Continuo aprofundint aquest poemari-pel·lícula amb la recreació visual de cada poema en format tridimensional. Cada peça s'acompanya de l'enregistrament sonor del poema. Recitació, fons musical, objectes que sumen capes de sentit a Plató desert. Feu-vos-el vostre:
El dramaturg i director Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) signa Göteborg, la cinquantena obra del seu palmarès. Aquest cop, presenta una comèdia romàntica agredolça bastida amb l'estructura de les grans històries. Cinematogràfica. L'actor Roger Coma és ell, el Sergi. I l'actriu Maria Molins és ella, la Paula. Quan eren adolescents, cap al 1993, en un viatge d'estudis a Göteborg es van entendre de meravella durant tres dies. No s'havien vist mai més en trenta-dos anys, i ara la Paula va a trobar el Roger a casa seva per aclarir per què es van distanciar. El record dels tres dies detallat al dietari personal de la Paula de divuit anys —reproduït a escena per dos intèrprets joves [Berta Rabascall i Jan Mediavilla] i la falta d'entesa d'última hora que no va permetre que aprofundissin a estimar-se. ¿Què hauria passat si...? I la sorpresa del desenllaç. Demolidor. 10/10
El Museu Nacional de Catalunya presenta l'exposició Tinta contra Hitler, en homenatge del caricaturista Mario Armengol. Va treballar pels serveis secrets britànics durant la segona Guerra Mundial. L'encàrrec del Ministeri d'Informació britànic era «Matxacar a Hitler gràficament». L’humor gràfic, en temps de guerra, havia d’anar acompanyat d’una
sensibilitat especial que obligava l’artista a esmolar l'enginy i no fer bromes absurdes i, sobretot, estar pendent de l’actualitat
bèl·lica. L’encàrrec era crucial per mantenir la moral dels Aliats
durant la guerra i per empetitir, a ulls dels civils, l’amenaça de l’Eix. És així com fins al 1945, Mario Armengol va dibuixar uns dos mil dibuixos contra Hitler, publicats a diaris de tot el món, de
Nova Zelanda a Xile passant per Haití. Alguns fan riure, d’altres fan estremir.
Entre altres influències, sobresurt la tradició de l’humor gràfic català d’En Patufet, L’Esquella de la Torratxa, Papitu o El Be Negre, de la qual Armengol se sentia hereu.
El llibre d'art 12 fotografies de JOAN RAMELL per a 12 poemes de JORDI ALIGUÉmostra la pulsió de confluències entre els dos creadors.Els poemes d'Aligué han motivat la tria de fotografies de Ramell. Tot i que algunes fotografies són fetes posteriorment a la tria del poema, sembla que la majoria es trobaven latents desitjant paraules amb
qui aparellar-se. Interrelacionant capes de sentit, les "parelles de llum i tinta" resultants aconsegueixen vibrar amb entitat pròpia. La imaginació de l'espectador lector les ha d'interpretar i recrear-les amb gest sobirà.
El llibre es presenta en capsa d'art. Conté les fotografies en làmines fotogràfiques embolcallades amb paper vegetal on s'han imprès els poemes. Tot el conjunt, continent inclòs, és un regal per als sentits.
Germans de sang. Llibret, música i lletres: Willy Russell. Adaptació al català: Albert Mas-Griera. Arranjaments musicals: Andreu Gallén. Escenografia: Alessio Meloni. Vestuari: Marc Udina. Il·luminació: David Bofarull.
Direcció coreogràfica: Ariadna Peya. Direcció musical: Andreu Gallén. Direcció: Daniel Anglès. Intèrprets: Mariona Castillo, Triquell, Xavi Navarro, Albert Salazar, Roc Bernadí, Lucía Torres, Tai Fati, Toni Viñals, Cisco Cruz, Aleix Colomer, Elena Escorcia, Joan Mas, Carla Pizan, Guillem Ripoll, Pol Roselló Weisz, Júlia Sanz, Ferran Soler, Meritxell València, Aran Vázquez.
Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
Intèrprets: Montse Germán, Antònia Jaume, Àurea Márquez, Usu Tambadou. Manuel Dueso explica tres històries i ho fa donant veu a tres amigues que es troben en un xalet i, en aquest espai aïllat s'expliquen —no deu ser pas la primera vegada— episodis de la seva vida. Abans que acabi la vetllada, arriba un xicot negre i relata la seva història. I canten i ballen plegats «Jambo Bwana» Estructura lligada amb fils prims a partir d'un monòleg inicial que augurava una bona història i ben explicada, però el resultat no passa de les bones intencions. 6/10
Honestedat. Dramatúrgia i direcció: Francesc Cuéllar
Teatre Akadèmia, Barcelona
Intèrprets: Míriam Iscla i Dafnis Balduz. I que expliquin el que vulguin a escena, que ens convencen. A Honestedat
desgranen un discurs de tesi, acomboiat pel director i dramaturg
Francesc
Cuéllar. Com en qualsevol tesi hi ha una idea mantinguda amb arguments i
la conclusió. Els protagonistes són l'actriu protagonista i el director
d'una pel·lícula en curs de rodatge. Van establir un pacte previ i
tenen un contracte signat: l'actriu ha de fer una escena nua.
S'acosta el moment d'enregistrar l'escena compromesa i l'actriu comunica
al director que no vol mostrar intimitats. Li retreu que no l'hagi
tingut en compte a l'hora de preparar l'escena. El director només parla
d'èxit, ni d'emocions, ni de sentiments. Ni de drets, hi hagi o no un contracte vigent. La discussió s'allarga i els
actants s'enroquen cadascú en la seva casella. No resoldran el conflicte
d'intencions amb el combat dialètic. L'obra no el resol, però deixa la reflexió ben modelada. Bravo! 9/10
Dramatúrgia i direcció: Roc Esquius i Sergi Belbel
El to de La Torradora és de comèdia, però el fons no és per posar-se a riure: falsos lloguers de temporada que fa multimilionaris els propietaris de pisos de zones tensionades. Que el propietari ric encara no en tigui prou i caigui de quatre grapes en una trampa ben orquestrada per una torradora, suposadament amiga, programada amb Intel·ligència Artificial... Embolica que fa fort! Ara sí que riem amb el que expliquen i com ho expliquen els intèrprets Antonio del Valle, Ramon Godino i Laura Pau. 8/10
.jpeg)
