PROJECTE CREATIU #MESTIMO, DE FINA VECIANA

L'artista plàstica reusenca Fina Veciana emprèn el projecte #mestimo que consisteix a pintar un quadre cada dia des del Dia Internacional de la Dona fins a Sant Jordi.  El conjunt constarà, doncs, d'una quarantena de teles, de 20 x 20 cm cadascuna, inspirades en una dona diferent cada dia. Es posarà a la seva pell, intentarà pensar, sentir com ella, agafant com a referent un motiu de la seva complexitat que la defineixi: urbanita, casolana, sensible, tímida, emprenedora, exiliada... es tracta  d'establir una interrelació a través de l'art amb qui se senti identificada amb cada obra.

A mesura que Veciana vagi publicant cada peça, es pot anar fent reserves contactant amb l'autora per telèfon o bé per correu electrònic.
Els treballs s'exposaran a la 6a edició de «Calaix de Sastre», especial primavera, que tindrà lloc a la Sala de la Llotja a Reus.

Seguiment del projecte a Instagram

Cliqueu la imatge 
per saber-ne més

 

I la publicació en suport digital, juny de 2018: 

'PLUJA DE FANG', DE JOSEP MASANÉS

L'escriptor barceloní Josep Masanés presenta Pluja de fang (Edicions Món de Llibres),  la seva sisena novel·la que ens arriba de Sant Lluís, de Menorca, on resideix. Un treball ben arrodonit, on Masanés excel·leix en la creació d'ambients angoixants. Frases tallants que defineixen la prosa de l'autor i, en aquest cas,  detallista en la descripció coreogràfica d'altercats i hostilitats. La novel·la va ser premi Ciutat de Manacor Maria Antònia Oliver 2017 —digna elecció— i finalista del Premi Ramon Llull 2013 —se la van deixar escapar, per atendre compromisos, suposo. 

El 1749, el convent de Santa Clara i la població de Ciutadella es van veure sacsejats per la fuga de Gomila, Moll i Anglada, tres clarisses joves. Oficialment, les monges van ser raptades per dos tinents  britànics del guarniment que hi havia a l'illa, aleshores sota la dominació anglesa, però en realitat van ser alliberades i protegides  per aquests militars. Masanés novel·la aquest fet i arrenca des de la clausura de dues noies des de menudes i d'una tercera, enclaustrada per amagar un embaràs. Cadascuna amb la seva circumstància i la seva manera de ser.  Reneguen de la fe catòlica i es converteixen al protestantisme per poder ser anglicanes de ple dret i protegir els seus drets.
L'antagonista és el marquès de Gomila, que havia tancat la seva filla de menuda al convent i en saber que n'ha fugit amb altres dues companyes, fa mans i mànigues perquè les noies retornin a la clausura i siguin castigats els militars que les van ajudar. La història s'emmarca en els cànons ideològics i costumistes de l'època i en resulta una aventura romàntica trasbalsada per la injustícia, on el paisatge natural de l'illa té valor d'amable acompanyament i descoberta.
M'agradaria que aquesta novel·la pogués ser portada al cinema. Espero que algun cineasta la descobreixi i se n'enamori.

Pluja de fang, dedicada per l'autor

Per saber-ne més:

Josep Massanés, escriptor multipremiat 

Radiació de fons, de Josep Masanés

Camins sense retorn, de Josep Masanés 

 La vall de la matança, de Josep Masanés

 

'LA NIT DE LA MOLLY BLOOM, A LA SALA MUNTANER

La nit de la Molly Bloom. Versió escènica: José Sanchis Sinisterra,
a partir de l'últim capítol de la novel·la Ulisses, de James Joyce.
Traducció i direcció: Artur Trias. Sala Muntaner, Barcelona

Monòleg interior d'una cinquantena de pàgines finals de la novel·la Ulisses de Joyce. Un text sense puntuació i paraules enganxades que vam descobrir en la traducció de Joaquim Mallafrè i vam veure interpretat per primera vegada per l'actriu Rosa Novell, l'any 2000, en castellà, adaptat per Sanchis Sinisterra. Ara a la versió escènica de Sinisterra,  traduïda al català i dirigida per Artur Trias, s'hi encara l'actriu Àngels Bassas En fa una creació delicada, sense estridències, versemblant. Toquen les quatre, les cinc, passen trens i al dormitori de matrimoni, el marit dorm i l'esposa —Molly— repassa el que ha fet durant el dia, un soliloqui en veu alta —per tal que el sentim els espectadors, però en realitat són pensaments— aparentment desordenat de desitjos i frustacions. S'adreça a ella mateixa i és lògic que no es posi límits. Els espectadors ens convertim en voyeurs de la seva intimitat. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

   

'EL FANTASMA DE CANTERVILLE', AL TEATRE CONDAL

El fantasma de Canterville. Autor: Joan Yago, a partir del relat
d'Oscar Wilde. Direcció: Josep M. Mestres. Teatre Condal.

A la possessió de lord Canterville hi ha un fantasma des de fa quatre-cents anys. El va imaginar el 1887 Oscar Wilde en un relat i Joan Yago n'ha fet la dramatúrgia d'una obra divertidíssima. ¿Qui podia fer creïble aquest desgraciat ànima en pena que rep uns visitants amb opció de compra a la seva antiga propietat? Naturalment, Joan Pera, el còmic més veterà de l'escena catalana. El fantasma i la majordoma —Pep Sais que fa doblet amb el paper del lord— intenten espantar els compradors potencials, un industrial nord-americà d'olis lubrificants i la seva família que s'han enriquit amb el Pla Marshall del 1947. Proposta dirigida per Josep Maria Mestres, un èxit assegurat al Teatre Condal. 8/10

   

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'FUGA DE CONILLS', A LA SALA ATRIUM

Fuga de conills. Dramat. i direcció: Martina Cabanas Sala Atrium

Fuga de conills no és una obra per a infants. Els protagonistes, un actor i una actriu passats de la trentena d'anys es treuen les disfresses després de fer una animació en l'aniversari d'una criatura. Han fet saltar i ballar als petits, han transmès alegria i ara reflexionen —amb amargor enjogassada— mentre es vesteixen de carrer. Pel que diuen, suposem que han estudiat interpretació, tenen algun màster, parlen diverses llengües, han fet mil feinetes. I un futur laboral incert, al qual han decidit de conformar-se. ¿Anem de gresca? Buscant el sentit de la vida. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'LA PASTISSERA I ELS FOLLETS', DE L'ESTAQUIROT TEATRE

La pastissera i els follets, de l'Estaquirot Teatre. 
Sant Andreu Teatre, Barcelona

Per a espectadors més grans de 2 anys

Al Sant Andreu Teatre (SAT) hem retrobat els titellaires i actors Albert Albà, Núria Benedicto i Olga Jiménez de la Companyia l'Estaquirot Teatre, caracteritzada per uns titelles molt treballats, uns guions mil·limètrics i l'elaboració d'un llenguatge familiar dúctil i sense concessions a la castellanització. La història de cooperació entre la pastissera Neus i els follets que viuen a l'obrador ve de fa més de disset anys i és al repertori clàssic de la companyia.  Els follets faciliten a l'apassionada pastissera la recepta dels pastissos de fer riure. Dolçor i èxit de vendes assegurat. Em reca no haver pogut veure amb detall la feina automatitzada dels follets xampinyonaires dins de l'armari! Hi somiaré, i també amb l'enginyosa casa-capsa de la follet Magdalena, una delícia.9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip deTeatre»

'EL LLIBERTÍ', AL TEATRE POLIORAMA

El llibertí, d'Eric-Emmanuel Schmitt. Trad: Esteve
 Miralles. Direcció: J. L. Bozzo. Teatre Poliorama

El 2007 Joan Lluís Bozzo va estrenar al Teatre Poliorama l'obra El llibertí d'Eric-Emmanuel Schmitt (Lió, 1960),  traduïda per Esteve Miralles, amb Laura Conejero i Ramon Madaula en els papers principals. Ara,  al mateix teatre, el mateix text,  vestuari i l'escenografia també de Montse Amenós, torna a dirigir, amb Abel Folk i Àngels Gonyalons, aquest vodevil filosòfic que té com a protagonista Denis Diderot, escriptor i filòsof francès, en les darreres fases de redacció de l'Encyclopédie. Diderot es troba descansant al pavelló de caça d'un amic. Faldiller rematat, es distreu mentre intenta redactar l'entrada de la paraula 'Moral' i  l'esmena, refà de cap i de nou fins que decideix remetre-la a 'Ètica'. Les dones del seu entorn són les responsables dels dubtes que l'obliguen  canviar una vegada i una altra la percepció del que és moral i del que no ho és. Remarco la traducció de Miralles que clava cada frase, cantelluda com un ganivet, implacable en els diàlegs. Un muntage elegant amb el contrapunt de la frivolitat aparent. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

'VIATGE AL CENTRE DE LA TERRA', AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

Viatge al centre de la terra. Dramatúrgia: Manuel Veiga, a partir
de la novel·la de Jules Verne. Direcció audiovisual: Franc Aleu.
Direcció coreogràfica: Anna Planas.Companyia Roseland Musical.

Per a espectadors més grans de 4 anys

Vam veure el muntatge teatral de la versió lliure de la novel·la de Jules Verne el 2016, al Sant Andreu Teatre, i vam quedar-nos amb ganes de tornar-la a veure. Hem tingut l'ocasió de revisitar la mateixa producció, ara a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya. I ens ha deixat altre cop entusiasmats pel treball que hi ha darrere i per l'esplèndid resultat. Un guió que segueixen sense perdre el fil els més petits, coreografies espectaculars (dansa contemporània, clàssica i break dance) emmarcades en dues projeccions amb personatges virtuals que embolcallen els tres ballarins, en un llenç al darrere i en un vel com a quarta paret. Properament l'espectacle inspirat en la novel·la del pare de la ciència-ficció es podrà veure a La Villette de París. S'ho val. 9/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»