![]() |
Interior Berlanga. Cinema, vida i humor. Caixaforum Barcelona |
Exposició oberta fins al 20 d'abril de 2025
![]() |
Interior Berlanga. Cinema, vida i humor. Caixaforum Barcelona |
Exposició oberta fins al 20 d'abril de 2025
![]() |
| L'origen del món, Lucia Calamaro Trad: Carles Fernàndez Giua Direcció: Guido Torlonia. Teatre Akadèmia |
Comèdia familiar (mare,
àvia i filla), que l'autora subtitula Retrat d'un interior, fidelitat realista que juga amb l'abstracció del llenguatge teatral que fa reflexionar i amplificar les distàncies que separa les tres generacions. La trama es fragmenta en tres actes amb diversos epígrafs (Dona
melancòlica a la nevera, Alguns diumenges en pijama i El silenci de
l’analista) que conformen el relat d'una depressió. El to de tragicomèdia recorre en espais tancats les hores fosques i les lluminoses de la malaltia. La conversa entre les tres dones sovint es converteixen en monòlegs filosòfics molt ben resolts, tirant cap a irònics, que no aclareixen l'origen del món. 8/10
Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY
![]() |
| Sèrie True Love. Regne Unit, 2024 Direcció: Charlie Covell i Iain Weatherby |
![]() |
| El Naixement dins d'un vagó de tren. Associació de Pessebristes de Barcelona, 2024 |
L'Associació de Pessebristes de Barcelona ha presentat durant molts anys un pessebre temàtic diferent cada any al pati del Museu Frederic Marés. Una visita que hem gaudit, pel magnífic treball artesanal que cada any sorprèn amb nova ambientació i mil detalls. Enguany, el pesssebre de l'Associació s'ha instal·lat al Pati de Carruatges de l'Ajuntament de Barcelona.
![]() |
| Figura Joan Salvat-Papasseit |
| Figures de treballadors del port a l'entorn d'un "foc d'estelles" |
Nocturn per a acordió, Joan Salvat Papasseit
Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
que és
guardar fusta al moll:
Però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
I dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
Sota els flandes
I els melis,
Sota els cedres sagrats.
Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
Sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
Però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc.
I era com un miracle
Que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
què és guardar fustes al moll.
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.
Per saber-ne més:
![]() |
Hotel Adlon. Una saga familiar. Direcció: Uli Edel. Guió: Uli Edel i Rodica Döhnert Alemanya, 2013 |
![]() |
| Hotel Adlon, 1945 |
| Kempinski Adlon Hotel Berlin Saló actual amb l'emblemàtica Font dels elefants |
***
Vegeu una síntesi de la història de l'Hotel Adlon
![]() |
Pablo Picasso. L’espera (Margot). 1901. Oli sobre cartró. MPB 4.271 |
Els artistes catalans que van marxar a París estaven disposats a fer tot el que calgués per viure del seu art. Buscaven la llibertat i la modernitat que la ciutat els oferia. Quan els artistes joves hi arribaven, ja hi trobaven instal·lats l'anterior generació d'artistes, músics i escriptors catalans com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Isidre Nonell i Pau Casals.
El recorregut està organitzat en àmbits com L’arribada a París, l'enlluernament d'una vida nova, i Geografies de les arts, sobre els llocs sovintejats pels artistes. La ciutat espectacle es dedica als espectacles de circ i varietats que van captivar els artistes, i també pintures d'interiors de bordells. A l'àmbit Parisiennes hi ha representada una dona burgesa moderna que Ramon Casas va pintar primer i després molts altres artistes. A La Bohèmia hi ha retrats molt coneguts que expliquen com malvivia la generació de creadors que esdevindria la representant màxima de la cultura dels anys posteriors.Exposició oberta fins al 29 de març de 2025
![]() |
© Eveli Torent. Madame X (1904) Col·lecció particular |
La trajectòria de Torent va desenvolupar-se a París entre el 1901 i el 1914,
tot i que no es va desvincular del tot de Barcelona. Durant aquells
anys va fer nombroses gitanes, que eren molt apreciades en el mercat d'art
francès. El 1910 Torent emprèn un viatge a l’Argentina, durant el
qual va fer un retrat del músic Enric Morera, propietat del
Museu de la Música, que és una de les seves obres mestres. I el 1914 es
va traslladar a Nova York, on va romandre fins al 1921. A partir de 1922 fins a l'esclat de la Guerra civil, el pintor i la seva esposa, Consuelo Hernán, van organitzar performances artístiques a la seva residència d'Eivissa, on rebien visitants d'arreu. Torent, que era maçó, va morir el 1940, pocs mesos després de sortir de la Model, empresonat víctima de la llei per a la repressió de la maçoneria i el comunisme.
Fins ara l'obra d'Evelí Torent no ha tingut cap mena de difusió. Només alguns estudis recordaven Torent com un dels noms de la segona generació d’artistes modernistes i dels que van fer una exposició individual a Els Quatre Gats. També ha estat mencionat com un dels artistes amics de joventut de Pablo Picasso. Ara, la mostra del Museu Nacional d'Art de Catalunya situa l'obra de Torent en un lloc preeminent al costat de les obres dels grans artistes de la seva generació.
Exposició oberta fins al 16 de febrer de 2025
![]() |
| La Mujer del Presidente [Bernadette] Direcció: Léa Domenach. França, 2024 |
El títol original d'aquest biopic polític és Bernadette, però fora de França, segurament, el nom podia presentar confusions. La protagonista és l'exprimera dama de Franca, Bernadette Chirac (interpretada per Catherine Deneuve, un incentiu de la pel·lícula), una dona influent en l'èxit polític del seu marit Jacques, i que va passar de l'anonimat a ser una persona respectada i admirada pels francesos. Quan Bernadette va arribar a l'Elisi, havia remogut cel i terra a l'ombra per fer president el marit i suposava que en rebria el reconeixement. Però el marit i la filla l'aparten i la releguen a segon pla públic. No només perquè era una dona d'aspecte antiquat, sinó perquè deia les veritats sense filtre. Es rebel·la i es converteix en una figura mediàtica i reclama el seu lloc a la història. Filmin. 8/10