12 de setembre 2023

EXPOSICIÓ 'LA MÀ GUIADA'', AL MNAC

Josefa Tolrà (1880-1959) i Madge Gill (1882-1961)
El Museu Nacional d'Art de Catalunya presenta una mostra d'art que analitza la creativitat singular, desbordant—i gairebé inèdita— de la catalana Josefa Tolrà (1880-1959) i de la britànica Madge Gill (1882-1961).  Dues dones de la mateixa generació que, allunyades en espais i cultura, no es van conèixer.  Els seus treballs coincideixen amb el mètode de creació guiat per l'automatisme  ('la mà guiada', del títol)  de l'estat alterat de la consciència. Vinculades als sabers esotèrics —tarot, astrologia, hipnosi, profecies...—, han llegat uns dibuixos psíquics sobre paper, brodats sobre tela, dietaris poblats d'éssers inquietants d'una bellesa poc ortodoxa, que conformen relats de les noves espiritualitats laiques. Cap de les dues no tenia formació artística ni literària. Cap de les dues no va pensar mai a ser reconeguda com a artista. Les dues van començar les creacions artístiques en la maduresa. Van viure tragèdies i la creativitat els va procurar estabilitat. La funció guaridora de l'art.
 
Les obres de Tolrà i Gill no han entrat mai al circuit comercial i actualment es troben en museus d'art contemporani, com el MACBA, el Prado, el Pompidou i el Valentina de Viena.
Oberta fins al 5 de novembre

09 de setembre 2023

SÈRIE TV ' LA FINA LÍNIA BLAVA'

La fina línia blava (Tunna blå linjen). Suècia, 2021
Direcció: Anders Hazelius, Mikael Hansson, Sanna Lenken

Sèrie de la televisió sueca, creada per la guionista Cilla Jackert (The Restaurant) que es va inspirar en els tuits del compte de twitter d'un grup suec de policies de Malmö, la tercera ciutat més gran de Suècia, on expliquen les incidències i anècdotes de les patrulles de carrer. 

Les accions se centren en sis agents de policia de la comissaria d'un barri marginal de la ciutat de Malmö, sense recrear-se visualment en la violència. Afronten el dia a dia segons l'estat d'ànim preexistent de la vida privada i el modifiquen —els policies també ploren— pel que es van trobant en la seva professió, molt qüestionada per la ciutadania a través de les xarxes socials. A partir de les feines de base que fan els agents, la sèrie radiografia els problemes socioeconòmics i les decisions polítiques que influeixen en la (no)integració dels joves del barri. La majoria de problemes de cada capítol no es resolen ni amb la presència de la policia ni en la seva implicació personal. No poden ser més versemblants. Filmin. 9/10

Fotograma de la 2a temporada
Temporada 2 (2022). Els policies de la comissaria del barri més conflictiu de Malmö en viuen de tots colors en el marc de la postpandèmia de covid19. Múltiples situacions vinculales a la realitat, com el racisme o els grups ultres i de quina manera el confinament ha afectat la població. La sèrie es caracteritza pel to realista, però fent palesa la tensió més que no pas la violència explícita. Sèrie on es teoritza poc i per tant, de seguiment fàcil —cosa que s'agraeix en les sessions nocturnes— en la versió original (en suec) subtitulada en català. En volem més. Filmin. 9/10

Temporada 3 (2025). En el grup de policies de la comissaria de Malmö hi ha absències i noves incorporacions. Continuen les reunions a primera hora del matí on s'organitzen i fan el seguiment dels fets delictius i conflictes diversos als carrers de la ciutat. El fil comú dels episodes de la tercera temporada és el programa 'Escoles segures' i en la majoria de situacions s'hi veuen implicats joves i adolescents drogaaddictes. L'actuació professional dels agents s'alterna amb la seva vida privada, sobretot de tres de les parelles. Tot i que les històries són corals,  tenen un paper preeminent i agraït les interpretacions de l'actriu Amanda Jansson (l'acabem de veure a El destí de Maia) i Oscar Töring.  Filmin 9/10 

08 de setembre 2023

MACBA, PLETÒRIC (5 EXPOSICIONS)

Recomano la visita a les exposicions temporals que hi ha actualment al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, en estat de gràcia. Per destinar-hi un mínim de tres hores, degustant sense pressa les propostes artístiques que anoto per ordre de finalització.

Josep Grau-Garriga. Diàleg de llum (1986-1988)
Oberta fins a l'11 de setembre

A la lluminositat de la sala circular, hi ha la instal·lació dels tapissos de gran format. El muntatge propicia la immersió de l'espectador dins de les obres que es presenten acompnayades d'una sèrie de fotografies, documents i dibuixos de diferents entorns realitzats per Grau-Garriga. L'artista es va convertir en un referent internacional de la transformació de la tècnica del tapís al llarg de la segona meitat del segle XX.

***

Laura Lima. Balé Literal
Oberta fins al 25 de setembre

Laura Lima (Minas Gerais, Brasil, 1971) presenta una gran composició mòbil d'artefactes penjants que es desplacen per l'espai i converteixen les sales del MACBA en un dispositiu coreogràfic transitable de funcionament permanent. Els moviments es valen d’un mecanisme rudimentari i de l’energia de diverses persones. Amb tot plegat l’artista aconsegueix una instal·lació d’un gran efecte. Els espectadors hi deambulem sense rumb, errants com el nostre temps.

***

Corpus Infinitum. Un projecte d'Arjuna Neuman i Denise Ferreira da Silva
Oberta fins al 25 de setembre

Un projecte cinematogràfic per qüestionar la jerarquia de l'ésser humà sobre la natura en el context de l'emergència climàtica. L’exposició presenta una sèrie de pel·lícules en les quals, a partir dels quatre elements –aigua, terra, foc i aire–, els artistes reflexionen sobre una existència interdependent, apostant per un temps i uns valors que reimaginin el coneixement i la vida d’una altra manera, des d’una perspectiva multiespècie. ¿Quins altres sistemes del coneixement –a través de cultures, temps, espai i forma– podem aprendre, aprehendre o reaprendre?

***

Nancy Holt / Dins Fora (1966-1992)
Oberta fins al 7 de gener de 2024

Primera gran exposició europea que explora el llegat artístic de Nancy Holt (Worcester, Massachusetts, 1938 - Nova York, 2014) a través d’una àmplia selecció d’obres. Pionera de les instal·lacions site-specific i la imatge en moviment, Holt traça una ruta de provocacions al llarg de les cinc dècades de producció artística. La poesia espacial i visual de l'artista convida a reconèixer els sistemes ocults que constitueixen i estructuren les maneres d’estar i de percebre el món. Va fer preguntes sobre com podríem entendre el nostre lloc al món, investigant la percepció, els sistemes i el lloc. La mostra posa en relleu la diversitat d’una pràctica artística que inclou poesia concreta, peces sonores, land art, intervencions arquitectòniques, llibres d’artista i dibuixos.

***

Col·lecció MACBA. Preludi Intenció poètica
Oberta fins a mitjan 2024
Edifici Meier, Capella MACBA i planta baixa del CED

¿Què passaria si les obres es desvinculessim del context museogràfic on s’insereixen? L'exposició col·lectiva amb obres procedents del fons de la col·lecció del museu assaja de revertir la dramatúrgia de l'espai museístic i posa l'èmfasi en l'energia i en la intenció poètica que emana cada peça. L'exposició planteja una ruptura amb el marc institucional —peces que intercepten la circulació del passadís, per exemple—, oferint un espai de reflexió i de crítica on el concepte i l’experiència «art» es presenten com un principi generador i emancipador.

***

07 de setembre 2023

SÈRIE 'EL MANIPULADOR'

Direcció: Molly Hartleb, Julia Lindström
Suècia, 2023
Sèrie de vuit episodis de tres quarts. Recrea una història basada en fets reals sobre els abusos sexuals a alumnes adolescents en un centre eqüestre suec. L'abusador pederasta va ser el director de l'escola i professor d'hípica que va maltractar i violar durant vint anys les noies, preferentment alumnes vulnerables que procedien de famílies desestructurades. Després de les denúncies, va aconseguir fer creure la seva versió als familiars de les noies i a l'opinió pública i va continuar amb els abusos. La sèrie mostra com els abusos van canviar per sempre la vida emocional de les víctimes i la dificultat amb què van superant al llarg del temps el patiment viscut. L'incentiu de la narració és, a banda de la reconstrucció de la realitat, que defineix pas a pas el retrat robot d'un manipulador i com aconsegueix que el seu entorn estigui al seu servei. Filmin. 9/10

05 de setembre 2023

«CORNABOU» SUPLEMENT DE NOVETATS LITERÀRIES


 Descarregueu el suplement clicant la imatge    

 *    

SUMARI

Coti x Coti
A de Zasca
Il·lustríssimes il·lustradores
Leds Animation Workshop
Novetats: Llibre i àlbum il·lustrat
Novetats: Autors catalans
Novetats: Traduccions
 L'aparador

*

La pinça lingüística amb què el nou feixisme del segle XXI pretén collar la llengua pròpia dels Països Catalans des de les Illes, el País Valencià, la Franja d'Aragó i la Catalunya Nord deixa el Principat de Catalunya en una illa de resistència a l'aguait dels brots d'anestèsia diglòssica que només es pot combatre sense fer els ulls grossos als dits que la premen i que voldrien tenallar també la literatura catalana que és un dels murs de cohesió amb què s'ha forjat maó a maó l'escola catalana moderna. Editorial d'ANDREU SOTORRA. ¿Fer els ulls grossos?

«CORNABOU. Revista de Literatura Infantil i Juvenil».
Suplement de novetats literàries. 
Cornabou. Núm. 27, juliol-agost 2023.


04 de setembre 2023

M. CARME JUNYENT, IN MEMORIAM

Trobarem a faltar la veu de la lingüista M. Carme Junyent (Masquefa, 1955 - 2023), un referent que deia les veritats sobre l'ús de la llengua. Ho feia amb un to mesurat, però sense concessions a la galeria, amb un llenguatge entenedor per al comú dels ciutadans. S'adreçava a uns parlants que no la volien sentir i, en canvi, els atorgava tota la responsabilitat de la supervivència de la llengua. Al marge de la política. No hi confiava gens en l'administració, fins al punt que en el seu article pòstum 'Morir-se en català', sobre el dret dels catalanoparlants a viure en la seva llengua fins al darrer instant, fa notar que la Generalitat permet per omissió que els CAP, les residències geriàtriques i els centres hospitalaris —que en depenen— no garanteixin aquest dret als usuaris.

Hi afegeixo, avui, un altre exemple del respecte nul de les institucions per la llengua. N'hi ha tants... A ebiblio Catalunya no hi ha cap llibre de Junyent per deixar en préstec. Només s'hi troben els articles Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou,  l'edició dels quals la lingüista va coordinar. Cap altra publicació del seu estimulant llegat científic, educatiu i cívic. N'acabo de fer la desiderata.

¿On ets, Institut d'Estudis Catalans? Les institucions del país, amb el funcionarietat i els polítics que s'hi aferren, no han estat a l'altura per voler entendre què ha descobert Junyent, tot i que ho ha explicat en tots els fòrums possibles amb paraules clares i justificades. No van estar tampoc a l'altura per entendre els estudis i les propostes del lingüista Joan Solà (Bell-lloc d'Urgell, 1940 - Barcelona, 2010), el referent precedent de Junyent, en el debat públic sobre l'ús de la llengua. I així estem... diluint-nos en els dies, marginats i desarrelats. Entenc cada vegada més 'Soc d'aquí, soc estranger', que ha deixat dit Josep Palau i Fabre. I m'hi resisteixo, amb tota l'energia disponible, encara.

La volatilització de la literatura,  article de M. Carme Junyent
Els Marges 73, Primavera 2004: 61-75
 
*
 
Del 22-7-2015 fins al 3-9-2023 



 
*

02 de setembre 2023

'LEEDS ANIMATION WHORKSHOP', A LA VIRREINA

La Virreina Centre de la Imatge

Leeds Animation Workshop és un col·lectiu de dones creat l'any 1978 per produir i distribuir pel·lícules d'animació sobre temes socials. Recomano el muntatge que presenta el Palau de la Virreina amb una revisió exhaustiva de la filmografia d'aquest col·lectiu feminista dedicat a produir i distribuir pel·lícules d'animació. Durant les últimes quatre dècades, en més de quaranta curtmetratges ha abordat temes com la desigualtat, el sexisme, el racisme, l'assejament laboral i aspectes de les polítiques socials del Regne Unit i de diversos estats europeus.

Oberta fins al 15 d'octubre.

01 de setembre 2023

CATORZÈ ANIVERSARI

© Lena Paüls

Avui fa catorze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana.

Des del 2009 ençà he publicat a «Pont d'Enseula» 4.242 apunts. Fins avui ha tingut 862.539 visites, que actualment arriben des dels enllaços de Facebook, de Twitter, d'Instagram, de les Històries de FB, de TW i de IG. Des de fa uns mesos he incorporat audios de poemes i de proses poètiques que es poden escoltar als enllaços del canal Spotify i del canal Ivoox.  I a la galeria virtual de Flickr publico fotografies de les creacions tridimensionals.

Us convido a continuar compartint, si us ve de gust, aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.