Sala Petita, Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona
L'acció de Boira se situa vint-i-cinc anys després de la caiguda del Mur de Berlín (9-XI-1989), en una ciutat de l'Est no especificada. Un taxista (Albert Pérez) s'emporta una clienta a casa seva, perquè el seu vol s'ha cancel·lat a causa de la boira. El taxista i la seva dona (Lina Lambert), ex fotògrafa, afectada de fibromiàlgia, han perdut la fe en el capitalisme promès i sobreviuen com poden del taxi i de rellogar l'habitació del fill (Quim Àvila, versemblant) que veuen rarament. Apareix el fill jugador empedreït, ara escurat, amb un amic alcohòlic. L'ambient és intrigant, però no arrenca volada a causa de la llosa d'uns monòlegs adormidors. La viatgera els escolta impassible (a càrrec d'Àurea Márquez, desaprofitada). No li va i li ve la xerramea que li adrecen ara l'un ara l'altre. I al públic, si tenim en compte que la nit de l'estrena hi havia molts caps pesant figues, tampoc. 7/10
