A Duesaigües hi ha des de fa uns anys el Terreny d'acampada Puigmarí. Vegeu-ne el blog que ara presenten els propietaris: la Montse F., una emprenedora eficaç, col·lega meva en diversos projectes culturals, i el seu home, Jaume R., que conec des que era un marrec de pocs anys.
El terreny d'acampada té una capacitat per a 80 persones i compta amb tots els serveis que requereix l'espai, però, a més, és a cinc minuts a peu del nucli del poble, amb tots els avantatges que això representa.
Està tot encerclat amb tanca, té una sortida al barrancó dels Masos, un racó de somni on salta l'aigua netíssima entre còdols, fent-se pas entre la vegetació salvatge.
Tal com podeu veure a la fotografia, a la clotada s'hi entolla mig metre l'aigua i, tret que sigui un estiu de sequera, s'hi poden refrescar petits i grans i imaginar-se que es troben en el riu màgic d'una selva de conte, però sense cocodrils, ni cap altre perill que els assetgi.
Qui sàpiga de què parlo, sap que no mitifico el Terreny Puigmarí, aquest lloc envoltat de boscos i de conreus propis (albercoquers, presseguers, avellaners, pereres...) i conreus del voltant (olivers i horts, bàsicament) que es troba passat el pantà de Riudecanyes. Un espai per gaudir de la natura, a tocar de l'imponent viaducte dels Masos, un monument petri, declarat Patrimoni Industrial per la Generalitat de Catalunya, que conserva marques de l'explosió que va fer la resistència republicana per evitar l'avançament cap a l'est de les tropes franquistes. A més, el municipi de Duesaigües es troba al peu del castell d'Escornalbou i els seus habitants mantenen en bon ús molts elements patrimonials com ara els pedrissos davant de les cases, els nius de tupí o la col·lecció que es recull al Museu de l'avi, de titularitat privada, per ressaltar-ne alguns aspectes.
Els joves propietaris del Terreny Puigmarí, potser sense proposar-s'ho, estan fent d'aquest terreny d'acampada un nucli de regeneració econòmica del municipi, perquè hi estan implicant diversos sectors. Es mereixen tot el suport del món.
