitat un dragó comú (Tarentola Mauritanica) que ha entrat per la porta del rebost. L'he estabornit amb l'escombra i s'ha desprès de la cua per distreure'm. Mentre la cua bellugava, he pensat en la recomanació de deixar-lo viure dins dels armaris de roba perquè mantingui a ratlla les arnes. No li ho permetré. M'estimo més no desar mai roba que no sigui neta del tot i esperar que els saquets d'espígol facin la resta.