SETEMBRE, DE 'TEMPS DE PENYORA'

© Teresa Llorach, aquarel·la

Escolteu el pòdcast del poema
al canal IVOOX o bé al canal SPOTIFY
Veu: Andreu Sotorra

Exiliada amb tants d'altres, ¿qui ha mascarat el somni?,
sento com si fos meva la pèrdua del bosc incinerat,
les cendres del qual ara el vent calent escampa arreu.
Impassibles, sota els avellaners polsosos, infidels agenollats
porten didals de làtex i arrosseguen les senalles.
Els flocs secs es claven als genolls i a les cames
dels que no es posen borrasses per coixinet.
Ells i jo som de secà i temem amb una por mil·lenària
la set incrustada al càntir, tot i sabent que tenim aigua
al barraló de plàstic dins la fornal de la camioneta.
Després de l'ensacada, els fruits escampats per assecar
a les golfes esperaran la millora del mercat.
Mentrestant, allà, a casa meva,
els fidels resen cinc vegades orientats cap a la Meca,
jo mora, m'agenollo entre infidels agenollats
per a qui tots els punts cardinals
són orientadors i complementaris.
Plegats hem trobat dreceres que ningú havia buscat abans.
El seny de no vagar sola calma el dolor,
la rauxa dels dits feiners el distreu.

© Lena Paüls 

Poema del recull Temps de penyora 

EL TERMÒMETRE DE CAN COTTET

Termòmetre Cottet. Portal de l'Àngel, BCN

Saludem la iniciativa de conservació del termòmetre del Portal de l'Àngel de Barcelona que torna a marcar la temperatura després que el 2019 s'aturés coincidint amb el trasllat de l'òptima Cottet a la rambla de Catalunya. Torna amb l'estructura redissenyada i sostenible de consum. La instal·lació té 22 metres d'alçària i pesa dos tones. Va ser durant anys el termòmetre més gran d'Europa, sobrepassat, actualment pel de Copenhaguen.

De fabricació alemanya, es va inaugurar el 25 de febrer de 1956, com a regal a la ciutat dels propietaris de l'òptica Cottet i que serviria, alhora, com a publicitat. L'escala va dels -5 ºC als 40 ºC i en inaugurar-lo es creia que mai arribaria als extrems, cosa que va ser desmentida aquell mateix febrer (l'Observatori Fabra va marcar -10 ºC). Segurament que aquest estiu ha arribat també a la banda alta. I es preveu que en estius pròxims quedi curt.

TURNER, AL MNAC

L'exposició Turner. La llum és color explora la fascinació del pintor, aquarel·lista i gravador romàntic anglès Joseph Mallord William Turner (1775-1851) pels fenòmens meteorològics i atmosfèrics. Reconegut com el millor paisatgista del període romàntic pel seu domini de la llum, el color i l'atmosfera, pinta les immenses forces de la natura a inicis de la primera revolució industrial, quan la natura ja començava a estar amenaçada. A través d’un centenar d’obres, pintures, dibuixos, esbossos i gravats, l’exposició ressegueix el desenvolupament de les composicions de Turner, a partir dels primers esbossos, fins a les aquarel·les, els olis o els gravats finals.
L'exposició ens enfronta a una experiència sensorial de la natura que ens afecta avui tant com ho va fer als contemporanis de Turner, per la qual cosa és un gran encert del Museu d'Art Nacional de Catalunya  que la visita es pugui complementar amb la mostra El batec de la natura. Dibuixos del segle XIX de la col·lecció del Museu Nacional.

DEMPEUS SEMPRE, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Carme Andrade. Dempeus sempre
Aiguada xinesa, 20 x 20 cm

Escoltes el repòs de la llicorella i hi veus créixer el gram amb fúria, com si sortís de les pedres la fulla esmolada d'un ganivet. Defuges la desesperança amb una narració contínua, de segles, i guanyes temps al destí de vastes planures de regadiu, de turons que s'afinen abocats al mar. Alces mans i estendards, forques, si calen, pel dolor i la misèria que clama arreu. No et dol encomanar energia, perquè només mirant-vos als ulls sabeu que aneu al mateix lloc. Dempeus sempre. I, si us decanteu, que sigui per la càrrega de  grana. Sembrada a punt.

 

Prosa poètica: Lena Paüls
Pintura: Carme Andrade
Veu del pòdcast: Andreu Sotorra

 

*

Escolteu el pòdcast de la prosa poètica Dempeus sempre

a canal SPOTIFY o bé  al canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Carme Andrade
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

PEL·LÍCULA 'BONA SORT, LEO GRANDE'

Bona sort, Leo Grande. Direcció: Sophie Hyde
Regne Unit, 2022

Una immensa Emma Thompson interpreta una mestra jubilada vídua de fa dos any que contracta un gigoló per redescobrir-se sexualment. L'actor Daryl McCormack defensa el seu personatge de meravella i les trobades en un hotel anònim propicien una reflexió sobre el sexe i l'edat. A mesura que van adquirint confiança, la dinàmica de poder canvia i els cau la màscara. Filmin. 9/10

REFLEXOS DEL CAMÍ, DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Sara Mauri

Convoques senyals i t'estranyes quan són presència diàfana. I et dius: ara, sí. Tenies por fins que et vas posar a caminar a poc a poc, conscient de cada passa per camins fressats, però també per tolls, herbassars, cruïlles i molts camins per obrir. L'únic punt de partida per créixer era dins teu i ara ho saps. Ram de llavors, pètals vellutats a les galtes dels infants,  llum descomposta en colors. El senyal és davant teu i es mou al teu pas.

Prosa poètica: Lena Paüls

Fotografia: Sara Mauri

Veu del pòdcast: Mònica de Dalmau Mommertz 

 

*

Escolteu la prosa poètica Reflexos del camí

al Canal SPOTIFY o bé al Canal IVOOX

 

*

Llegiu en línia o descarregueu el recull 

Bombes de llavors

 

Performer: Martina Rius Mauri
Foto: Francesc Corpas
Centre d'Art Cal Massó, Reus, 2019

BOMBES DE LLAVORS IMPERDIBLES

Bombes de llavors  muntades en agulla d'arquet
Vegeu-ne vídeo clicant la imatge

Llegiu Bombes de llavors en línia

o bé

descarregueu el llibre en pdf

 

Les vint proses poètiques del recull Bombes de llavors es podran escoltar en pòdcast als canals IVOOX i SPOTIFY a mesura que es vagin enregistrant. La incorporació al projecte creatiu de la substància sonora de cada prosa per diversos rapsodes, farà que el conjunt  —prosa poètica, il·lustració i àudio— prengui un sentit renovat que em plaurà compartir.

 

No havies imaginat mai tantes possibilitats
en un tro quan escrivies «llibertat» 
al ventre d'un d'aquells cavalls daurats 
i esponjosos que hi havia al cel.

De la pandèmia que ens sotjava no n'havíem sentit parlar,  fa tres anys quan vam presentar el llibre digital (Cal Massó, Reus, 21-XI-2019).  Ni sentíem l'horror de la guerra ni el desesper de dones gràvides que fugen de les bombes i la fam. 

Paràvem una filera de cadires buides per al verb dels serafins entre reixes, per al vigia a l'atur, per les gavines exiliades,  mentre afinavem les reixes de dins i de fora i ja en vèiem les llimadures. Van sorgir sinergies en cadena de molts creadors i les proses inspirades en fotografies i pintures van ser transformades en accions que van interpretar rapsodes i performers, interactuant amb un auditori còmplice que s'hi va voler immergir. Ara, aquesta creació col·lectiva creix amb els pòdcasts i desitjo que continuï desvetllant interrogants.

El terreny està preparat i

les llavors colgades a punt

per germinar a la primera gota. 

¿Esperarem estoicament 

que plogui?

*

 Crònica de la performance de Bombes de llavors reportatge gràfic i hemeroteca  

TRETZÈ ANIVERSARI

Avui fa tretze anys que vaig començar aquest blog dietari, amb la cultura, l'art i la natura com a refugi d'aquest temps d'entorn desolat per la desídia humana. Ressenyes de teatre, cinema, exposicions temporals, activitats literàries, creativitat, idees noves i reciclades... I el mestratge de la natura, sempre. 

Com a novetat hi incorporo creacions artisticoliteràries, com ara col·laboracions amb artistes plàstics, poemes enregistrats en pòdcast i cal·ligrafiats formant peces tridimensionals.

Us convido a continuar compartint aquest espai de memòria, d'aprenentatge i de comunicació.

Aniversari (2010) / Segon aniversari (2011)

Tercer aniversari(2012) / Quart aniversari(2013)

Cinquè aniversari (2014) / Sisè aniversari (2015)

  Setè aniversari (2016) / Vuitè aniversari  (2017)

Novè aniversari (2018) / Desè aniversari (2019)

Onzè aniversari (2020) / Dotzè aniversari (2021)