HOMENATGE A L'IL·LUSTRADOR PERE PRATS SOBREPERE

 

  A Pere Prats Sobrepere

Mestre que aprens amb les eines noves de trinca de la il·lusió.  Davant de cada full en blanc, cadell aplicat de creador de mons, de l'hora en fas substància. Innocència de qui oblida que abans de tot hi ha el Verb: aquí l'aigua, enllà el foc, pertot l'aire, a prop la terra. Un punt, tu. Dos punts, nosaltres. Ratlla. Tot és començar, Pollock.

 

 

EXPOSICIÓ 'IA:INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL', AL CCCB

Hem trigat a anar a veure aquesta exposició al Centre de Cultura Contemporània, a dos minuts de casa. Crec que ens feia mandra. Doncs, bé, si pot servir a potencials visitants reticents, dic que ha estat una experiència molt instructiva. Tant, que ens  hem passat ben bé dues hores per les 25 instal·lacions interactives. I n'hem sortit convençuts de les possibilitats que obre a tots els camps del coneixement i del benestar. Hem olorat les flors d’un arbre extingit el segle passat, hem acaronat un gos mecànic que un cop ha interioritzat la nostra veu, ens ha seguit i hem sentit com uns adolescents i el seu mestre posaven veu a una composició musical creada amb IA. I així hem anat resseguint instal·lacions —eminentment pedagògiques— que combinen història, funcionament en la vida quotidiana, les oportunitats que presenta per a la recerca científica i biomèdica i possibilitats creatives de la intel·ligència artificial. Sense oblidar els reptes ètics i legislatius amb el risc de dependència per desinformació que planteja l’ús generalitzat o els biaixos racials i de gènere que pot generar.

L’exposició al CCCB coincideix en el temps amb l’arribada al BSC d’un dels supercomputadors més potents d’Europa, el MareNostrum 5, ordinador que augmenta i accelera la capacitat de fer recerca amb intel·ligència artificial.

Oberta fins al 17 de març.

PEL·LÍCULA 'CREATURA'

Creatura. Direcció: Elena Martín Gimeno, 2023

Va ser premi a la millor pel·lícula estrangera a la prestigiosa Quinzena dels realitzadors al Festival de Cannes; ha estat nominada en 15 categories als Premis Gaudí (premiada en 6, vegeu relació al final) i 4 als Premis Goya.

La protagonista és la Mila (interpretada per Elena Martín, la mateixa directora) que s'adona que perd el desig, coincidint amb el canvi de casa amb la seva parella (Oriol Pla, lluminós). A partir d'aquest punt comença un viatge de reconciliació amb el seu cos, refent experiències de nena i d'adolesecnt fins a la maduresa. És una proposta física i sensorial que aprofundeix sobre la natura i la pràctica del desig femení. Filmin. 9/10

Premis Gaudí:
Premi a la Millor Pel·lícula
Premi al Millor Muntatge (Ariadna Ribas)
Premi a la Millor Actriu Secundària (Clara Segura)
Premi a la Millor Direcció (Elena Martín)
Premi al Millor Actor Secundari (Àlex Brendemühl)
Premi a la Millor Interpretació Revelació (Clàudia Malagelada)

'EXTINCIÓ', AL TEATRE NACIONAL

Extinció. Direcció: Àlex Serrano i Pau Palacios
Teatre Nacional, Sala Petita

La companyia Agrupación Señor Serrano presenta a Barcelona —va ser estrenada el 2022 al Teatro de la Abadía de Madrid— aquesta nova creació de manipulació digital de la imatge en directe. Protagonitzen l'escenificació física sense paraules el polifacètic actor Marcel Borràs i l'actriu, directora audiovisual i performer reusenca, Carlota Grau Bagès. Es parla de l'explotació de l'Amazones el segle XVI pel conqueridor de l'imperi Inca, Francisco de Orellana, i de l'explotació moderna del subsol en diferents parts del planeta —el Brasil i l'Amazònia també— per extreure'n el mineral del coltan, la cobejada matèria primera per fabricar els aparells mòbils, les tauletes o els ordinadors. Una mirada distòpica amb fons de música del segle XVII, la «Missa pro Defunctis» i la «Missa de Batalla», obres del músic, compositor i monjo benedictí Joan Cererols (Martorell, 1618 - Abadia de Montserrat, 1680), interpretades pel Cor Cererols i tres músics en directe.  Un final apoteòsic de contrastos, amb uns originals ensencers elèctrics que espeteguen crispetes. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

**

Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'UN CONCERT A LA CASA BLANCA', AL TEATRE GAUDÍ

Un concert a la Casa Blanca. Autor: Jordi Roigé 

Direcció: Llorenç Rafecas. TGB

L'obra Un concert a la Casa Blanca escrita pel dramaturg, periodista i productor audiovisual Jordi Roigé (Barcelona, 1964) recrea la recepció que el president John Fitzgerald Kennedy (a càrrec de l'actor Roc Esquius, versemblant) va concedir a Pau Casals (interpretació de matisos, per Mingo Ràfols) a la Casa Blanca, el 1961, en ocasió del concert que hi va oferir. Entre ells dos, tots els altres personatges (interpretats per Mercè Pons, la versatilitat) que apareixen en els salts de memòria de Pau Casals: les seves esposes, l'oficial nazi de Prada, el representant musical, el secretari de Winston Churchill, Jacqueline Kennedy, la tècnica d'un enregistrament a l'estudi quan Casals acompanya el violoncel amb el seu so de veu... 

«I'm a catalan»,

a l'ONU, en rebre la Medalla de la Pau, 1971

El muntatge és sobretot una mirada històrica a través de l'actitud del personatge cívic que ajuda molts refugiats de la guerra civil, des del seu exili a Prada de Conflent. De l'artista gairebé arruïnat que refusa la invitació d'actuar davant del Führer, del pacifista que parla obertament de la dictadura de Franco i del genocidi perpetrat pel nazisme. El muntatge coincideix amb l'efemèride dels cinquanta anys de la mort de Pau Casals (1973) i dels seixanta de l'assassinat de John Fitzgerald Kennedy (1963)

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*
Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

'VA DE CONTE', A L'ESCOLA PUIGMARÍ DE DUESAIGÜES

Escola Puigmarí de Duesaigües, 27-XI-2023

Sessió prenadalenca de contacontes i taller de comprensió oral amb els alumnes de l'Escola Puigmarí de Duesaigües. Ja ens coneixem: va de conte!  La Marisol, la directora, els ha posat en antecedents del que farem i ha creat expectatives lectores. Avui el regal per als sentits consta de tres àlbums il·lustrats. Un bosc espès.

«cinc turons fan una serra

quatre pins, un bosc espès»

 

Parlem de contes de fantasia (animals que parlen: El llobató que volia trobar el camí tot sol) i contes realistes (històries que passen o poden passar de veritat: Tancho). El tercer conte participa de les dues tipologies (Aquest monstre em sona) i transcorre exclusivament dins d'una casa familiar. Els altres dos relats transcorren en boscos frondosos nevats amb la fauna salvatge com a protagonista. Vista i oïda.

Després d'escoltar la síntesi de cada conte, mirant alguna imatge del llibre i participant amb expressions induïdes, «Aquest monstre em sona!», els alumnes han triat —tacte— de la parada diversos objectes, paraules i expressions que s'hi referissin. Les mestres Elena i Marisol s'han constituït en jurat i han avaluat l'argumentació que els alumnes han fet de cada peça, a satisfacció i aplaudiments de tothom.

I, com a cloenda, ha arribat de sorpresa un bosc d'avets de galetes. Gust i olfacte. Alguns alumnes han guardat el seu avet per ensenyar a casa, d'altres no l'han deixat arribar ni al pati. 

Continuem...

'EL CINE', AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

El cine. Autora: Annie Baker. Trad.: Neus Bonilla Benages

Direcció: Marilia Samper. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona

Annie Baker (Cambridge, Massachussets, EUA, 1981) va guanyar amb aquesta obra el premi Pulitzer del 2013. Té una durada de tres hores, a base de silencis i de fer coincidir el temp natural amb el temps dramàtic. L'espai escènic conté una cinquantena de velles butaques de cinema vermelles encarades als espectadors. Després de cada sessió amb projectors romàntics de 35 mm, toca neteja de la sala. I és aquí on anem coneixent el Sam, la Rose i l'Avery, tres joves treballadors en precari. A la segona part, el tema de fons —l'amistat decebuda— que a la primera apunta entre endevinalles de títols de pel·lícules cèlebres, explota i dona sentit a tota l'obra. I, la conclusió, en homenatge a Pulp Fiction, de Tarantino:

«El camí de l'home recte està envoltat per les injustícies dels egoistes i la tirania dels homes dolents. Us asseguro que vindré a castigar amb gran venjança i furiosa còlera aquells que pretenguin enverinar i destruir els meus germans. I tu sabràs que el meu nom és Jahvè, quan caigui la meva venjança damunt teu». 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

*

    Extracte de la crítica en àudio al canal SPOTIFY

SÈRIE BRITÀNICA 'TOTES LES BÈSTIES, PETITES I GROSSES'

Totes les bèsties, petites i grosses [All Creatures Great and Small]
Regne Unit, 2020 (1.ª) i 2021 (2.ª) 2022 (3.ª) 2023 (4.ª) 2024 (5.ª)
Direcció: Andy Hay, Metin Hüseyin, Brian Percival

Sèrie per posar-nos de bon humor en temps grisos. Narra les aventures i desventures d'un trio de cirurgians veterinaris que treballen a les valls de Yorkshire, als anys 30 i 40. És l'adaptació dels llibres de memòries del veterinari i escriptor Alfred Wight, que usava el pseudònim de James Herriot, Totes les bèsties, petites i grosses I i II (Viena Edicions). 

 

Totes les bèsties, petites i grosses I i II.Viena

Siegfried Farnon, un prestigiós veterinari de les valls de Yorkshire, contracta com a ajudant James Herriot, un veterinari acabat de llicenciar a Glasgow.  Poc s’imaginava el jove escocès que, a més de curar animals dia i nit i amb totes les condicions imaginables, s'hauria de guanyar la confiança de cadascun dels grangers de la regió! Des del primer moment només té cor i ulls per a la Helen,  una jove grangera eixerida i independent. Al costat d'ells, Tristan, el germà petit de Siegfried, un eixelebrat que també pretén ser veterinari un dia o altre, però és un manta; i la senyora Hall, la majordoma de la mansió, en funció de mare, marassa, de tots plegats. Una tropa inoblidable, com ho van ser els personatges de la sèrie Els Durrell, amb la qual comparteix to i ritme.  

A la primera temporada, Helen, l'amor de la vida de James Herriot, va per camí d'aparellar-se amb el xicot ric de la comarca.  

A la segona temporada, ha deixat al peu de l'altar el xicot ric i ja forma parella amb James, i debaten on viuran quan es casin. 

A la tercera temporada, els temps convulsos de la Segona Guerra Mundial, però encara no la viuen de ple. James Herriot i la Helen Anderson es casen. Viuen en una habitació al segon pis de la clínica veterinària i la Helen va sovint a la masia del seu pare i la seva germana. La senyora Hall es troba amb el seu fill soldat, es reconcilien, però la trobada en una estació de tren té el to de comiat. Van allistant homes per anar a la guerra. Els veterinaris n'estan exempts, però James s'hi sent obligat. 

A la quarta temporada, 1941 Tristan el germà petit del veterinari vidu Siegfried Farnon s'ha allistat a l'exèrcit. Arriba un jove veterinari en pràctiques, tot teoria de llibre. Pels carrers del poblet hi ha soldats que fan pràctiques. La Segona Guerra Mundial plana arreu. James i Helen esperen un fill i la senyora Hall s'ha compromès amb un veí i tenen previst marxar del poble. James s'incorpora a files. 

A la cinquena temporada Herren té el nadó, de qui està pendent tota la família. James torna llicenciat de pilot, però té malsons perquè se sent culpable de la mort del jove pilot inexpert que va morir en accident d'aviació. Torna també el caradura del germà del veterinari vidu, que protagontiza els moments humorístics de la història. La senyora Hall és la marasssa discreta de tots i afavoreix la convivència.

Disponible a Filmin. VOSC 10/10

 

Ressenya dels capítols especials de Nadal