16 de gener 2020

'FELIÇ DIWALI', A LA SALA VERSUS

 Feliç Diwali. Dramatúrgia i direcció: Xavi Morató.
Sala Versus Glòries, Barcelona.

A la Sala Versus Glòries hi ha un arbre de Nadal guarnit. A escena, quatre actors en el paper de socis d'una empresa: Ramon Godino, Alberto Lozano, Joan Martínez Vidal i Toni Soldevila. I la Kassandra, una assistent virtual intel·ligent, que dona resposta a tot el que se li pregunta i fins i tot s'avança al pensament dels usuaris. Uns hackers han entrat al sistema del robot i pot descobrir molts secrets. S'estén el pànic entre els socis. Situacions còmiques. Cap dels quatre personatges és el que sembla ser. Feliç Diwali!, malgrat tot. 8/10

15 de gener 2020

TRES PINTURES VIRTUALS A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

«Entrar al quadre». Al vestítbul de la Universitat de Barcelona
Fins divendres 17, de 10:00 a 19:00. 
Cal reserva prèvia:  www.entrarenelcuadro.com

La Universitat de Barcelona presenta en realitat virtual tres pintures del Museu Nacional Thyssen-Bornemisza de Madrid. Hem pogut recórrer en un espai tridimensional peces mestres de Van Gogh (els prats d'Auvers), Mondrian (ascensor en un carrer de Nova York) i Balthasar Van der Ast, (flors tallades),  amb l'ajuda d'unes ulleres immersives que permeten una experiència sensorial ben diversa en cada quadre. Aquesta iniciativa itinerant compta amb la col·laboració d'Endesa.
D'aquí no gaire riurem dels estris que calen encara avui per passejar-nos per espais tridimensionals. Els tindrem disponibles al televisor de casa.



14 de gener 2020

'FEÍSIMA ENFERMEDAD Y MUY TRISTE...' AL TEATRE LLIURE DE GRÀCIA

Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
Dramatúrgia: Joan Yago. Direcció: Israel Solà. Companyia 
La Calòrica. Teatre Lliure Gràcia, Barcelona.

El 2010, la Companyia La Calòrica debutava amb l'obra Feísima enfermedat y triste muerte de la reina Isabel I, espectacle de creació pròpia en l'àmbit acadèmic de l'Institut del Teatre. Es va estrenar al Versus Teatre i des d'aleshores, i amb el mateix estil descarat i marcat pel rigor interpretatiu, hem vist i aplaudit L’Editto Bulgaro (2012), La nau dels bojos (2013), Bluf (2014), Sobre el fenomen de les feines de merda (2015), El profeta (2016), Fairfly (2017) i Els ocells (2018).

La reposició de Feíssima... ha estat un encert de la programació que hem gaudit a cor què vols. Un muntatge de fons desenhibit, una sàtira sobre el poder dels intocables Reis Catòlics, Isabel de Castella  (l'actor Aitor Galisteo-Rocher) i Ferran d'Aragó (Xavi Francès).  Amb el llit de mort de la reina castellana sobre paques de palla, convertit en plató on menja i fa i desfà el Cardenal Cisneros (Carla Rovira) i s'hi remena una ajuda de cambra (Esther López, que amb el gest paga). Una cort que s'està enfonsant, abandonada a la brutícia, en contrast amb la pulcritud i bones maneres de Felipe el Hermoso (Marc Rius), aires nous de l'estranger i fora de joc de l'hereva Juana la Loca (Júlia Truyol), princesa d'Astúries i de Girona, reina de Castella, de Lleó, senyora de Biscaia, duquessa de Montblanc, comtessa de Flandes, comtessa de Barcelona, reina d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Nàpols. I ja hi vam ser! I encara hi som. Bravo, La Calórica. 10/10

13 de gener 2020

'PENSEM. (PAUSA)...', A LA VILLARROEL

Pensem. (Pausa). A la merda!, de Manel Dueso
Dir.: Manel Dueso.  La Villarroel, Barcelona.
Dos pallassos (Manel Dueso i Miquel Malirach) i una pallassa, mestra de cerimònies (Carme González) desgranen gags que fan referència a l'actualitat, amb títol i presentació incloses. Hi circulen uns personatges passejants, si més no amb el nom. Situacions que acaben malament i a les quals només poden engegar «a la merda!» i avançar pensant en la següent. Amb canvis d'utillatge, jocs de llengua i de vestuari, passen pel sedàs la mort del Mediterrani i la mort al Mediterrani, la independència d'una nació, les pensions miserables... Pallassos que esperen, pensen, s'entretenen i s'enrabien. Hi respiren referents teatrals, cinematogràfics, ninotaires i grans pintors. «Deixem-nos impregnar per tot allò que ens ajudi a transmetre i millorar el dia a dia, la humanitat, el desig, la vida», diu l'autor. Una hora i mitja ben aprofitada. 8/10

12 de gener 2020

'RAPHAËLLE', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Raphaëlle. Creació i interpretació: Raphaëlle Pérez, Carles Fernández
i Eugenio Szwarcer. Direcció: Carles Fernández. Sala Tallers, TNC

Darrer lliurament de la trilogia de muntatges documentals «Dona, Identitat i Història» que ha creat la companyia La Conquesta del Pol Sud i que ha programat el Teatre Nacional de Catalunya a la Sala Tallers. Tres persones reals que expliquen la seva història, convertides en  personatges de teatre: Nadia, la noia afganesa que per passar desapercebuda dels talibans va viure deu anys disfressada de noi; Claudia, la noia filla de pares desapareguts de la dictadura argentina que descobreix i busca el seu origen; i ara Raphaëlle, la jove transsexual, nascuda a Perpinyà que va viure els primers anys a Normandia, l'adolescència a Caen, més endavant a París i finalment s'ha establert a Barcelona. 
Raphaëlle explica en castellà, amb accent francès, els sentiments i les dificultats de viure en societat amb un cos de noi i sentir-se noia. El que diu i com ho diu respira realisme. A la pantalla, una sèrie de fotografies il·lustren la seva biografia. Aspira a ser dissenyadora de moda després de passar per l'École Supérieure Duperré francesa i per l'Escola Massana. Ha publicat en francès Je suis Barcelone, arran dels atemptats de la Rambla del 17 d'agost del 2017, i  Mon Vide, Mon Amoureux et Moi i el poemari Raphi, sobre la seva situació de gènere. En l'actualitat fa de teleoperadora en un call center de l'Hospital Clínic de Barcelona. És a la llista d'espera per a una intervenció quirúrgica per fer el canvi de sexe. Podria ser d'aquí a tres anys. Ha sofert i veu el futur amb incertesa, però s'hi encara amb determinació. 9/10



10 de gener 2020

MINISÈRIE 'LA MORT ARRIBA A PEMBERLEY'

La mort arriba a Pemberley. Minisèrie britànica (2013)
L'escriptora P. D. James va continuar a la novel·la Death Comes to Pemberley (La mort arriba a Pemberley) la història de Pride and Prejudice (Orgull i prejudici) de Jane Austen. Va explorar la vida d'Elizabeth i Darcy després de sis anys (1803) de casats feliçment, i va afegir diversos personatges al voltant d'un assassinat. Es prepara el gran ball anual al castell de Pemberley i hi arriba aterrida Lydia, la germana esbojarrada d'Elizabeth, parella del vividor Wickham. Pel que diu, viatjava en carruatge amb Wickhman i un amic. Al mig del bosc, els dos homes han baixat del cotxe discutint-se, Lydia ha sentit dos trets i l'amic ha acabat mort. En un primer moment, Wickhman es declara culpable, però la resolució del cas s'embolica pas a pas i, abans de saber què ha passat realment al bosc, caldrà lligar molts caps. Un ventall de personatges ben matisats per a un entramat que ens atrapa amb un guió mil·limètric i imatges impactants. 9/10



09 de gener 2020

PEL·LÍCULA 'LES INVISIBLES', DE LOUIS-JULIEN PETIT

Les invisibles. Direcció: Louis-Julien Petit. França, 2019
Una mirada optimista, en clau de comèdia en constrast amb el drama de qui ha de viure de la caritat pública. Basada en la història d'un grup de treballadores socials que es van organitzar per continuar la inserció de dones sense sostre, després que el municipi decidís tancar el centre de dia on treballaven. Només amb els tres mesos que tenien de coll abans del tancament, les treballadores socials van fer mans i mànigues per aconseguir contractes de treball, preparant les dones per les entrevistes, intentant fer-los recuperar l'autoestima perduda al carrer, ensenyant-los a ometre alguna veritat, i dir alguna mentida, que no afectava el que oferien.  Les protagonistes respiren veritat. 9/10

 
 
 

06 de gener 2020

INVITACIONS A LA LECTURA DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana.
Mosaic epíleg de Bombes de llavors

Llegiu Bombes de llavors en línia
o bé 
descarregueu el llibre en format PDF



Proses poètiques: Lena Paüls

Il·lustracions: Carme Andrade (aiguada xinesa), Teresa Llorach (aquarel·la), Josep Lomas (fotografia), Sara Mauri (fotografia), Marc Pérez Olivan (pintures), Cesca Toledano (fotografies), Fina Veciana (pintures), Rosa Virgili (pintures).

Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau Mommertz
Coberta i mosaic epíleg: Fina Veciana

Vegeu-ne invitacions a la lectura i diverses impressions:

La Lena ens llança, ara, la seva bomba ben personal. Ha recol·lectat 20 llavors diverses i preuades: fotografies, aquarel·les, collages, dibuixos, aiguades xineses, i fins i tot unes llavors de la família tècnica mixta. Vuit són els artistes fecunds. Amb paraules per fang, la llengua per aigua, i la seva mà trencada per remenar la terra, la Lena ha conformat la bomba embolcallant cada llavor amb frases, metàfores i imaginació perquè en naixessin unes proses com unes roses.
MÒNICA DE DALMAU MOMMERTZ. Pròleg, fragment.
*
Veiem la llum en l’horitzó, la raó íntima del paisatge, ens diu la poeta. En el seu univers els signes zodiacals de terra funcionen a manera de conjur. Tot és terra. Tot és fang. Tot és susceptible de germinar. Les mans s’enfonsen a  la terra i en fem petites boles, sentim el dringar dels pinyols dins els palmells, els entaforem dins de cada bola de fang. El terreny és erm, ho constatem, en som coneixedors, no ens importa. Sabem. Acordarem quan i com  llençarem les bombes prenyades de nova vida. 
CARME ANDRADE. Fragment de l'article Re-creació de 'Bombes de llavors', (Blog «La casa del racó», 4-XII-2019)
*
«M’agrada la relació entre la paraula i la imatge. Amb la paraula expliquem coses, i la majoria de les coses les veiem mentre les vivim (no només, però en bona part: les sensacions i els sentiments també els veiem, encara que sigui amb uns altres ulls). Paraules i imatges: dos llenguatges diferents per dir, per dir-nos.
He trobat molt encertat el diàleg entre cada text i cada imatge, construint històries a partir de la lectura visual que n’ha fet l’autora i que posen en evidència matisos inadvertits en la contemplació o dreceres que ens permeten veure algunes capes transparents (i, per tant, invisibles) que hi ha en les imatges (capes de significat en cada lectura, diu la Lena en la nota liminar en referència a Umberto Eco, que aquí també són capes de significat en cada visualització).
El risc de fer un epíleg reescrivint paraules claus dels diferents textos (joc de paraules que sovint acaba en fracàs) és superat aquí amb nota perquè no en resulta només un text-síntesi: té, a més, la virtut de recosir el sentit i la intenció del llibre. També haig de dir que a Bombes de llavors s’aprecia el gust per les paraules, el desfici per donar-los vida fent-les servir, ni que sigui les que no es fan servir (si més no, usualment)».
JOAN RAMELL, fotògraf.
*
El teu article Bombes de llavors, armes pacífiques. («Reus Digital», 4-XI-2019), és com posar les coses al seu lloc; es fa necessari, imprescindible que les que ens diem gent de la cultura ens posicionem en uns moments com aquests i no parlo de la nostra posició en relació a la independència, sinó a les llibertats, un front prou ampli com perquè sigui assumit per tothom que senti dins seu les paraules de democràcia i justícia com a seves.
CARME ANDRADE.


Per saber-ne més, 
vegeu tots els enllaços en aquest apunt: