09 de març 2013

RETRAT DE LUXE

Foto: © Rosa Puig, 2013
La model de la fotografia sóc jo. M'ha retratat la fotògrafa Rosa Puig, tot un privilegi. El plató és l'exposició de mobles de jardí de Beardsley (c/ Petritxol, 12). Si em perdo, em podeu buscar en aquest gran aparador de dues plantes, badant entre un mobiliari i uns regals singulars d'aquells de mirar i no tocar. Possiblement hi trobareu també la Rosa i, si no, busqueu-la uns metres més enllà, a la Granja Dulcinea, xocolateria (Petritxol, 2), on hi ha penjada la còpia fotogràfica del dibuix original del retrat d'Àngel Guimerà, signat pel seu avi, Joan Puig, fotògraf d'Esparreguera, datat el 1931.

Seré en aquell banc d’allà. 
Et miraré.
J.D. SALINGER. El vigilant en el camp de sègol.

08 de març 2013

COM DIR-HO?, A L'ALMERIA TEATRE

Com dir-ho? Autor: Josep Maria Benet i Jornet
Direcció: Xavier Albertí
Almeria Teatre, Barcelona
Tenim a tocar l'actor Jordi Boixaderas i l'actriu Clàudia Benito. Els sentim respirar i els veiem perlejar la pell. Representen un catedràtic universitari i l'alumna a la qual dirigeix la tesi, dins l'obra Com dir-ho? El professor ha anat al pis de la noia a dir-li alguna cosa molt important. Fa hores que plou fort, el professor va xop. No sap com dir a l'estudiant el que ha vingut a dir-li. Angoixa, tensió que no esclata fins a l'últim minut. Els espectadors fem un pacte de silenci. No direm el que sabem d'aquesta obra. Benet i Jornet, síntesi brillant. 10/10


LA HISTÒRIA NOVEL·LADA

Primera sessió literària del cicle REUSENQUES DE LLETRES: "La història novel·lada."

Hi intervindran: Montserrat Flores, Rosa Pagès, Victòria Rodrigo i Coia Valls.

Lloc: Biblioteca Central Xavier Amorós, de Reus

Hora: 19:30




07 de març 2013

RED PONTIAC, AL POLIORAMA

Red Pontiac. Text i direcció: Pere Riera
Teatre Poliorama, Barcelona
Dues mares es troben en un banc del parc infantil on juguen els fills únics respectius. Una dedica la vida a la maternitat, l'altra no volia tenir el fill i fa tot el que pot per desempallegar-se'n. El que comença amb un to de confessió franca acaba amb uns plantejaments hiperbòlics, amb xantatges inclosos, dignes de la millor comèdia negra. I la Red Pontiac, ¿on queda? "Si és veritat que l'home ve de la patata, de la patata...", cantava la Trinca, ja tenim el què, un pèl grillat. El com d'aquest text suculent és la interpretació de les actrius Míriam Iscla i Cristina Cervià. Sortim del Poliorama amb el somriure enganxat als llavis. 10/10


06 de març 2013

VISIONS DE DONES, A TARRAGONA

Al fons, la pintura Siluetes  i la prosa poètica. Fotos: © Fina Veciana

Inauguració de l'exposició col·lectiva Visions de dones, amb obra de vuit artistes, a la Sala Pati del rei Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona. ¿Què té de singular aquesta exposició del carrer de la Font, 1 de Tarragona? La pintora reusenca Fina Veciana hi exposa l'obra Siluetes i l'acompanya amb una prosa poètica meva.  Aquesta col·laboració amb l'artista plàstica ha sorgit a partir de les sessions literàries del cicle Reusenques de Lletres.  La inauguració comptarà amb la interpretació de la peça Dona + i camina..., un treball de dansa-performance,  a càrrec de la ballarina Verònica Zamora. Connexions, sinergies. Continuem...
Exposició oberta fins al 17 de març.

Vegeu l'apunt:
SILUETES SOBRE UN TRESPOL DE GERDS

UNA HISTÒRIA CATALANA (2a VERSIÓ)

Una història catalana
Text i direcció: Jordi Casanovas
Teatre Nacional de Catalunya, Sala Gran
Una obra èpica, amb tots els elements per ser-ho. Una posada en escena treballada, impecable. Uns actors que es desdoblen en diversos personatges definits amb mestria i en tots fan caure la bava per la tècnica i per les emocions a flor de pell que fan arribar a les grades del TNC. En tres actes, tres hores de teatre d'altíssim nivell. Un dels pocs espectacles on el públic acaba dempeus aplaudint i en sortim parlant-ne. 10/10

05 de març 2013

THE WILD PARTY

The Wild Party. Autor: Andrew Lippa.
Adaptació: Roger Batalla. Direcció: Anna Valldeneu
Teatre Gaudí Barcelona, Barcelona
El muntatge del musical The Wild Party surt d'un treball de l'Escola Vocal Factory BCN. En escena, 17 intèrprets i 4 músics. Una noia organitza una festa salvatge per venjar-se de la seva parella, amb la intenció de recuperar-la. La celebració es converteix en l'inici d'una història d'amor cap a un personatge convidat per una de les convidades. Interpretacions vocals d'antologia d'unes cançons desconegudes pel gran públic. En sobresurten: Xènia Garcia (la vedet Queenie), Maria Santallusia (la meuca Kate),  Xavi Duch (el clown Burrs) i Roger Berruezo (Black, l'enamorat).  Tota la resta d'intèrprets broden les coreografies i tenen el seu moment de protagonisme. Bravo! 10/10
            

02 de març 2013

ROBERTO ZUCCO, DE KOLTÈS

Roberto Zucco 
Autor: Bernard-Marie Koltès. Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique. Teatre Romea, Barcelona
El meu primer Roberto Zucco (interpretat per Eduard Fernàndez) va ser el 1993, dirigit per Lluís Pasqual, al Palau de l'Agricultura desvallestat. Allí hi descobríem la joveníssima actriu Laia Marull. L'actor i director teatral Julio Manrique aleshores tenia vint anys i diu que es va enamorar d'aquest protagonista que ha matat el pare i la mare i que no té res a perdre. Ara en dirigeix l'obra al Teatre Romea, amb una traducció esplèndida de Cristina Genebat. I amb Pablo Derqui, que aconsegueix la nostra empatia incondicional amb el seu personatge d'assassí.  10/10