06 de juny 2016

EL TERRENY D'ACAMPADA PUIGMARÍ


A Duesaigües hi ha des de fa uns anys el Terreny d'acampada Puigmarí. Vegeu-ne el blog que ara presenten els propietaris: la Montse F., una emprenedora eficaç, col·lega meva en diversos projectes culturals, i el seu home, Jaume R., que conec des que era un marrec de pocs anys.
El terreny d'acampada té una capacitat per a 80 persones i compta amb tots els serveis que requereix l'espai, però, a més, és a cinc minuts a peu del nucli del poble, amb tots els avantatges que això representa.
Està tot encerclat amb tanca, té una sortida al barrancó dels Masos, un racó de somni on salta l'aigua netíssima entre còdols, fent-se pas entre la vegetació salvatge.
Tal com podeu veure a la fotografia, a la clotada s'hi entolla mig metre l'aigua i, tret que sigui un estiu de sequera, s'hi poden refrescar petits i grans i imaginar-se que es troben en el riu màgic d'una selva de conte, però sense cocodrils, ni cap altre perill que els assetgi.

L'acampada es fa al ras, però hi ha alguns campistes que s'estimen més plantar la tenda entre els presseguers del terreny. Un altre somni, sobretot quan estan florits o carregats de fruits, uns dies abans de fer la collita.
Qui sàpiga de què parlo, sap que no mitifico el Terreny Puigmarí, aquest lloc envoltat de boscos i de conreus propis (albercoquers, presseguers, avellaners, pereres...) i conreus del voltant (olivers i horts, bàsicament) que es troba passat el pantà de Riudecanyes. Un espai per gaudir de la natura, a tocar de l'imponent viaducte dels Masos, un monument petri, declarat Patrimoni Industrial per la Generalitat de Catalunya, que conserva marques de l'explosió que va fer la resistència republicana per evitar l'avançament cap a l'est de les tropes franquistes. A més, el municipi de Duesaigües es troba al peu del castell d'Escornalbou i els seus habitants mantenen en bon ús molts elements patrimonials com ara els pedrissos davant de les cases, els nius de tupí o la col·lecció que es recull al Museu de l'avi, de titularitat privada, per ressaltar-ne alguns aspectes.
Els joves propietaris del Terreny Puigmarí, potser sense proposar-s'ho, estan fent d'aquest terreny d'acampada un nucli de regeneració econòmica del municipi, perquè hi estan implicant diversos sectors. Es mereixen tot el suport del món.

BALNEARI MALDÀ: EL PODER

Balneari Maldà 3: el poder
Dramatúrgia: X. Morató, A. Pastor i A. M. Ricart.
Direcció: Adrià Aubert. El Maldà, Barcelona
Balneari Maldà 3 - el Poder és la darrera peça de la trilogia de cabarets temàtics (1: La identitat i 2: L'educació) que hem pogut veure al Maldà de la mà de la Companyia Els Pirates. Aquí tots els estaments passen pel sedàs de la crítica: personatges històrics, polítics de tots els temps, el poder judicial, la professió teatral... Homenatges, caricatures i picades d'ullet que tenen com a referent pel·lícules, personatges coneguts, models textuals i gags. Els espectadors que hem seguit aquestes obres de petit format estem satisfets i ens cau la bava davant de tant de talent concentrat. Estigueu alerta: la companyia reposa els tres espectacles aquest estiu. 10/10
   


05 de juny 2016

AN INSPECTOR CALLS

 An inspector calls. Director: Aisling Walsh. Anglaterra, 2015
El 1954 el cineasta Guy Hamilton va dirigir An inspector calls, un guió elaborat a partir de la novel·la de gènere negre de John Boynton Priestley.  El 2015 ens arriba una versió dirigida per Aisling Walsh, adaptada per Helen Edmundson per a la BBC. Una estructura perfecta per a un desenvolupament d'intriga social del primer al darrer minut. L'acció comença el 1912, en un sopar d'etiqueta de la família Birling, on se celebra el compromís de l'hereva de la casa amb l'hereu d'una altra acabalada estirp britànica. Just després del lliurament de l'anell preceptiu i quan el pretendent i el sogre es queden sols i fan plans de futur per unir les dues empreses, truquen a la porta. Un inspector els comunica que una noia coneguda de la família s'ha suïcidat. ¿Com havia passat de treballadora d'una fàbrica dels Birling a viure al carrer? Els ensenya la fotografia, un a un,  i amb preguntes directes els pressiona a reconstruir en flash back els esdeveniments en cadena que van empènyer la noia al suïcidi.
N'havíem vist, el 2011, la versió teatral de Joan Sellent (Truca un inspector, Teatre Goya,  Barcelona) dirigida per Josep M. Pou, que n'interpretava el misteriós inspector. Vegeu-ne aquí el comentari de l'estrena.



04 de juny 2016

SEMPREVIVA BORDA, FLOR DE TOT L'ANY

Sempreviva borda, maçanella, flor de tot l'any,
ramell de sant Ponç (Helichrysum stoechas)
Foto: © Paüls
Proliferen els ramells de sempreviva borda (Helichrysum stoechas) en els camps perduts assolellats que hi ha prop de la via del tren, prop del pont del barranc d'Enseula a Duesaigües. És una planta humil, de perfum càlid, dens i perdurable que forma part dels matollars secs. D'ara fins a final d'estiu fa flors daurades que no es panseixen un cop tallades i per això n'anem a collir cada any. Són valorades per les seves propietats terapèutiques: en infusió, per a les malalties respiratòries, per a combatre la febre i en compreses sobre pells irritades. Nosaltres, però, només les utilitzem com a ornament i, a més, perquè el sol covat a les flors perfuma casa.

M'aclame a tu mare de Terra sola, 
arrape als teus genolls amb ungles brutes, 
invoque un nom o secreta consigna, 
mare de pols, segrestada esperança. 
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. M'aclame a tu, fragment.

RAMON LLULL, A LA CAPELLA DE SANTA ÀGATA

En commemoració dels 700 anys de la mort de
Ramon Llull (1232/3 - 1316) 


Per saber-ne més

FRANCO NEUTRAL? EXPOSICIÓ AL MEMORIAL DEMOCRÀTIC

Trobada diplomàtica entre Franco i Hitler a l'estació de tren 
d'Hendaia. 23 d'octubre de 1940. Agència EFE
Quan el Memorial Democràtic ocupava el magnífic edifici de  la Via Laietana de Barcelona gairebé s'havia de fer cua per veure les exposicions que s'hi presentaven. Va canviar d'emplaçament a causa —oficialment— de la falta de seguretat  (de seguida s'hi va establir, amb l'adequació mínima, un hotel!) Ara ocupa l'antiga seu d'Edicions 62 (c/ Peu de la Creu, 4, Barcelona) i no s'hi veu mai ni una ànima que recorri les dependències. No en sé el motiu, però cal que els responsables del centre es posin les piles i publicitin adequadament les activitats que s'hi impulsen perquè aporten materials inèdits d'estudi i reflexió  molt vàlides per entendre el present.
Hi hem entrat —i la recomano— per  l'exposició Franco neutral?, una mostra de petit format, ben documentada i amb informació impresa de qualitat a l'abast del visitant. S'hi explica per mitjà de retalls de diaris de l'època, fotografies i vídeos la col·laboració estreta —ajut militar, econòmic, espionatge contra els aliats i de propaganda a favor de l'Eix— del règim franquista amb l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista i el Japó. 

[L'exposició] refuta el mite programat pel règim
de la "neutralitat" de Franco en la Guerra Mundial.
Un mite els ecos del qual arriben fins avui i que
cal refutar una vegada més a la llum de les
investigacions històriques més recents.
JOAN M. THOMÀS ANDREU
Professor d'història a la Universitat Rovira i Virgili


Per saber-ne més:
MEMORIAL DEMOCRÀTIC

 

02 de juny 2016

'QUI BONES OBRES FARÀ', AL TNC

Qui bones obres farà. Autor i director: Pep Tosar.
Sala Petita, Teatre Nacional Catalunya, Barcelona
Pep Tosar (Artà, Llevant, Illes, 1961) interpreta Anton Txèkhov a Qui bones obres farà. Ha escrit l'obra i l'ha dirigida. En tots tres aspectes excel·leix. Es referma un altre cop com a actor de primer nivell i com a lector en profunditat que 'diu' els textos dels altres, ben assimilats.
El dramaturg pren el títol de l'espectacle de la dita "El disset és Sant Antoni / i el vint és Sant Sebastià;/ qui bones obres farà/ no tindrà por del dimoni." Hi destil·la influències i homenatges per la concepció vivencial del fet teatral: Txèkhov,  Tadeusz Kantor i les companyies que han apostat la vida a favor del teatre que fuig de la banalitat.
La companyia s'ha tornat a reunir per assajar l'última peça que representarà en aquest teatre. Ofegats de deutes, fidels als orígens, han triat La gavina, de Txèkhov, l'obra amb què van triomfar vint-icinc anys enrere. Ara, en la nova versió,  cada personatge comptarà amb un ninot que li fa de mirall. L'assaig es converteix en pretext per debatre l'estat actual de la professió teatral des de la sensibilitat i l'experiència de cadascú. 
Pep Tosar ha construït una obra coral que ens remet a l'esfondrament d'una família i el canvi d'època de L'hort dels cirerers. Tots els intèrprets, inclosa la pianista, tenen el seu moment de glòria, però hi trobem el personatge de l'encarregada del vestuari, Catarina, afectada d'una demència senil en progressió, que de tan acostat a la realitat de l'actriu que l'interpreta (la veterana Imma Colomer,  broda el personatge amb mil matisos) ens entendreix. Obra de reflexió i denúncia, agredolça. Bravo! 9/10

 




01 de juny 2016

EN VEU BAIXA, A L'ESPAI LLIURE

En veu baixa. Autor: Owen McCafferty. Traducció: Joan Sellent.
  Direcció: Ferran Madico. Espai Lliure, Teatre Lliure Montjuïc
En veu baixa (Quetly), un espectale commovedor sobre la reconciliació. L'acció transcorre el vespre del 28 de març de 2009 en un pub de Belfast, Irlanda, regentat per un immigrant polonès (Xisco Segura, la complexa distància). Els equips de futbol d'Irlanda i de Polònia juguen la final de la copa del món. Dos homes que tenen un passat en comú s'han citat al pub per parlar d'un assumpte pendent de fa trenta-sis anys, aliens als aldarulls dels hooligans que arriben a les portes de l'establiment. Durant tres quarts d'hora Jimmy (Francesc Garrido,  la gestió dels silencis), irlandès catòlic i víctima, que va perdre el pare en l'atemptat en aquest pub on es troben i Ian (Òscar Rabadan, la contenció), irlandès protestant, el botxí que va executar l'ordre de l'IRA d'incendiar-lo, es tantegen i fan evident el mur de violència muda que els separa des que eren adolescents.  Sabrem que hi ha la voluntat de reconciliació però els fets són una llosa que costa aixecar. 8/10