 |
| Poema cal·ligrafiat sobre paper vegetal estampat. © Lena Paüls, 2022 |
 |
| Aspidistria |
 |
| La casa de la esperanza. Direcció: Niki Caro Estats Units, Regne Unit, República Txeca, 2017 |
 |
| Els secundaris. Dramatúrgia: Laura Aubert i Bernat Cot Direcció: Adrià Aubert. El Maldà, Barcelona |
La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus ha enregistrat un altre conte per a contribuir a millorar la integració dels infants d'Ucraïna acollits a Catalunya. Després del primer conte, Història de Tabalet, ara s'acaba d'enregistrar El lleó i la guineu. Ambdós es basen en faules d'Isop i van ser adaptades per a primeríssims lectors per Maria Teresa Codina, Marta Mata i Maria Eulàlia Valeri, amb il·lustracions de Pere Joan. La versió i la lectura en ucraïnès és de Тетяна Гінайло (Tetiana Ginailo).
De moment, saludem la iniciativa solidària dels contes en ucraïnès que enregistra la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus i fem-ne tanta difusió com estigui al nostre abast, que arribi a les
famílies acollidores i a les escoles on hi hagi infants ucraïnesos
escolaritzats.
El lleó i la guineu
 |
| Una teràpia integral Autoria i direcció: Marc Angelet i Cristina Clemente La Villarroel, Barcelona |
Aquesta comèdia ho té tot i els intèrprets la broden, cadascú amb el seu estil agombolat per Marc Angelet i Cristina Clement, que l'han escrita i dirigida. Bravo, Roger Coma, Abel Folk, Àngels Gonyalons i Andrea Ros. Fan pa com a exercici d'un estrany curs que els proporciona els ingredients i alguna cosa més. All You Need Is Love. El pa són els personatges, el pa som els espectadors. Barres desencaixades i aplaudiments a peu dret. 10/10
 | |
o bé descarregueu el llibre en PDF |
Mentre maquetava el llibre i anava creant expectació a la xarxa, el va llegir la Carme Andrade, filòloga i activista cultural que té en procés de creació un poemari marítim. Em va sorprendre enviant-me dos escrits bellíssims on refeia la seva experiència com a lectora dels poemes. Els pensava publicar als seu blog 'La casa del racó' i n'hi vaig demanar un com a pròleg.
 |
Cliqueu la imatge per accedir al llibre |
Un cop publicat el llibre en suport digital (març 2022), els mitjans de proximitat hi han prestat atenció i bona acollida. En primer lloc, en va fer difusió el col·lectiu literari Reusenques de Lletres a les seves xarxes socials; Sílvia Fornós del «Diari de Tarragona» el va incloure en un reportatge amb motiu del Dia Mundial de la Poesia; «Reusdigital» en va publicar una àmplia ressenya; Cristina Serret del «Més» va publicar una entrevista sobre el poemari.
La nau i el serè juguen a la cluca.
I, en paral·lel, el que hem fet fins aquí ha estat l'expansió de cada poema i del pròleg del llibre enregistrats en pòdcast (Vegeu-ne tots els enllaços). Va enregistrar el poema que obre el recull —El camí és la meta— l'Andreu Sotorra i s'hi va afegir la professora i rapsoda barcelonina Rosa Masanés. La Rosa va enregistrar el poema en vídeo i va promoure l'enregistrament del poema en àudio llegit per un rapsode alumne seu de 2n d'ESO (guanyador del primer premi al Certamen de Lectura en Veu Alta curs 2021-22). A més, alumnes seus de 1r i 2n d'ESO en van fer versions personals. (Vegeu-ne les 40 versions en línia.)
Després han enregistrat els altres poemes per aquest ordre: Mònica de Dalmau Mommertz, Rosa Masanés, Antònia Farré, Carme Andrade i Andreu Sotorra. Cinc rapsodes excepcionals que han afegit a les paraules significats amb generosa sensibilitat cosa que ha fet de la presentació en xarxa una creació col·lectiva que deixa molt bon gust al costat de projectes innoblidables presentats en viu (El vestit negre | Estimo la dona que soc #mestimo | Bombes de llavors). Crec que, ara per ara, Desfici de mar està ben arrodonit amb la difusió intensa que n'hem fet fins aquí. Tan ben arrodonit, la bodega tan fornida, que el poemari ja pot anar pel seu compte, a tota vela, per totes les mars.
Les històries naturals. A partir de la novel·la homònima de Joan Perucho. Text: Sílvia Navarro. Música i direcció musical: Marc Sambola. Lletres i direcció: Miquel Agell. Teatre Condal, Barcelona.
La Companyia Lazzigags s'ha atrevit a adaptar la novel·la més coneguda i traduïda de Joan Perucho, autor del qual el 2020 es va commemorar el centenari del naixement i l'Any Joan Perucho omplia la boca d'actes finançats pel Departament de Cultura. Però potser ja hauríem de saber que un cop passat l'Any —qualsevol Any— s'extingeix tot l'interès per l'homenatjat. Fa dos anys, la població estava confinada per la pandèmia i l'obra no es va estrenar, però hauria estat bé que, ara, un dels grans teatres públics hagués acollit/assumit aquest espectacle musical. Desconec si s'han fet gestions per fer possible que aquest muntatge sobre l'únic personatge vampíric de l'imaginari català es promogués per a joves, des de Cultura o des d'Ensenyament. Poca vista si se li ha donat l'esquena a aquesta adaptació d'una de les novel·les cabdals de la literatura catalana del segle XX, en un espectacle excepcional per la direcció, l'elenc, la música i els professionals tècnics de prestigi.
María Bleda (Castelló, 1969) i José María Rosa (Albacete, 1970) presenten una exposició retrospectiva de les seves sèries paisatgístiques a l'espai KBr de la Fundació MAPFRE. Fotografies que recullen el passat que s'ha sedimentat en el territori i que remou mecanimes de la memòria i de la imaginació.
Com a novetat molt apreciada d'entrada és la projecció de les sèries en vídeoinstal·lacions de gran format. Blocs temàtics que van dels dos minuts i mig (Corporacions) i els cint-i cinc (Camps de batalla). Precisament la presentació en projecció de les fotografies hauria donat lloc a interpretacions creuades fetes a un ritme pausat amb la lectura de les referències textuals sobreimpreses i, per tant, els visitants hauríem fet la comprensió global del treball d'aquests dos grans fotògrafs contemporanis, però no està ben resolta expositivament. Textos densos en plafons a la paret i la sala a les fosques (!?) i ni un trist banc en tota la sala. Els visitants hi passem, doncs, de puntetes, repenjats a les columnes i a les parets. Caldrà tornar-hi amb un tamboret plegable.