'VIDA PRIVADA' DE JOSEP M. DE SAGARRA, MINISÈRIE DE TV3

Vida privada, de Josep M. de Sagarra. Minisèrie de TV3
Direcció: Sílvia Munt. A la imatge: Pablo Derqui i Aida Folch

TV3 acaba d'estrenar (7 i 21 de maig) la minisèrie Vida privada, una adaptació per a televisió de la novel·la de Josep Maria de Sagarra. Protagonitzada per Francesc Garrido, Pablo Derqui, Aida Folch, Maria Molins, Diana Gómez i Pep Cruz. Ens ha agradat força la síntesi argumental de l'obra i, sobretot, la definició complexa dels personatges, que la directora Sílvia Munt ha fet d'aquesta esplèndida novel·la. El treball ha consolidat l'actriu reusenca Aida Folch —Aida Benítez Folch, Reus 1986—, en el paper de Conxa Pujol, la jove vídua del cotonaire Antoni Mates, baronessa de Falset.

Publicada el 1932, Vida Privada, de Josep M. de Sagarra és una crònica d'un naufragi social en un moment de crisi i de canvi, i està considerada una de les novel·les de la literatura catalana més representatives de la societat barcelonina de finals de la dictadura de Primo de Rivera fins a la Segona República. Els Lloberola són una família de la burgesia barcelonina els elements joves de la qual s'han polit el migrat patrimoni que restava en alcohol, timbes i prostitució.

Vegeu Guia de lectura i material didàctic de 'vida Privada'

Han coproduït la minisèrie TV3 i Oberon Cinematogràfica, en producció associada amb Impulsafilm, també amb la col·laboració del CECAAC i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

RECITAL 'ESCRIT ÉS CRIT' DE MÒNICA DE DALMAU

L'Associació d’Iniciatives Culturals Carles Amill (Av. Catalunya, 2, Vinyols i els Arcs) presenta una mostra de collages de Pep Quer, alguns dels quals il·lustren l’edició d’Escrit és crit, amb què l'escriptora Mònica de Dalmau Mommertz (Reus 1970) va guanyar el premi Carles Hac Mor de plaquettes. A la inauguració de l'exposició  l'autora reusenca recitarà els poemes premiats, amb l'acompanyament del guitarrista Piotr Baranowski. Presentarà l'acte l'escriptora Carme Andrade. 

Escrit és crit, Mònica de Dalmau
Editorial Fonoll, 2017

Escrit és crit de Mònica de Dalmau Mommertz inicia la col·lecció de plaquettes Carles Hac Mor, d'Editorial Fonoll.  En diu l'autora:

M’agradaria poder dir que tot 

és producte del sistema nerviós

autònom, i m’encantaria poder 

dir: del parasimpàtic, perquè 

em sona bé i divertit. Però em

sembla que més aviat hauria

de parlar del simpàtic, que tampoc

sona malament del tot. En definitiva,

jo ben bé no decideixo veure-hi,

ni sentir-hi, ni suar, ni excretar, 

ni doncs tampoc escriure.

Podeu fer aquí un tast dels collages de Pep Quer

'RÈQUIEM FOR EVITA', A LA SECA ESPAI BROSSA

Rèquiem for Evita. Dramatúrgia: de Jordi Prat i Coll

Adaptació lletres: David Pintó. Intèrprets:

Ivan Labanda / Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén

Sala Joan Brossa, La Seca Espai Brossa. Barcelona

Uns oficiants de luxe per aquesta litúrgia musical de butxaca. Suposo que aquesta obra es podrà veure (i riure!) a molts teatres petits de tot Catalunya.  A la nostra sessió, el camaleònic Ivan Lavanda interpretava Evita. Si no us vaga d'anar a La Seca Espai Brossa (fins al diumenge 27), recomano que us n'informeu de la gira i aneu a la primera sessió que us vingui més a tomb. Feu-me confiança. El meu crític de capçalera us n'explica detalls documentadíssims, com sempre 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 

'ESMORZA AMB MI', A LA SALA BECKETT

Esmorza amb mi. Autor i director: Iván Morales
Sala Baix, Sala Beckett. Foto: © Sandra Roca

¿I l'esmorzar anunciat? Arriba, sí, després de ser testimonis de diferents moments d'aquestes dues parelles entrecreuades on mostren el desencís personal. Ningú és el que aspira a ser. El puzle que d'entrada se'ns presenta amb referents que venen de lluny i que no entenem es van aplegant a poc a poc en un mosaic intimista, quan els quatre protagonistes —treball brillant d'Anna Alarcón, Andrés Herrera, Mima Riera i Xavi Sáez—es troben en una masia.  L'Anna Alarcón i el Xavi Sáez ja ens havien sorprès amb l'obra Sé de un lugar (també d'Iván Morales) També com en aquesta obra els espectadors érem voyeurs de les accions realistes d'uns personatges que teníem a tocar —aquí disposats en cercle al seu voltant, com en una carpa de circ— i amb un treball basat en interpretacions fetes de detalls i valorant els matisos. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 
De vegades l’ambició és només aquesta, 

senzillament esmorzar junts, 

més enllà de qualsevol somni grandiloqüent. 

Què estem disposats a fer i a sacrificar 

per no deixar d’esmorzar plegats?

IVAN MORALES

'ARA QUE HO TENIM TOT', A LA SALA MUNTANER

Ara que ho tenim tot. Autor: Lee Blessing. Trad: Pat Aguiló
Direcció: Jordi Coromina. Sala Muntaner, Barcelona

L'actriu Núria Casas ja va portar fa tres anys el projecte Ara que ho tenim tot a escena. Ara, interpretat també per l'actriu, però amb equip renovat, fins i tot amb nova traducció, es pot veure a la Sala Muntaner de Barcelona. Lee Blessing va escriure l'obra el 1986, aquí s'ha adaptat a l'espai d'una habitació d'un hotel a la Vall de Núria. Una parella, Carol i David (Núria Casas - Mingo Ràfols), ha quedat amb uns amics per celebrar l'aniversari de casament, però els amics es retarden una hora i en aquest espai buit de temps, l'esposa confessa al marit que el vol deixar. Tall sec. L'home per refer-se del trencament, primer s'ofereix a canviar tot el que desplagui a la Caroll. Ha fet tard. La Carol fa la maleta. S'agredeixen físicament. Aquí remarco les trompades que fan pensar que els protagonistes ja no se n'aixecaran. I, sí, aquesta peça intimista amb tocs de teatre físics no els balda definitivament. Versemblant. 8/10  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

EL MERCAT DE SANT ANTONI, DE REESTRENA

Edifici històric del Mercat de Sant Antoni, Barcelona.   © Paüls

Aquesta imatge de la fotografia i el soroll eixordador d'obres ha acompanyat el veïnat dels voltants del Mercat de Sant Antoni ben bé quatre anys. Dimecres 23 es reinaugura l'edifici històric d'Antoni Rovira i Trias i Josep M. Cornet que acollirà el nou mercat amb 52 parades de fresc, als passadissos en forma de creu. El cap de setmana, 26 i 27 de maig, serà de festa gran al barri de Sant Antoni que inaugura, també, illes de vianants enjardinades.

Fins ara, el Mercat de Sant Antoni (durant vuit anys situat provisionalment en dues grans carpes habilitades a la Ronda Sant Antoni), només hi va gent a comprar. Ho remarco perquè no hi ha 'passejants' badant-hi ni turistes. Els que en som assidus esperem que continuï així i es pugui continuar comprant-hi amb tranquil·litat i no esdevingui una segona Boqueria, d'on han desaparegut les parades de peix i verdures i s'han transformat en assortiments de begudes, fruites envasades i altres productes per al consum de passavolants de la Rambla.

El canvi substancial s'està produint en el veïnat del barri de Sant Antoni. La rehabilitació del mercat ha anat transformant paral·lelament l'entorn humà. Edificis sencers del barri han estat adquirits per inversors i posteriorment reformats com a apartaments turístics o per a llogaters d'alt estànding. Tres mil famílies es veuran foragitades de casa seva perquè no els renovaran el contracte. Per tant, el veïnat de tota la vida no podrà gaudir de l'esplèndid mercat ni dels espais on han crescut. I ningú hi està fent res per evitar-ho.

Mercat de Sant Antoni, detalls preinaugurals. © Miquel Carreté

Tan sovint, en la nostra existència,

 ens sembla que som a un nou principi... 

Tenim tants principis... Potser la vida 

és un infinit repetir de principis.

ANNA MURIÀ

'ENVERINADES, A LA SALA VERSUS GLÒRIES

Enverinades. Autora i directora: Àngels Aymar
Sala Versus Glòries, Barcelona

Els contes populars com ara  La Ventafocs, La Bella i la Bèstia i Blancaneu exemplifiquen la societat que els va crear. Disney n'ha fet versions ensucrades i es continuen explicat tot i ser anacrònics, però cada cop hi ha més àlbums il·lustrats amb versions actualitzades adreçades als infants d'avui. El text de la dramaturga i directora Àngels Aymar els desmitifica a través de tres catedràtiques especialistes en aquests tres contes. Fa adonar, per exemple, de la incongruència d'unes sabates de cristall o s'imagina que els nanets eren criatures que treballavaven a les mines reials. Amb aquesta obra, la directora i les actrius Àngela Jové, Blanca Pàmpols i Sílvia Sabaté inauguren la nova etapa de la Sala Versus Glòries. Els augurem molts èxits. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'TEMPS SALVATGE', A TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Temps salvatge, de Josep M. Miró. Direcció: Xavier Albertí
Sala Gran. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona

El dramaturg Josep Maria Miró (Vic, Osona, 1977) en l'obra Temps salvatge Ivana se centra en Ivana, una adolescent d'avui mateix que té 17 anys a qui se li ha mort la mare i va a viure amb la seva àvia.  El pis es troba en un edifici d'una urbanització aïllada del nucli urbà, on viuen de fa anys un veïnat divers que coneixia la mare de la noia. El bosc idíl·lic del passat s'ha tornat perillós perquè hi deambulen persones immigrades, suposats agressors sexuals a partir d'uns grafits que apareixen a la finca i del fet que —diuen— ha desaparegut una noia de poble.  Però el zoom torna a enfocar la Ivana que es banya de nit a la piscina, es troba amb un noi, passeja de nit pel bosc desafiant. Una noia que tothom mira d'amagat i és objecte del desig per alguns i d'intriga per uns altres ¿Per què es rebel·la contra tot i tothom amb ferotgia? Ivana i els espectadors esbrinaran al mateix temps els fets del passat que són la gènesi de la tragèdia actual. Només una objecció important: des dels seients centrals de la fila vuit es perdien algunes paraules. No sé com els devia arribar la veu a files superiors de la Sala Gran. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra de «Clip de Teatre»

La por és un aire tòxic que s'escola per les finestres, 

per les escales, per les portes mal tancades, pel reflex
del vidre de les cases veïnes, per les trucades no
respostes, pels mòbils que no deixen de sonar,
per les pintades a les parets... (Josep M. Miró)