L'olfacte és un canal de comunicació potent que ens desperta emocions i sentiments, potser més duradors que la vista i l'oïda. Es queda allà de reserva i s'acciona quan es torna a sentir l'olor.
Un dels set àmbits de l'exposició Luxe. Dels assiris a Alexandre el Gran, que acabem de veure al CaixaForum Barcelona, s'ha perfumat amb aromes (disseny de la ingenyera química i perfumista Sandra Iruela) que ens transporten —amb la catifa voladora de la imaginació— als jardins llegendaris de Babilònia i, de fet, més que els flascons i les joies excepcionals de la mostra, crec que retindré el perfum de fusta, de l'aigua de corre pels canals entre flors i arbres olorosos de resina.
I, és clar, la publicitat no desaprofita el sentit de l'olfacte humà com a canal de comunicació. Hi ha gran diversitat de botigues que s'anuncien a través del perfum (en queden excloses els d'aromes natural del producte: forns, cafeteries...) moltes passes abans d'arribar-hi. Vegeu l'estudi que encapçala aquest apunt.
Els tècnics en màrqueting olfactiu estudien l'efecte i els estímuls dels centres neuronals que les fragàncies agradables i relaxants produeixen en les persones. Analitzen els valors de la marca i assessoren les empreses en aquests aspectes:
—Utilitzar sempre la mateixa aroma per identificar l'establiment.
—Crear un concepte relacionat amb l’aroma (neteja, luxe, sofisticació, originalitat)
—Desenvolupar la fragància corporativa que produeixi una experiència agradable a la clientela.
—Canviar l’estat d’ànim, estimular, tranquil·litzar, reduir la fatiga, l’ansietat i l’estrès de la clientela.
Sandra Iruela explica en una entrevista a El Periódico que el seu primer client va ser un empresari de Formentera que volia captar l'essència de l'illa i convertir-la en un perfum. «Em va portar pels camps de savina, l'arbust típic de les illes Balears, i després de donar-hi moltes voltes va ser un èxit». Cosa que contradiu l'aforisme : 'Fa bona olor qui fa olor de res'.
Vegeu en aquest mateix blog:
