 |
Flors de sal. Autora del text: Conxita Jiménez
Autor de les fotografies i de l'índex: Jordi Amenós
Plànol: Nou Silva Equips. Silva Editorial, Tarragona, 2014 |
M'arriba un llibre singular: Flors de sal, amb poemes de Conxita Jiménez i fotografies de Jordi Amenós. D'entrada el mateix llibre em dóna la informació sobre el títol: la flor de sal és la sal depurada, d'alta qualitat, de les salines, en aquest cas de les del Delta de l'Ebre, ja explotades pels moriscos.
L'autora s'identifica amb el paisatge del Delta de l'Ebre i en fa una descripció serena i vital, en paral·lel a les fotografies del coautor. El text dóna sentit a les imatges i a la inversa, en un diàleg continuat. En ambós casos s'hi projecta l'emoció de l'instant i, com en els haikus i tankas japonesos, la natura no és excusa d'expressió dels sentiments humans, sinó objecte poètic en si mateix.
Flors de sal hi fa una mirada optimista, lluny de la compassió per la pèrdua de formes de vida, lluny de l'amenaça de les polítiques insultants.
 |
Roques que tanquen la platja de la Marquesa
© Jordi Amenós |
Les ones fugen i arranquen
udols al temps.
Els verbs en present ens indiquen que l'autora ens proposa l'observació en directe. La figura retòrica més emprada és el símil, comparacions amb el nexe
"com", la qual cosa situa el relat fora de la descripció visual estricta i el configura com a espai de cultura compartida.
També hi ha en les paraules allò que no s'identifica en la imatge: "La fosca
es barreja / amb el so de les nanses".
 |
| Bernat pescaire ("lo pataquer"). © Jordi Amenós |
Remarco el protagonisme dels ocells: bernat pescaire, xatrac, xibec, fotja, martinet de nit, martinet blanc, flamenc, arpella, adragó, oreneta, esplugabous, fumarell carablanc, samaruc, cabussó emplomallat, polla d'aigua, corb marí, gavina corsa... Així com de les plantes (ungles de gat, joncs, sosa de flor, lliris grocs, nenúfars, eucaliptus i —l'estrella de les plantacions— l'arròs) i els vents allà on es fonen l'aigua salada i la dolça en un paisatge verge i humanitzat a la vegada.
 |
| Escarabat creuant una duna. © Jordi Amenós |
Les pells clapades de les dunes
sota les ombres dels insectes
s'eixamplen com espirals.
Uns apartats didàctics amb un glossari científic, un índex informatiu de les fotografies i un mapa arrodoneixen el convit a deixar-nos guiar per cada racó de paisatge de la desembocadura de l'Ebre de la mà de les paraules i de les imatges com si d'un fil d'Ariadna es tractés.
Flors de sal és un retrat líric amb instantànies que ens sedueixen perquè fonen l'emoció de l'art literari i de l'art fotogràfic. Un regal.
A poc a poc, ens adonem que aquest paisatge ha entrat en nosaltres i pressentim que sempre hi ha estat. De sobte, ja som aquell paisatge, que de vegades sembla erm i d'altres s'inunda fins a l'infinit.
Erms els camps d'arròs
s'amaguen entre les canyes.
La terra calla i s'obre
amb un llarg gemec.
CONXITA JIMÉNEZ. Flors de sal
Les cinc noves cançons són: El drac modernista, Les normes ortogràfiques, El president Macià, La Guerra Civil i L’Onze de setembre. El disc incorpora també dues versions de la cançó dedicada a la Guerra de Successió: la versió censurada el 1971, i la versió publicada aquell any. L’enregistrament s’ha fet a l’Auditori de Barcelona i als Estudis Moraleda. Ha estat editat per la discogràfica Picap. L’obra completa s’ha estrenat aquest estiu dins del Festival de Peralada. 
