06 d’octubre 2016

JOSEP ANSELM CLAVÉ, AL TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA

L'Aplec del Remei. Autor: Josep Anselm Clavé.
Direcció: Wanda Pitrowska. Sala Gran, TNC, Barcelona
Per tercera temporada consecutiva la directora d'orquestra polonesa, Wanda Pitrowska —alter ego de Xavier Albertí—, inicia la programació del TNC. Aquest cop ha recuperat Josep Anselm Clavé (Barcelona, 1824-1874), fundador del moviment coral i orfeonístic català i aglutinador de la classe obrera en associacions moviments musicals i culturals.
A la primera part,  cançons emblemàtiques de l'autor com Els Xiquets de Valls i La Maquinista; a la segona part, la sarsuela  L'Aplec del Remei, estrenada el 1859 al Gran Teatre del Liceu,  amb referències polítiques a l'època. Registre còmic, amb la qualitat musical i el rigor interpretatiu que caracteritza el director del Teatre Nacional de Catalunya, aquest cop dirigint l'orquestra simfònica de l'Escola Superior de Música de Catalunya (SMUC). 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»
 



05 d’octubre 2016

TORNA 'EL CURIÓS INCIDENT DEL GOS A MITJANIT'


Torna, ara al Teatre Poliorama, El curiós incident del gos a mitjanit, espectacle que es va estrenar al Teatre Lliure de Gràcia, l'abril de 2015. Una adaptació teatral de Simon Stephens feta a partir de la novel·la homònima de Mark Haddon.  Traducció: Cristina Genebat. Direcció: Julio Manrique. La recomano vivament per gaudir dels recursos que despleguen Julio Manrique, el director, i Pol López, el protagonista, amb el suport d'un text extraordinari amb la traducció brillant de Cristina Genebat.  Una joia.

TORNA 'QUAN L'AMOR ÉS UN JOC', AL VERSUS

Quan l'amor és un joc. Autor i director: Miquel Murga. Versus Teatre
 El Versus Teatre de Barcelona recupera Quan l'amor és un joc, una comèdia de Miquel Murga que aquest estiu ha tingut molt d'èxit. Per riure una estona. Del 6 al 30 d'octubre.

TORNEN 'LES CRIADES', A LA SECA

Les criades. Autor: Jean Genet. La Seca Espai Brossa
Les actrius Elisenda Bautista i Meritxell Sabater tornaran a ser Solange i Clara i celebraran la 'cerimònia' a la Seca Espai Brossa, a Les criades, de Jean Genet. Del 6 al 30 d'octubre.

04 d’octubre 2016

SCARAMOUCHE, DE DAGOLL DAGOM


 Un espectacle de l'excel·lència. 10/10

03 d’octubre 2016

NINA CASTANYERA, L'ARTESANIA NO S'IMPROVISA

Castanyera ©Isabel-Nines de Drap
Aquesta nina Castanyera és la primera de la colla que va fer la Isabel Marsal de Nines de Drap i no la té a la venda. Al voltant de Tots Sants ha anat durant molts anys a les escoles de les seves netes, que han establert acords per veure quin any els tocava «l'àvia» i, si no, en demanaven una altra.
 
Del taller Nines de Drap n'han sortit moltes nines Castanyera, totes diferents, úniques. Nines de moltes mides i amb complements que les singularitzen:  amb calçó llarg,  vestit de màniga llarga, manteleta, davantal, monyo, ulleres, mocador del cap i algunes amb còfia. Vestides de color gris, blanc i negre o amb el tradicional quadre marró i negre dels mocadors de fer farcells. No hi pot faltar a l'atrezzo  un cistell o una senalleta per les castanyes i un ventall per mantenir el caliu de les brases. La Castanyera és una de les nines que més enamora les amigues-alumnes de la Isabel, que cada any en confeccionen  per tenir-les a casa o per regalar. 
 
©Isabel-Nines de Drap
Els aparadors dels comerços es van vestint de tardor i no són pocs els que disposaran d'una nina Castanyera.  «L'artesania no s'improvisa», diu la Isabel, per això, molt abans de la temporada ja  té les nines preparades (Contacte: 620 275 964). I és que quinze dies abans de la castanyada ja flairem la festa i tant a les cases com als comerços ja ens disposem a celebrar la nostra castanyada particular. Preparem les paperines i com la nostra àvia anunciem castanyes torrades i moniatos (i panellets i moscatell).  Plaers de tardor!

Dites populars:
Qui juga, no torra castanyes.
Uns treuen les castanyes del foc, i altres se les mengen.
—Al novembre, castanyes
—Amb castanyes, vi de Pasqües.
—Any de bolets, any de castanyes,
—Cargol treu banyes que el teu pare cou castanyes.
—Castanya sencera al foc peta.

—De castanyes, qui més en pela més en menja.
—El mal de migranya es cura amb castanya.

—Pel novembre, bones torrades, castanyades i bunyolades.
—Pel novembre, castanyes i nous.

—Per l'octubre, cauen cabells i castanyes, i creixen banyes.
—Per Sant Cebrià, castanyes a la mà.
—Per Sant Eugeni, les castanyes al foc, la llenya a la llar i les ovelles a guardar.
—Per Sant Lluc, la castanya salta del pelluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc.
—Per Sant Martí, castanyes i novell vi.

—Si per Santa Magdalena plou, es podreix la castanya i la nou.

Frases fetes:
Alçar-se amb la castanya torta (aixecar-se amb mal humor).
Assemblar-se tant (una cosa a una altra) com un ou a una castanya (no assemblar-se gens).
Donar castanya (negar una cosa a qui la demana).
Ésser més clos que una castanya (ésser molt tancat, molt mal d'obrir)
Treure les castanyes del foc (resoldre una situació compromesa afrontant-ne el risc).


02 d’octubre 2016

'LLEGUÉ PARA IRME', A LA VILLARROEL

«Llegué para irme». Director i intèrpret: Gabriel Chamé Buendia.
La Villarroel, Barcelona
M'ha entusiasmat el pallasso Gabriel Chamé Buendia (Buenos Aires, 1961) a  Llegué para irme, una còmedia tràgicoburlesca  per a tots els públics, que aprofitaran sobretot els adults perquè ens hi veiem representats, encara que sigui hiperbòlicament. El personatge arriba a casa seva estressat d'un viatge i s'estresssa encara més intentant recollir un sobre de terra, pujant i baixant del llit, desvestint-se, escoltant el contestador automàtic... Atrapa l'auditori, des del primer segon que  la llum l'enfoca. Amb imaginació i tendresa traspassa la quarta paret i els espectadors passem de ser voyeurs a formar part de les dèries d'aquest actoràs que va actuar a l'espectacle Quidam del Cirque du Soleil durant cinc anys i que anuncia a algú per telèfon «estoy aquí con unos amigos independentistas», per després recomanar-nos que ens deixem de manifestacions i que ens traguem el jou de sobre d'una vegada. Gràcies. 10/10


01 d’octubre 2016

PHILIPPE HALSMAN, SORPRÈN-ME, AL CAIXAFORUM

El versàtil Jean Cocteau 1949
© Philippe Halsman Archive / Magnum Photos
Philippe Halsman és considerat un dels fotògrafs més importants del segle XX,  conegut sobretot per les 101 portades a la revista «Life» i per la col·laboració durant més de trenta anys amb Salvador Dalí, de qui va aconseguir expressar l'esperit surrealista. L'exposició Philippe Halsman. Sorpren-me! que presenta CaixaForum mostra una selecció de 300 peces procedents del fons artístic familiar que s’endinsen, per primera vegada, en el seu treball a París i en l’ampli temari que va tractar, agrupat aquí en quatre apartats: retrats, moda, posades en escena i publicacions.

Fotò­graf al París dels anys trenta, va entrar en contacte amb els surrealis­tes i van posar davant dels seus objectius Gide, Malraux, Le Corbusier, Chagall... Però va ser a Nova York, ja als anys quaranta, on va descobrir el potencial creatiu de la fotografia. A la mostra veiem retrats que s'han convertiten incònes, com els d'Alfred Hitchcock, Andy Warhol i Marilyn Monroe.

P. Halsman i M. Monroe
fotografiats per l'esposa de Halsman
El seu performance fotogràfic anomenat jumpology va consistir a fotografiar persones famoses saltant davant de la càmera. «En un salt, el protagonista, en una sobtada explosió d'energia, supera la gravetat. No pot controlar els seus membres. La màscara cau. La persona real es fa visible. Només cal atrapar-ho amb la càmera».

Comissariada per Anne Lacoste i Irene Halsman, filla de l'artista.
Exposició oberta fins al 6 de novembre