SÈRIE 'VIGDIS, LA PRIMERA PRESIDENTA'

Sèrie Vigdís, la primera presidenta
Diversos directors. Islàndia, 2024

Biopic sobre la vida de Vigdís Finnbogadóttir (Reykjavík, Islàndia, 1930), que el 1980 va fer història no només per ser la primera presidenta d'Islàndia, sinó com una de les primeres dones cap d'estat elegida democràticament. Vigdis era una noia corrent que desitjava tenir les mateixes oportunitats que el seu germà petit. La sèrie recull els diferents èxits i les angoixes d'aquesta dona ben educada, amb estudis de francès, angès, literatura, teatre i educació en diverses universitats. Passava dels quaranta anys quan es va enfrontar a la justícia per poder adoptar una criatura sent soltera. Impulsada pel moviment feminista islandès, va decidir presentar-se a les eleccions presidencials, quan la igualtat de drets estava a les beceroles. Durant els seus mandats —en total setze anys— va obtenir una enorme popularidad i consens social. 

4 episodis de 58 min. Filmin. 8/10

'ALÍCIA EN UN MÓN REAL', AL TEATRE NACIONAL

Alícia en un món real. Adapt. i dram: Isabel Franc i Teresa Urroz

Direcció: Teresa Urroz. Sala Tallers, TNC

La companyia La Briana ha adaptat ara al teatre la novel·la gràfica, Alícia en un món real, que Isabel Franc (Barcelona, 1955), autora del text, i Susanna Martín (Barcelona, 1976), il·lustradora, van publicar el 2010, traduïda després a diferents llengües i publicada també als Estats Units. 

Amb un mínim embolcall escènic i l'alter ego del mirall de la protagonista ens transporten al País de les Meravelles de Lewis Caroll. L'obra tracta d'una dona diagnosticada de càncer de mama, des del moment que en rep la notícia passant pel tractament de quimioteràpia. Un relat lineal dels dubtes que la protagonista va tenint durant tot el procés i de com el viu amb el suport de les amigues i exparelles que hi aporten una mirada positiva. Buscant contínuament "el centro di gravità permanente", com diu Franco Battiano en una de les peces de la banda sonora. Les intèrprets: Roser Batalla, Joan Bentallé, Susana Egea, Blanca Pàmpols, Sílvia Sabaté i Mireia Tejero. Bravo! 8/10 

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

 Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

LA XERINGUILLA

Flors de xeringuilla, varietat virginalis.
Dibuix: © Cori Bach

NOMS: Corona, Flor de sant Josep. Narangilla. Occità: Seringat. Castellà: Jeringuilla. Celinda. Filadelfo. Silindra. Italià: Fior d'angiolo. Gelsomino dei Frati. Petto d'angiolo. Francès: Seringa commun. Seringat en couronne. Anglès: Garden Syringa. Mock-orange. White Syringa. Alemany: Blaßer Pfeifenstrauch. Bauern Jasmin. Wohlriechender Pfeifenstrauch. Neerlandès: Boerenjasmijn. Grec: Φιλάδελφος ο στεφανοτικός. Φιλάδελφος στεφανοτικός. (Font: «El Jardí de Menuda Natura»)

 

La xeringuilla (IC:  Philadelphus coronarius L.) és un arbust de fulla caduca que fa unes flors espectaculars de mitjan primavera fins a començaments d'estiu. La varietat de flor doble, d'un blanc virginal, com indica el nom  [virginalis] destaca per la fragància que desprèn. 

L'arbust pot arribar als 4 metres d'alçària. Viu bé en qualsevol terreny, a ple sol, tot i que agraeix la semiombra. No és gaire exigent en el reg, fins i tot l'excés d'humitat pot podrir les arrels. Suporta bé les glaçades. És una planta que tendeix a ser invasora, per tant pot malmetre les plantes del seu entorn. Multiplicació per exqueix a la primavera o a principis d'estiu.

Per saber-ne més:
Xeringuilla, «El Jardí de Menuda Natura»

'LA DRAGA SENSE ESCATES' TANCA EL CERCLE

La draga sense escates, a l'Escola Puigmarí de Duesaigües
Llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Text: Lena Paüls. Il·lustracions: Àgata Gil.

He explicat el conte La Draga sense escates als infants de l'Escola Puigmarí de Duesaigües, en una sessió a la mateixa escola. Un matí de vent tempestuós ens ha impedit que la féssim al Jardí de Ca la Lina, a tocar de la plaça on té lloc l'acció del conte, que és on el vaig explicar fa setze anys. Ha presidit la sessió, el mural que l'Anna Llebaria ha repintat per aquesta sessió i que a partir d'ara es quedarà a l'escola. A la pantalla, les esplèndides il·lustracions de l'Àgata Gil han acompanyat el relat oral del conte.

La draga ha nascut sense escates i ha arribat a Duesaigües perquè sap llegir la natura i està segura que aquí trobarà la solució. Amenaça el poble que si no la volen ajudar es menjarà una criatura cada dia fins que no en quedi cap. Els conte ofereix una mirada positiva davant del conflicte que presenta aquest personatge. Els duesaigüencs resolen l'assumpte fent ús de la solidaritat i la generositat. 

Hem acomiadat la draga amb una gran festa. Hem aviat coets i el confetti i les serpentines han anat a dojo sobre els assistents. Ha fet acte de presència el mestral (a, e, i, o, u) i una gotellada (1, 2, 3, 4, 5 dits sobre el palmell de l'altra mà) ha dispersat la gent de la plaça. 

 

Per celebrar que la draga ja té escates i, a més, ha promès que ni ella ni els seus parents no posaran foc als boscos, hem fet un tastet de galetes del Club Dragolí de Lectura. Ara per ara, aquest club només existeix a l'àlbum amb el logo que va dissenyar la il·lustradora Àgata Gil. M'agradaria ser-hi quan uns infants es constitueixin en lectors d'aquest club i expliquin o representin els contes que hagin llegit o els que s'hagin inventat.

 

Fent cua per sol·licitar la dedicatòria del llibre. 

He dedicat un llibre del conte La draga sense escates a cada infant, que s'han emportat també un punt de llibre d'espàrrecs màgics. El regal del llibre ha estat gentilesa de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 

 

 

Els alumnes més grans han rebut, a més, un petit quadern de natura per anotar-hi observacions del temps, de les plantes, dels ocells i altres animals en estat salvatge. 

 

D'esquerra a dreta: Marisol Aznar (directora de l'Escola Puigmarí),
Lena Paüls (autora del conte) i Anna Llebaria (autora del mural)

El conte La Draga sense escates va ser guardonat fa divuit anys amb el Premi Mercè Llimona i l'àlbum va ser distingit amb «The White Ravens» que atorga la Internationale Jugendbibliothek de Munic. L'he explicat en escoles, biblioteques, llibreries i altres fòrums amb infants. Per tancar el cercle l'he tornat a explicar a Duesaigües que és on va néixer.

 

He comptat amb l'acompanyament dels mestres de l'Escola Puigmarí de Duesaigües i de la complicitat l'Anna L., la Carmina M. i la Montse F. amb qui passejant pels herbassars florits, em van facilitar el plànol del tresor per escriure aquest conte. Amb la seva mediació, unes quantes generacions d'infants que han escoltat aquest conte han descobert la llengua en relació amb l'entorn. 

 

 

HEMEROTECA

Per LLEGIR el llibre en línia

i/o

per DESCARREGAR el llibre en pdf

 

* Entrevista a Lena Paüls. CLIJ, núm. 225. Reproduïda al dossier 'Cornabou', abril 2009

* Vídeo Canal Blau TV. Les autores revisen les proves de l'àlbum, 2008

* La draga sense escates, 3-XI-2009

* Il·lustradors i il·lustradores que s'emporten la palma, 27-III, 2010

* La draga sense escates, galeria, 31-V-2010

* La draga sense escates, premi The White Ravens, 30-V-2010

* Caçoletes de xocolata (per a la draga), 30-V-2010 

* Exposició de regals d'art, 24-XII-2010

* Un conte per a la igualtat: La draga sense escates, 18-IV-2011

* Invitació La draga sense escates, 21-IV-2012 (conté missatge 'bastant' secret)

* La draga es banya al pantà i surt l'arc de sant Martí, 22-IV-2012 

* La draga sense escates portarà llavors a Reus. Centre Cívic Migjorn, 15-IV-2016

* La draga sense escates al programa 'Suport a la lectura'. Ajuntament de Barcelona, 16-XI-2015

* Per sant Jordi, un àlbum, un conte i una novel·la il·lustrats, 23-IV-2015

* Contaconte La draga sense escates, a Reus, Centre Cívic Migjorn, 19-IV-2016 

* Una draga entre molts i molts dracs, Centre Cívic Migjorn, Reus, 23-IV-2016

* Noèlia Tarragó, la primera alcaldessa de Duesaigües, 15-VI-2019

* Conte enregistrat per l'autora: La draga sense escates. Escola de Lletres Centre de Lectura, Reus, 7-V-2020 

 

Aquest conte duesaigüenc ha estat molt ben acompanyat

a Vilanova i la Geltrú, a Badalona, a Barcelona, a Reus i a Duesaigües

Gràcies a tothom que l'ha fet possible. 

 

 

PEL·LÍCULA 'PARTHENOPE', DE SORRENTINO

Parthenope. Direcció: Paolo Sorrentino

Itàlia i França, 2024

Paolo Sorrentino (Nàpols, 1970) dirigeix aquest llargmetratge de narrativitat poètica, amb trama mínima i visualment excepcional, una obra d'art en cada fotograma de Daria D'Antonio. Hi respira Pasolini, Pasolini, Pasolini... És el recorregut vital de Parthenope (l'actriu Celeste Dalla Porta, una presència inoblidable) una dona de bellesa prodigiosa i intel·ligència fora mida. Des que neix a Nàpols, en un part a l'aigua, el 1950, fins a l'actualitat. Apassionada per la llibertat, per la seva ciutat i pels homes que la desitgen. Amors que acaben en desil·lusió, onades melanconioses, llàgrimes. El pas del temps ofereix un vast repertori d'emocions i simbologia que es va fent i refent. I de fons, sempre, Nàpols, una ciutat viva, magníficament fotografiada.  Precisament el nom de la protagonista, Parthenope, fa referència a una sirena de la mitologia grega que va donar nom a una ciutat situada on posteriorment es va assentar Nàpols. De ben segur que esperar una història potent en aquesta pel·lícula enlluernadorament bella, seria demanar la perfecció. Filmin. 9/10

SÈRIE 'LA NOIA DESAPAREGUDA'

La noia desapareguda. Direcció: Simo Halinen
Protagonistes: Saaga Sarkola i Johannes Holopainen
Finlàndia, 2023

Sèrie de quatre episodis creada pel novel·lista i cineasta Simo Halinen que adapta la seva opera prima Nainen joka katosi, novel·la publicada a Finlàndia el 2022. Un drama psicològic inquietant que entrellaça una relació apassionada, els secrets ben guardats que afloren i els abusos sexuals perpetrats a una adolescent. La narració és fragmentada i repetitiva, però manté l'interès per veure si acabarà desapareixent o no la protagonista. En conjunt és una visió actualitzada de les persones ferides per abusos. Filmin. 8/10

LA CAPUTXINA

Caputxina. Dibuix de © Cori Bach

NOMS: Caputxina, Morritort. Herba llaguera. Morrissà. Bequera. Castellà: Capichinas. Espuela de galán. Mastuerzo. Gallego: Flor do canario. Capuchina. Portuguès: Chagas. Francès: Capucine. Grande Capucine. Italià: Nasturzio comune. Anglès: Garden Nasturtium. Great Indian Cress. Yellow Larkspur. Alemany: Große Kapuzinerkresse. Neerlandès: Kapucijn. Oost-Indische Kers. Grec: Καπουτσίνος. Τροπαίολον. Xinès: han jin lian (Font: «El Jardí de Menuda Natura»)

 

La caputxina (Tropaelum majus) és una planta enfiladissa de fulles lobulades que fa unes flors vistoses i elegants en forma de trompeta, des de maig a setembre. Cada una d’aquestes flors sol donar entre tres o quatre fruits carnosos, de color blanquinós, que germinen amb facilitat quan ja no hi ha perill de gelades (2-3 setmanes). Anual i perenne, resistent al fred i al sol rigorós, necessita humitat però amb el sòl ben drenat perquè l’excés d’aigua podreix les arrels. En estat salvatge pot colonitzar grans espais.

Sota l’aparença ornamental de tiges fràgils la caputxina conté una sèrie de components de gran utilitat com a antibiòtica. Les flors i les fulles presenten propietats diürètiques, antioxidants i antibacterianes, i els fruits són purgants i expectorants. 

Les flors i les fulles tendres s'empren en amanides per donar color i gust. Les fulles i les tiges tendres s'usen com a condiment després d'estar en salmorra.

Per saber-ne més:
Caputxina, «El Jardí de Menuda Natura»

'COM INICIAR-SE EN L'ORNITOLOGIA'

Com iniciar-se en l'ornitologia. 

I que els ocells hi surten guanyant

Màrius Domingo de Pedro

Valls: Cossetània, 2025

 

 

 

El vallenc Màrius Domingo, autor del llibre Com iniciar-se en l'ornitologia. I que els ocells hi surten guanyant, desgrana en aquesta nova publicació el fascinant món dels ocells. Mestre, agent rural, naturalista, ornitòleg i fotògraf. Tant és l'ordre, sempre actua amb vocació pedagògica. 

Al llibre hi gaudim d'ocells en fotografies de qualitat excepcional, consells, tècniques, eines, adreces i llocs on millor es poden veure ocells en estat salvatge (en pobles, ciutats i conreus / garrigues, brolles i prats / aiguamolls i ambients de ribera / pinedes i alzinars, els boscos perennifolis / rouredes, fagedes i altres boscos caducifolis / cingleres i roquissars / l'alta muntanya.)

En el meu medi no hi abunden els ocells i malgrat tot, no en conec la majoria de noms. De moment, n'he après tres de nou amb aquesta guia i tinc previst anar-hi progressant.

 

Per saber-ne més: 

 

Guia d'ocells per a nois i noies

*

Ni el cant dels ocells del meu món

*
Ocells urbanites, observats per Màrius Domingo de Pedro

*
Màrius Domingo, tot natura

*
L'àguila daurada fotografiada

*

El pi de l'Aleixar fa de cangur

*

Els picots fan niu a Duesaigües