06 de gener 2020

INVITACIONS A LA LECTURA DE 'BOMBES DE LLAVORS'

© Fina Veciana.
Mosaic epíleg de Bombes de llavors

Llegiu Bombes de llavors en línia
o bé 
descarregueu el llibre en format PDF



Proses poètiques: Lena Paüls

Il·lustracions: Carme Andrade (aiguada xinesa), Teresa Llorach (aquarel·la), Josep Lomas (fotografia), Sara Mauri (fotografia), Marc Pérez Olivan (pintures), Cesca Toledano (fotografies), Fina Veciana (pintures), Rosa Virgili (pintures).

Pròleg i epíleg: Mònica de Dalmau Mommertz
Coberta i mosaic epíleg: Fina Veciana

Vegeu-ne invitacions a la lectura i diverses impressions:

La Lena ens llança, ara, la seva bomba ben personal. Ha recol·lectat 20 llavors diverses i preuades: fotografies, aquarel·les, collages, dibuixos, aiguades xineses, i fins i tot unes llavors de la família tècnica mixta. Vuit són els artistes fecunds. Amb paraules per fang, la llengua per aigua, i la seva mà trencada per remenar la terra, la Lena ha conformat la bomba embolcallant cada llavor amb frases, metàfores i imaginació perquè en naixessin unes proses com unes roses.
MÒNICA DE DALMAU MOMMERTZ. Pròleg, fragment.
*
Veiem la llum en l’horitzó, la raó íntima del paisatge, ens diu la poeta. En el seu univers els signes zodiacals de terra funcionen a manera de conjur. Tot és terra. Tot és fang. Tot és susceptible de germinar. Les mans s’enfonsen a  la terra i en fem petites boles, sentim el dringar dels pinyols dins els palmells, els entaforem dins de cada bola de fang. El terreny és erm, ho constatem, en som coneixedors, no ens importa. Sabem. Acordarem quan i com  llençarem les bombes prenyades de nova vida. 
CARME ANDRADE. Fragment de l'article Re-creació de 'Bombes de llavors', (Blog «La casa del racó», 4-XII-2019)
*
«M’agrada la relació entre la paraula i la imatge. Amb la paraula expliquem coses, i la majoria de les coses les veiem mentre les vivim (no només, però en bona part: les sensacions i els sentiments també els veiem, encara que sigui amb uns altres ulls). Paraules i imatges: dos llenguatges diferents per dir, per dir-nos.
He trobat molt encertat el diàleg entre cada text i cada imatge, construint històries a partir de la lectura visual que n’ha fet l’autora i que posen en evidència matisos inadvertits en la contemplació o dreceres que ens permeten veure algunes capes transparents (i, per tant, invisibles) que hi ha en les imatges (capes de significat en cada lectura, diu la Lena en la nota liminar en referència a Umberto Eco, que aquí també són capes de significat en cada visualització).
El risc de fer un epíleg reescrivint paraules claus dels diferents textos (joc de paraules que sovint acaba en fracàs) és superat aquí amb nota perquè no en resulta només un text-síntesi: té, a més, la virtut de recosir el sentit i la intenció del llibre. També haig de dir que a Bombes de llavors s’aprecia el gust per les paraules, el desfici per donar-los vida fent-les servir, ni que sigui les que no es fan servir (si més no, usualment)».
JOAN RAMELL, fotògraf.
*
El teu article Bombes de llavors, armes pacífiques. («Reus Digital», 4-XI-2019), és com posar les coses al seu lloc; es fa necessari, imprescindible que les que ens diem gent de la cultura ens posicionem en uns moments com aquests i no parlo de la nostra posició en relació a la independència, sinó a les llibertats, un front prou ampli com perquè sigui assumit per tothom que senti dins seu les paraules de democràcia i justícia com a seves.
CARME ANDRADE.


Per saber-ne més, 
vegeu tots els enllaços en aquest apunt: