 |
El Naixement dins d'un vagó de tren.
Associació de Pessebristes de Barcelona, 2024
|
L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha presentat durant molts anys un pessebre temàtic diferent cada any al pati del Museu Frederic Marés. Una visita que hem gaudit, pel magnífic treball artesanal que cada any sorprèn amb nova ambientació i mil detalls. Enguany, el pesssebre de l'Associació s'ha instal·lat al Pati de Carruatges de l'Ajuntament de Barcelona.
 |
Figura Joan Salvat-Papasseit
|
El pessebre de 2024 és un gran diorama realista que té com a marc la façana marítima del moll de Barcelona, en commemoració del centenari del poeta Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona, 1894 - 1924)), que hi va treballar i s'hi refereix al poema
'Nocturn per acordió'.
 |
Figures de treballadors del port a l'entorn d'un "foc d'estelles"
|
S'inspira en el tragí dels diferents oficis que convivien al Moll de la Fusta als anys vint del segle passat. El Naixement es troba —tan discret, que pot passar-nos per alt, si ens trobem encaixonats dins de l'allau de visitants— en un vagó d'un tren de càrrega. A l'entorn hi ha gitanes, mossos d’esquadra i treballadors portuaris... Al fons, darrere d'una reixa, la comitiva dels Reis mags.
Les figures són de fusta i roba pintada, ideades pel pessebrista barceloní Manolo Trullàs i realitzades en un taller del nord d'Itàlia. Un pessebre d'excepcional bellesa que l'ajuntament ha envoltat d'instal·lacions florals. L'entrada és lliure, però cal anar-hi amb una bona càrrega de paciència perquè s'hi formen cues quilomètriques.
Nocturn per a acordió, Joan Salvat Papasseit
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
que és
guardar fusta al moll:
Però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
Sota els flandes
I els melis,
Sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
Sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
Però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
què és guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Per saber-ne més:
