DONES COM JO

Dones com jo
Autor i director: Pau Miró
Teatre Romea, Barcelona

El muntatge Dones com jo, de Pau Miró, té el mateix to que el d'Els jugadors, del mateix dramaturg. Allà hi havia quatre homes d'una seixantena d'anys, fracassats, amics que se'n surten amb un estirabot.  Ara les T de Teatre interpreten quatre dones que ratllen la cinquantena, decebudes sentimentalment,  amb carrera i infravalorades pel mercat de treball. Històries dins de la història, cada personatge amb la seva motxilla de problemes: una és biòloga però treballa en un peatge, l'altra és arqueòloga, però neteja pisos. Hi ha la mestra que ha perdut la feina i una arquitecta a l'atur que ha decidit amagar-se una temporada, apartar-se de tot. ¿Què li passa? ¿Què ha fet? El públic ho sabrà al mateix moment que les amigues. L'argument, doncs, no té res d'humorístic. L'única cosa que recorda l'estil de les T de Teatre són les explicacions de cadascuna de les protagonistes, però de baix to. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

UN JETA, DOS JEFES

Un jeta, dos jefes. Autor: Richard Bean.
Adaptació: Paco Mir. Direcció: Alexander Herold
Teatre Victòria, Barcelona

Es va estrenar a Broadway el 2011, basada en El servidor de dos amos, de Goldoni. Aquí s'ha presentat amb estètica dels anys seixanta. El "jeta" fa dies que no ha menjat. És desmemoriat i sembla poc intel·ligent. Té l'oportunitat de servir un amo i un altre al mateix temps. I ho aprofita. Ara sí que menjarà, per fi! Però cal que mantingui els dos amos a distància. L'embolic està servit. Gags que fan esclatar amb rialles tot l'auditori, intervencions musicals en directe,  alguns moments estel·lars amb monòlegs d'embarbussaments. Extraordinari l'actor Diego Galan, tendre i picaresc.  Un espectacle rodó. 10/10

  

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TALLERS DE RECICLATGE A CAL MASSÓ

PER UN SÍ O PER UN NO

Per un sí o per un no. Autora: Nathalie Sarraute
Traducció i direcció: Ramon Simó
Sala Muntaner, Barcelona

Vam veure, el 1986, l'obra Per un sí o per un no interpretada per Josep M. Flotats i Juanjo Puigcorbé. Ara la veiem de la mà de Lluís Soler i Xavier Boada, sòlids i versemblants. Els protagonistes són amics de tota la vida i potser els separarà per sempre el to d'una frase. "Tà bé... això!"  Una obra curta (tres quarts justets) i densa, on un i l'altre van desgranant una visió del món incompatible per a l'altre. 10/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

TORNA «MAR I CEL» DE DAGOLL DAGOM

És el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent.

Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones.
XAVIER BRU DE SALA. Himne dels Pirates

El musical Mar i Cel de Dagoll Dagom, basat en l'obra d'Àngel Guimerà, tornarà renovat al Teatre Victòria a partir de l'11 de Setembre. La companyia ha obert convocatòria per a un càsting de cara a la reposició del musical mític de la casa. L'última versió es va fer fa deu anys, al Teatre Nacional de Catalunya, amb Elena Gadel i Carlos Gramaje, en els papers de Blanca i Saïd.
La primera versió del 1988 estrenada al Teatre Victòria va representar un dels èxits més importants del musical català i va tenir com a protagonistes Àngels Gonyalons i Carlos Gramaje. Ara, Dagoll Dagom, amb motiu del 40è aniversari de la companyia, opta per tornar amb l'espectacle mític del seu repertori, de cara a una nova generació d'espectadors. Una alegria.

EL CRÍTICO. SI SUPIERA CANTAR...

El crítico. Si supiera cantar, me salvaría
Autor: Juan Mayorga. Direcció: Juan José Afonso
Teatre Borràs, Barcelona

Intèrprets d'El crítico (Si supiera cantar...): Juanjo Puigcorbé i Pere Ponce.  Un duel entre dos dels grans actors catalans afincats a Madrid, en un espectacle en llengua castellana.  L'assumpte de l'obra comença en media res, la nit que el crític teatral (Juanjo Puigcorbé) rep la visita del dramaturg (Pere Ponce), autor de l'obra que aquella nit s'acaba d'estrenar i sobre la qual el crític és a punt d'emetre la seva opinió. Ha estat un èxit clamorós, però el crític hi veu aspectes discutibles. És la primera vegada que parlen personalment, el crític durant molts anys ha opinat de les estrenes d'aquest dramaturg el qual, com si d'un mestre es tractés, sempre n'ha tingut present les recomanacions en escriure la següent obra.  Ara, però, la que acaba d'estrenar amaga alguna cosa tenebrosa, massa personal, que fa mal al crític. Potser no és tan imparcial com diu. Una arrencada brillant de l'obra es dilueix en excursos (com la mitja hora que l'autor explica el combat de boxa al crític) i acaba amb una sorpresa que ens deixa sense entendre la metàfora visual. 7/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

DER RÄUBER

La pel·lícula Der Raüber / The Robber / El lladre (2010), dirigida per Benjamin Heisenberg, va ser seleccionada a les sessions oficials de Berlín i Chicago;  a la Vienal de Venècia va ser guardonada pel millor actor i pel millor director. Basada en la biografia de Johann Rettenberger,  un ciutadà austríac que combinava la seva activitat de corredor de maratons amb els robatoris a entitats bancàries. No es va desfer de la seva obsessió patològica ni quan es va enamorar. Un protagonista insensible quan es posa la careta per robar uns diners que, simplement, guarda sota el llit. No en sabem l'historial clínic que el porta a aquest desfici. És una pel·lícula tensa fins al darrer instant. Estimulant. Disponible a Filmin.es 8/10

BAMBI, UNA VIDA AL BOSC

Adaptació i direcció: Joan Sors.
Teatre Poliorama, Barcelona

La factoria Disney va crear Bambi (1942) fidel al text original de Felix Salten. La mare del cervatell moria. És el drama de Bambi. L'adaptació que n'ha fet Joan Sors s'adreça als més petits, a partir de dos anys. Posa l'èmfasi en el canvi d'estacions, les alegries del bosc i els perills. Però... en cap moment surt la mare. Autocensura. Qui mor és el germà de la parella de Bambi, un trapella. Per tant, és una mort llunyana i previsible perquè aquell cervatell desobedient sortia del bosc. En canvi, Bambi, alertat pel misteriós Vell Príncep, aprèn que no s'ha de refiar dels caçadors. Hi falta alguna cosa, en l'adaptació d'aquest conte. 8/10

Llegiu-ne la crítica d'Andreu Sotorra a «Clip de Teatre»

Bambi i Falina, jugant al bosc